Els EUA insten Rússia a fer un pas enrere sobre Ucraïna i consideren el conflicte encara evitable

Els Estats Units van apressar ahir Rússia a fer un pas enrere a Ucraïna i van insistir que el conflicte és evitable, davant l’escalada de tensió amb Moscou per la mobilització de tropes russes a la frontera ucraïnesa. “Animem encaridament Rússia a retirar-se i a buscar una resolució a través de la diplomàcia”, va dir el cap de l’Estat Major Conjunt dels EUA, general Mark Milley, en una roda de premsa al Pentàgon.

El principal general nord-americà va subratllar que l’ús de la força armada hauria de ser “sempre” l’últim recurs: “L’èxit aquí és a través del diàleg.” Milley va expressar la preocupació nord-americana davant la concentració d’uns 100.000 militars russos a la frontera amb Ucraïna, entre els quals hi ha efectius terrestres, aeris, navals, de les forces especials i cibernètiques, entre d’altres. De fet, va assegurar que no s’ha vist una concentració tan gran de soldats russos dels temps de la guerra freda.

Paral·lelament, Washington ha augmentat l’enviament de material militar –sobretot míssils antitancs i llançagranades– a Ucraïna davant un possible atac de Rússia, en un escenari en què és poc probable que soldats nord-americans i russos acabin veient-se les cares.

Per la seua banda, Rússia va insistir, per boca del seu ministre d’Afers d’Exteriors, Serguei Lavrov, que aposta encara per la via diplomàtica en el conflicte d’Ucraïna. “Si depèn de Rússia no hi haurà guerra”, va assegurar Lavrov en una entrevista amb mitjans locals transmesa en directe. Tanmateix, el president de Rússia, Vladímir Putin, va transmetre al seu homòleg francès, Emmanuel Macron, que Washington i l’OTAN “no han tingut en compte” les “preocupacions” de Moscou als documents entregats per dissuadir-lo de portar a terme una eventual invasió d’Ucraïna. Entre aquestes preocupacions hi ha “impedir l’expansió a l’est de l’Aliança Atlàntica, negar-se a desplegar sistemes d’armes a prop de les seues fronteres o tornar el potencial militar i infraestructures d’Europa a les posicions del 1997, any en què es va firmar l’Acta Fundacional OTAN-Rússia”.

Amb referència a la situació a Ucraïna, Putin va emfatitzar la “importància” que Kíev compleixi les disposicions previstes als Acords de Minsk, principalment establir un diàleg directe amb Donetsk i Lugansk i “legalitzar l’estatus especial” de Donbass, segons afirma el Kremlin. Per la seua banda, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va apaivagar els tambors sobre una imminent guerra amb Rússia, però també va demanar garanties de seguretat a l’OTAN en forma d’un full de ruta clar per a l’ingrés a les seues files.

Brussel·les i Washington intensificaran la cooperació energètica

El president dels Estats Units, Joe Biden, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van expressar ahir el seu suport a la seguretat energètica d’Europa en plena escalada de tensió amb Rússia i s’han marcat l’objectiu de garantir la “integració progressiva” d’aquest país als mercats de gas i electricitat de la Unió Europea.Tots dos van recordar que els Estats Units “ja són el proveïdor més important de gas natural liquat (GNL) a la UE”, així com que Brussel·les i Washington col·laboren “amb governs i operadors de mercat en el subministrament de volums addicionals de gas natural a Europa des de diverses fonts a tot el món”.

El 41 per cent de les importacions de gas natural al bloc comunitari provenen de Rússia, segons dades d’Eurostat per al 2019, seguida de Noruega (16%), Algèria (8%) i Qatar (5%).Tant Von der Leyen com el president del Consell Europeu, Charles Michel, han contactat amb Qatar per tal de facilitar la diversificació del subministrament de gas cap al bloc i reduir la dependència de les importacions procedents de Rússia.En aquest context, la Unió Europea i els Estats Units van instar “tots els principals productors d’energia” a unir-se “per tal de garantir que els mercats mundials d’energia siguin estables i estiguin ben proveïts”. Els dipòsits de gas dels països de la Unió Europea estan actualment al 40 per cent, enfront del 53 per cent dels valors de fa just un any.

Putin prorroga any rere any l’embargament alimentari

El president rus, Vladímir Putin, ha prolongat any a any l’embargament alimentari que va imposar el 2014 a Occident en resposta a les sancions que la Unió Europea, els EUA i altres països van introduir contra Rússia pel seu paper en el conflicte ucraïnès. L’última vegada que ho va fer va ser a finals de setembre, després de firmar un decret pel qual allargava fins al 31 de desembre del 2022 l’ordre que prohibeix o restringeix “per raons de seguretat” les importacions de productes agrícoles, matèries primeres i aliments dels països que van secundar les sancions contra alts funcionaris, bancs, empreses i petrolieres russes, entre d’altres.