Moscou veu pocs motius per ser optimista en les respostes dels EUA

Rússia estudia “sense optimisme” la resposta dels Estats Units a les seues demandes de seguretat, en especial sobre la seua categòrica oposició a l’ampliació de l’OTAN, una reacció de la qual dependrà el desenllaç de l’actual tensió militar que es viu a la frontera amb Ucraïna. “No hi ha gaires motius per a l’optimisme”, va dir ahir el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, que malgrat tot va precisar que encara “hi ha perspectives per a un diàleg”, perquè això està en els interessos tant de Rússia com dels EUA. Per la seua part, el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov, va lamentar que la resposta nord-americana no respongui a “la qüestió principal” plantejada per Moscou, que és la de l’expansió de l’OTAN cap a l’est.

No obstant, va considerar que “hi ha una reacció que permet esperar el començament d’una conversa seriosa sobre les qüestions secundàries”.L’administració del president Joe Biden va respondre aquest dimecres a les exigències que Moscou li va formular la setmana passada durant la reunió dels representants d’Exteriors a Ginebra. Washington, igual que ho va fer l’OTAN, va rebutjar la pretensió del Kremlin de limitar l’expansió de l’Aliança Atlàntica a altres països europeus, o més aviat als que tenen frontera amb Rússia. El secretari d’Estat nord-americà, Anthony Blinken, no va voler revelar la resta de respostes, però va recalcar que segueixen en la línia que defensa Washington.

Des d’Europa, l’Alt Representant de la Unió Europea per a Política Exterior, Josep Borrell, va assenyalar que la resposta per escrit entregada pels Estats Units a Rússia ofereix una “base sòlida” per reforçar la seguretat a Europa i continuar les negociacions, però abans viatjarà a començaments de febrer a Washington per continuar la coordinació amb la Casa Blanca. Per la seua part, el Govern d’Austràlia va expressar que està disposat a proveir de gas natural els seus “aliats” europeus a preus “assequibles”, en el cas que Rússia decideixi tallar el proveïment d’aquest recurs energètic als països del Vell Continent arran de la crisi a Ucraïna

Austràlia s’ofereix a subministrar gas a Europa si Rússia decideix tancar l’aixeta per la crisi a Ucraïna

Washington recorda a Pequín les conseqüències greus que tindria un altre atac de Moscou a Ucraïna

La Xina va trencar ahir el silenci administratiu al voltant de l’amenaça de Rússia sobre Ucraïna deixant clar cap a qui sent simpatia. El ministre xinès d’Exteriors, Wang Yi, que va mantenir una conversa telefònica amb el seu homòleg nord-americà, Antony Blinken, va advertir els Estats Units que per resoldre el conflicte a Ucraïna s’han “de respectar les legítimes preocupacions de Rússia”, mentre va demanar “calma i contenció” a totes les parts per evitar més tensions.

Wang Yi va argumentar que l’“expansió” militar, amb referència a l’OTAN, “no garantirà la seguretat regional” en un moment de màxima preocupació per la concentració de tropes russes a la frontera amb Ucraïna. En aquesta línia, va criticar una vegada més “la mentalitat de Guerra Freda dels EUA” i va afirmar que “al segle XXI no hi pot haver política de blocs”, per això va instar a “buscar un mecanisme de seguretat europeu equilibrat, eficaç i sostenible al qual s’arribi mitjançant negociacions”. Així mateix, va asseverar que “les preocupacions de seguretat de Rússia són raonables, i han de prendre’s seriosament i resoldre’s”.

Blinken, per la seua part, li va demanar ajuda per rebaixar la tensió i va recordar “els riscos per a la seguretat i per a l’economia globals que representaria una nova agressió russa contra Ucraïna”. La conversa no es va cenyir només als esdeveniments a Europa. Wang i Blinken van abordar també altres assumptes com la tortuosa relació bilateral entre les seues dos nacions i un dels seus principals esculls, la situació de Taiwan.

Ucraïna es prepara per afrontar qualsevol possible escenariEl ministre d’Afers Exteriors d’Ucraïna, Dmitró Kuleba, va assegurar ahir que la prioritat és que Rússia fracassi en el pla de “desestabilitzar” el seu país, però que no descarta cap altre escenari, inclòs un conflicte bèl·lic. Kuleba creu que la idea inicial de Rússia és apostar per la força com a amenaça per desestabilitzar Ucraïna, utilitzant a més atacs cibernètics i campanya de desinformació, per forçar-la a fer concessions a les quals no està disposat el país. Aquestes declaracions van arribar l’endemà que representants d’alt nivell de Rússia, Ucraïna, França i Alemanya acordessin a París tornar a reunir-se d’aquí a dos setmanes a Berlín per desescalar el conflicte entre Moscou i Kíev per la regió del Donbass i es van mostrar “compromesos” per reduir les diferències en les seues posicions.