POLÍTICA LABORAL
El Parlament elimina les llicències d'edat sense pactar amb els empleats
Haurà de negociar amb els funcionaris una sortida a la norma || Els retirs daurats provoquen un xoc entre lletrats de la Cambra per falta de transparència
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, i el diputat Pau Juvillà en un ple.
La mesa del Parlament ha acordat per unanimitat l’eliminació de l’article 79 de l’Estatut de Règim de Govern Intern (Ergi) de la Cambra sobre les llicències per edat, que permetia que treballadors de més de seixanta anys i que en portessin més de quinze treballant al Parlament cobressin el seu sou sense treballar durant tres anys. La setmana passada, l’òrgan rector del Parlament va apostar per obrir una negociació amb els treballadors de la Cambra per veure de quina manera s’encaminava cap a l’extinció d’aquesta mesura prevista a l’Estatut que regula les seues condicions, però després de considerar que la rebaixa d’anys o l’enduriment de les condicions era insuficient, va decidir ahir iniciar directament la supressió de les llicències, que desapareixeran del reglament. Ara s’obrirà un procés perquè es faci efectiu.
La mesa haurà de traslladar aquesta decisió al Consell de personal del Parlament, després a la mesa ampliada i posteriorment a la Comissió d’Assumptes Institucionals del Parlament (CAI). Quan això passi, s’haurà de negociar una sortida amb els vint-i-un treballadors que ja gaudeixen d’aquest privilegi. La mesa està pendent, a més, d’un informe dels lletrats per prendre decisions, ja que s’ha de veure si el canvi pot tenir efectes retroactius i què passa amb les dotze persones que havien demanat afegir-s’hi, però encara no cobraven.La polèmica generada per aquestes llicències per edat també ha provocat enfrontaments entre els lletrats de la Cambra catalana.
L’exlletrat major del Parlament, Antoni Bayona, exmembre de l’òrgan de garantia del dret a l’accés a la informació pública del Parlament (OGDAIP), va enviar un document a la mesa en el qual planteja obrir una investigació sobre les traves a la transparència al voltant d’aquest cas perquè aquest no sortís a la llum. En aquest escrit, Bayona apunta directament a la secretària general, Esther Andreu, que acusa d’haver obstaculitzat sistemàticament donar les dades sobre aquests “retirs daurats” al diari Ara, que finalment va destapar que la cambra es gasta 1,7 milions d’euros anualment a pagar funcionaris que ja no treballen. Bayona i dos membres més de l’òrgan de transparència de la cambra van dimitir arran de la gestió de les llicències per edat i les sol·licituds d’informació.Per la seua banda, Andreu, va negar “rotundament” les acusacions de l’exlletrat major de la Cambra assegurant que ella va facilitar informació sobre les llicències d’edat a la periodista que la va sol·licitar.
Per la seua part, l’òrgan rector del Parlament va decidir no entrar a tractar les queixes remeses per Antoni Bayona i va optar per deixar-les per més endavant.En paral·lel a la polèmica amb els retirs d’or persisteix també el debat sobre les dietes que perceben els diputats i com ha de computar el seu IRPF. La CUP, en aquest sentit, va exigir a ERC, JxCat i PSC que a la pròxima reunió de la mesa presentin una proposta per reformar aquest punt i va considerar “insultant” que les tres forces que són presents a l’òrgan, a part dels anticapitalistes, “no tinguin la voluntat de canviar aquesta normativa”. El Parlament va aprovar a finals del 2021 el pressupost de la cambra a l’espera d’un acord entre els grups per concretar un canvi en com es paguen les dietes als diputats.
Fins ara es pagaven a part del sou; ara es treballa perquè s’hi incorporin. Per tant, quedaran subjectes a la tributació de l’IRPF i hi ha discussió sobre si l’han d’assumir els electes o la Cambra.
Aprovat el recurs contra la inhabilitació de Juvillà
El Parlament presentarà un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC) de retirar l’escó del diputat de la CUP per Lleida, Pau Juvillà, condemnat a sis mesos d’inhabilitació per no despenjar uns llaços grocs de la Paeria durant la seua època com a regidor, abans que la sentència sigui ferma.
La proposta de la mesa en aquest sentit va tirar endavant gràcies als vots d’ERC, JxCat, CUP i els comuns, una cosa que estava prevista perquè tots els grups ja hi havien anticipat el seu suport. El PSC, per la seua part, es va abstenir, també com ja va avançar, pels “dubtes jurídics” que li suscita el cas, i Vox, Cs i PP s’hi van oposar al considerar que cal acatar l’ordre de l’organisme electoral i desposseir Juvillà de l’escó.El diputat lleidatà, secretari tercer de la mesa, no va participar en la votació malgrat que era present a l’hemicicle. Els grups independentistes van posar el focus en la presidenta del Parlament, Laura Borràs, a la qual van aplaudir per “defensar la sobirania popular de les urnes”.
D’altra banda, PP, Cs i Vox van acusar els grups sobiranistes d’utilitzar les institucions per defensar els seus interessos i van dir que, si no està d’acord amb l’ordre de la JEC, hauria de ser Juvillà el que presentés un recurs i no el Parlament.
