Els EUA no descarten preparar més soldats contra Rússia però sense entrar a Ucraïna

Els Estats Units no descarten preparar més soldats, més enllà dels 8.500 anunciats aquest dilluns, davant d’un possible desplegament a l’est d’Europa si fos necessari, va dir ahir el portaveu del Pentàgon, John Kirby. Aquesta mesura podria afectar algunes de les tropes que els Estats Units tenen destacades a les seues bases en terra europeu. “Ja són allà per brindar suport als nostres aliats sobre el terreny”, segons va recordar Kirby.

Tanmateix, el president dels Estats Units, Joe Biden, va assegurar que no té “intenció” de desplegar forces nord-americanes o de l’OTAN a Ucraïna, encara que va avisar de “serioses conseqüències econòmiques” per a Rússia si porta a terme una incursió en territori ucraïnès.El mandatari va insistir que Washington i els seus aliats estan preparats per imposar sancions sobre Rússia i, a més, va dir que està preparat per sancionar directament el seu homòleg rus, Vladímir Putin, cosa que els seus antecessors han evitat.Per la seua part, Alemanya i França van reiterar la crida a la “desescalada” en relació amb la situació a Ucraïna, així com la seua aposta pels diversos formats de diàleg amb Rússia, en particular a través del procés de Normandia, que reuneix Berlín, París, Moscou i Kíev per implementar els acords de Minsk.Per la seua banda, l’alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors, Josep Borrell, va advertir que Europa està vivint “el moment més perillós” des del final de la Guerra Freda, principalment a causa de la tensió entre Ucraïna i Rússia.“Sí, Europa està en perill”, va reconèixer Borrell durant una conferència sobre la situació de seguretat organitzada pel Servei Europeu d’Acció Exterior, com ja va alertar fa uns mesos al presentar la seua proposta perquè la UE sigui més autònoma a nivell de defensa, coneguda com a “Brúixola Estratègica”.Paral·lelament, Rússia va seguir ahir pendent de la resposta per escrit que Washington i l’Aliança Atlàntica li han d’entregar aquesta setmana sobre les garanties de seguretat que exigeix per frenar l’expansió de l’OTAN, però no afluixa la pressió i rebutja qualsevol desescalada a Ucraïna.

França i Alemanya aposten pel diàleg amb Rússia per evitar que hi hagi conflicte a Ucraïna

En una nova exhibició de múscul militar, Moscou va informar d’exercicis aeris a la península de Crimea, annexionada l’any 2014, i dos regions pròximes a Ucraïna, la de Rostov i Krasnodar. Rússia també efectua exercici militars de preparació de combat a la circumscripció Oest, que té frontera amb Ucraïna, Bielorússia i els països Bàltics.Per la seua part, l’Exèrcit ucraïnès està més ben preparat que el 2014 durant la guerra del Donbass per fer front a una agressió des de Rússia, però davant d’un eventual atac espera reforçar més la seua defensa amb les armes que li han enviat els Estats Units i el Regne Unit i les que han autoritzat Lituània, Letònia i Estònia.Ahir va arribar a Kíev un nou avió amb assistència militar nord-americana, que va aterrar a l’aeroport de la capital de Borispol.

Albares reclama unió política i no minimitzar la crisi

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va demanar ahir unitat política a Espanya davant de la crisi desencadenada per Rússia a Ucraïna i va dir que “no es pot minimitzar” ja que hi ha una “amenaça” per a la integritat territorial i per a la sobirania ucraïnesa.

En la seua compareixença d’urgència a la Comissió d’Exteriors del Congrés va ressaltar la unitat europea i transatlàntica i va demanar que també es faci amb totes les forces polítiques a Espanya. “Si hem aconseguit la unitat els 27 a Europa i a l’OTAN, no hi hauria d’haver dificultats per aconseguir la unitat” política al Congrés, va dir. Va reiterar que la posició del Govern és molt clara i va destacar que la via és la diplomàcia, la desescalada, la dissuasió i el diàleg.

Tanmateix, va dir que hi ha certes “línies roges” que no es poden acceptar i una és negociar “sota l’amenaça”.Per la seua part, diversos diputats de PP, Vox i Ciutadans van retreure al president del Govern, Pedro Sánchez, que el seu homòleg nord-americà, Joe Biden, no hagi comptat amb la seua participació per a la videoconferència amb líders europeus realitzada aquest dilluns per buscar solucions al conflicte a Ucraïna.

Minsk reforçarà la frontera amb Ucraïna

El president de Bielorússia, Aleksandr Lukaixenko, va anunciar ahir que reforçarà la frontera amb Ucraïna després de veure’s “obligat” per una “mala” situació en què és necessari estar “preparat per a qualsevol cosa”. “No creguin que augmentem les tensions, però si passa res, hem d’estar preparats per a qualsevol cosa”, va explicar el president bielorús, que va emfatitzar en la necessitat per tant de “reforçar” els gairebé 1.500 quilòmetres de frontera que comparteix amb Ucraïna.

Biden diu “fill de puta” a un periodista

El president dels Estats Units, Joe Biden, va dir dilluns “estúpid fill de puta” a un periodista de la cadena conservadora Fox News, en resposta a una pregunta a l’acabar un acte a la Casa Blanca.L’insult de Biden va tenir lloc després que el reporter Peter Doocy li preguntés si creia que la inflació als Estats Units podia suposar un “llast polític” per a la seua formació en les eleccions legislatives que se celebraran el pròxim mes de novembre al país.

Moscou afegeix Navalni a la llista de terroristes

Les autoritats russes han inclòs el líder opositor rus Aleksei Navalni a la llista de persones i organitzacions involucrades en activitats “terroristes i extremistes”. La inclusió es va fer en l’escorcoll operat pel Servei Federal de Supervisió Financera, Rosfinmonitoring.

A banda de Navalni, que compleix una condemna de dos anys i mig de presó per haver incomplert els termes de la seua llibertat condicional, figuren alguns dels seus socis a la mateixa llista.