Elena defensa que els seus canvis als Mossos no van ser cap “purga”

La polèmica pels canvis a la cúpula dels Mossos d’Esquadra, després de la destitució del major Josep Lluís Trapero com a cap del cos i el nomenament del lleidatà Josep Maria Estela com a comissari en cap, així com la degradació del cap de la Comissaria d’Investigació Criminal, Toni Rodríguez, van arribar ahir al Parlament. El conseller Joan Ignasi Elena, que va comparèixer voluntàriament a la comissió d’Interior per donar detalls dels canvis que havia portat a terme el seu departament, no es va moure gens ni mica dels arguments defensats fins al moment, però no va acabar de convèncer l’oposició. Elena va insistir que amb els canvis a la cúpula de la policia catalana “no s’ha purgat ni castigat ningú”, sinó que aquests es deuen als nous objectius del cos, com combatre la ciberdelinqüència, feminitzar el cos, rejovenir la plantilla, fer una policia de proximitat i vinculada al territori o un desplegament virtual i aeri del cos.

En aquest sentit, va defensar que aquests moviments són una cosa “habitual” i que el seu departament està legitimat per fer-los les vegades que sigui convenient. El conseller va aprofitar també per defensar la seua aposta pel comissari Estela pels seus coneixements del territori, on ha treballat en sis de les nou regions policials de Catalunya, la seua aposta per la proximitat i també pel model de lideratge més “coral”, que, sense dir-ho, el va contraposar al model del major Josep Lluís Trapero. Així mateix va defensar que aquests canvis a la cúpula policial només els coneixien ell i el president del Govern, Pere Aragonès, i va asseverar que no se n’havia informat els seus socis de coalició (Junts)

Elena defensa el nomenament d’Estela pel seu model de proximitat i lideratge

El conseller d’Interior defensa que lluita des del minut 0 per canviar la dinàmica del cos

L’oposició, a la qual no van convèncer les justificacions d’Elena, va criticar durament, sobretot, la destitució de l’intendent Toni Rodríguez, cap de la Comissaria d’Investigació Criminal, responsable de les investigacions sobre Laura Borràs, Miquel Buch o la trama del 3%.

En aquesta línia, les formacions van assenyalar que la remodelació de la policia catalana sembla més un “avís per a navegants” que, com defensa Elena, un canvi emmarcat en la dinàmica habitual del cos. En aquesta línia, van tornar a acusar el Govern d’estar interessat a tapar casos de corrupció fent una “purga” dins de la policia.Durant la compareixença Elena també va aprofitar per anunciar que es duplicarà durant el pròxim semestre el nombre d’agents destinats a l’Àrea d’Anticorrupció dels Mossos d’Esquadra, que passaran de ser dotze agents a ser trenta. Així mateix, va dir, es formarà dos caps en matèria de contractació pública per investigar millor els casos de corrupció i es treballarà en l’elaboració d’un nou protocol per blindar aquestes operacions per evitar que els Mossos d’Esquadra “puguin incidir o pressionar d’alguna manera”.

Per aquest motiu, els agents de la Unitat d’Anticorrupció no estan connectats a la xarxa d’ordinadors del cos, per garantir hermetisme i una autonomia, perquè “les investigacions no tinguin ingerència de cap tipus”. Mentre presentava aquest nou protocol el conseller va defensar que això reflecteix que ERC no té cap interès a tapar cap cas de corrupció. La jutge que investiga càrrecs polítics dels Bombers de la Generalitat per suposadament inflar factures en el manteniment dels vehicles del cos atribueix als set imputats, entre els quals hi ha el que va ser director del servei d’extinció fins al juny del 2021, Manel Pardo, i l’actual director general de Prevenció, Joan Delort, els delictes de corrupció, malversació, prevaricació i falsificació de document públic.

Malgrat que el departament d’Interior afirma que no hi ha “cap indici” que alts càrrecs dels Bombers s’hagin beneficiat econòmicament dels contractes que investiga la justícia, admet “episodis d’insuficiència de crèdit” per “disfuncions” en els processos de licitació, als quals atribueix les irregularitats. El 3 de maig del 2021, en l’etapa de Miquel Sàmper al capdavant de la conselleria d’Interior, la secretaria general del departament va obrir una informació reservada, que es va tancar el 21 de maig –cinc dies abans de la presa de possessió del conseller Joan Ignasi Elena– i es va decidir enviar l’expedient a la Fiscalia i als Mossos d’Esquadra. En una entrevista a Cadena Ser, Sàmper va assegurar que ell va iniciar la investigació interna al “sospitar que el contingut de les factures no era real” i al veure que hi havia irregularitats es va enviar a la Fiscalia.

Amb tot va dir que estava “convençut” que cap funcionari va tenir intenció de lucrar-se personalment. Per la seua part, Elena va defensar que malgrat que va ser una cosa que va succeir quan ell no estava al comandament, ha actuat des del “minut zero per canviar aquesta dinàmica”.D’altra banda, el jutjat que investiga el cas ha suspès les declaracions previstes per a aquest divendres.