La crisi ucraïnesa, al límit

Rússia va rebre ahir la resposta per escrit dels Estats Units a les garanties de seguretat que exigeix per frenar l’expansió de l’OTAN i l’emplaçament d’armes ofensives a prop de les seues fronteres, va informar el ministeri d’Exteriors en un comunicat. El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va afirmar que ara correspon a Rússia decidir si vol seguir pel camí de la confrontació o la diplomàcia, després d’haver enviat una carta de resposta a les garanties exigides per Moscou. Blinken va indicar que no farà públic el contingut de la carta i va afirmar que espera que Rússia faci el mateix.

Segons el parer del cap de la diplomàcia nord-americana, la missiva “estableix una seriós camí diplomàtic, si Rússia ho decideix”. “Preferim la diplomàcia i estem preparats per avançar on hi ha possibilitats de comunicació”, va assenyalar Blinken. Va insistir, no obstant, que Washington també està “a punt” per imposar sancions a Rússia, que tindrien “greus conseqüències”, si opta per l’agressió a Ucraïna.

Respecte a la possibilitat que Ucraïna s’integri a l’OTAN, opció que rebutja Moscou, Blinken va subratllar que Washington recolzarà el principi de “porta oberta” de l’Aliança Atlàntica.Les garanties de seguretat exigides per Rússia inclouen posar fre a una expansió més gran de l’Aliança, en particular a Ucraïna i Geòrgia, el cessament de tota cooperació militar amb les antigues repúbliques soviètiques i la retirada de les tropes i armaments de l’OTAN a les posicions que ocupaven abans del 1997.Moscou va rebre també la resposta de l’Aliança Atlàntica en la que és una setmana clau per als esforços diplomàtics dirigits a evitar un atac o una invasió russa a Ucraïna, a la frontera de la qual acumula més de 100.000 soldats.Per la seua banda, la subsecretària d’Estat dels EUA, Wendy Sherman, va considerar que Rússia utilitzarà la força militar contra Ucraïna d’aquí a mitjans de febrer, encara que va recalcar que desconeix si el president rus, Vladímir Putin, prendrà la decisió d’atacar el país veí.Per la seua banda, el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va assegurar que Moscou que no es quedarà de “braços plegats” i no dubtarà a prendre “mesures de resposta” si Occident intenta evitar una resposta concreta a les demandes russes a través de “discussions interminables”.Al Mediterrani, els vaixells de l’Armada que Espanya aporta a les forces navals de l’OTAN tenen previst participar en l’exercici naval Neptú que l’Aliança Atlàntica realitzarà liderat pel grup d’atac del portaavions nord-americà USS Harry S. Truman.

Agricultura mostra preocupació pel possible impacte del conflicteEl ministeri d’Agricultura va mostrar ahir preocupació per l’impacte que podria tenir el conflicte entre Rússia i Ucraïna per al comerç i les exportacions agroalimentàries.“Estem molt atents i preocupats pel que estem veient.

Volem condicions estables per al comerç i sens dubte que no hi hagi alteracions a causa de conflictes polítics o geopolítics i confiem que es resolgui de la manera diplomàtica que millor correspongui”, va assegurar el secretari general d’Agricultura, Fernando Miranda. “Que no anem més enllà del que va passar el 2014 amb el veto rus, però és una cosa que no està a les nostres mans”, va reconèixer.Es dona la circumstància que el mes de setembre passat el president rus, Vladímir Putin, va prolongar fins al desembre del 2022 les restriccions a les importacions de països que donen suport a les sancions de la UE i els Estats Units al país per les tensions a Ucraïna el 2014 que van culminar amb l’annexió de Crimea i l’aparició de rebels prorussos en dos regions frontereres. Segons el ministeri d’Agricultura, l’any passat es van exportar a Rússia productes agroalimentaris per valor de 223,06 milions d’euros.

Així mateix, Espanya va exportar l’any passat a Ucraïna prop de 155,91 milions d’euros en productes agroalimentaris per 121,06 milions del 2020.Per la seua banda, les empreses lleidatanes van exportar a Rússia l’any passat tota mena productes per valor de 23,14 milions d’euros, majoritàriament agroalimentaris amb l’oli al capdavant, amb 7,15 milions d’euros, mentre que a Ucraïna es van vendre productes per valor de 3,92 milions d’euros, principalment productes carnis (1,1 milions).

Rússia demana al TEDH que rebutgi la demanda pel vol MH17 abatutEl representant de Rússia al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), Mikhaïl Vinogradov, va demanar ahir a la cort que desestimi la demanda presentada pel Govern dels Països Baixos en relació amb l’abatiment del vol MH17 al considerar que inclou “proves falses”.El TEDH es troba actualment estudiant si tramitar o no la demanda dels Països Baixos presentada contra el Govern rus el 2020 en relació amb el vol, que va ser abatut per un míssil el 2014 quan sobrevolava Ucraïna i en el qual van morir els seus 298 ocupants, segons informacions de l’agència de notícies Sputnik. Ucraïna i les milícies s’han acusat des d’aleshores entre si del que va succeir.

Sánchez avisa Putin que hi haurà “conseqüències” per a l’economiaEl president del Govern, Pedro Sánchez, va avisar ahir Rússia que si finalment es produeix una invasió d’Ucraïna, llavors hi haurà “sancions importants” per part de la UE contra Moscou, si bé va deixar clar que per ara l’aposta és pel diàleg i la distensió. Per la seua banda, el líder del PP, Pablo Casado, va cridar el president del Govern per traslladar-li el seu suport a la crisi d’Ucraïna en el marc de l’OTAN, si bé li va demanar que informi els espanyols al Congrés i garanteixi la unitat del Govern, en relació amb la reacció d’Unides Podem. Casado va admetre que la “cosa pinta lletja” en la crisi amb Ucraïna, just poc després de conversar per telèfon amb Pedro Sánchez.