El TSJC obliga Colau a tornar la medalla de la ciutat a Martín Villa

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat la decisió de l’ajuntament de Barcelona de retirar la medalla d’or de la ciutat a l’exministre Rodolfo Martín Villa, que li va ser concedida el març del 1976. El 2017, el consistori, amb Ada Colau al capdavant, va aprovar retirar-li aquesta distinció al que va ser l’últim governador civil de Barcelona durant el franquisme argumentant, entre altres motius, que el reconeixement se li va entregar dies després que la policia del règim, quan Martín Villa era ministre de Relacions Sindicals del Govern franquista, gasegés un grup de manifestants en una església de Vitòria, cosa que va causar la mort de cinc obrers. Aquesta decisió es va prendre partint de l’article 6 del reglament municipal del 2012, que va introduir la possibilitat de revocar les medalles “per actes mereixedors de la seua concessió, no prevista a l’anterior reglament”.

No obstant, la sentència es fonamenta en l’aplicació del reglament municipal del 2012, que “va mantenir les distincions concedides a totes les persones i entitats corporatives a l’empara del reglament municipal anterior, del 1950”. Per això, diu, no es pot anul·lar la medalla a Martín Villa, ja que “la retirada és possible quan es produeixen fets coetanis no coneguts en el moment de l’atorgament o per actes o manifestacions contraris a motius que van justificar la concessió”, però en cap cas sobre “la base de realitzar un nou judici de valor”, ja que no està contemplat a l’article 6. Així doncs l’exministre, que en tot moment s’ha negat a tornar la distinció i va recórrer la decisió de l’ajuntament, podrà conservar-la, almenys per ara.

I és que l’ajuntament, que veu “aberrant” la decisió judicial, va assegurar que “no desistirà” i impulsarà totes les accions possibles perquè se li retiri.Martín Villa està sent processat per la jutge argentina María Servini, que investiga els crims del franquisme, per homicidis i tortures durant la dictadura i la transició. Entre els crims pels quals se l’investiga consta precisament la coneguda com a matança de Vitòria del 1976 que va esgrimir el Govern de Colau.