Joe Biden afirma que mourà tropes a l'est d'Europa “a curt termini” per la crisi a Ucraïna

El president dels Estats Units, Joe Biden, va dir ahir que “a curt termini” mourà tropes a l’est d’Europa per la crisi a Ucraïna, encara que va assegurar que no seran “gaires”. El mandatari es va pronunciar així dies després que el Pentàgon anunciés que havia posat en “alerta elevada” 8.500 militars, que actualment es troben en territori nord-americà, per a un possible desplegament en països aliats de l’est europeu. Biden no va donar més detalls en aquest sentit, i els seus comentaris van arribar hores després que el cap de l’Estat Major Conjunt dels EUA, general Mark Milley, pregués “encaridament a Rússia retirar-se i a buscar una resolució a través de la diplomàcia”.

La tensió ha augmentat entre Rússia, els Estats Units i els seus aliats per la mobilització de 100.000 militars russos a la frontera amb Ucraïna, la qual cosa ha suscitat la por davant d’un possible atac rus “imminent” al territori ucraïnès.El Pentàgon va reiterar que no va enviar tropes en territori ucraïnès i va insistir que, en cas de desplegar-se, el gruix dels soldats que té en “alerta elevada” el farien dins de l’OTAN; i tampoc va descartar utilitzar els militars que ja té desplegats en bases a Europa. Entre els 8.500 que es troben en alerta en territori nord-americà hi ha unitats paracaigudistes com la Divisió 82 Aerotransportada.La Casa Blanca va afirmar també que continua sense veure “senyals” que Moscou estigui intentant rebaixar la tensió i va insistir que la diplomàcia només pot produir-se en el context d’una desescalada sobre el terreny. L’última informació que s’ha filtrat és que Rússia ja ha desplaçat fins a la frontera amb Ucraïna una quantitat important de material sanitari de l’Exèrcit, i fins i tot reserves de sang.

El Pentàgon també creu que Rússia ja té la infraestructura militar necessària per a una invasió a gran escala, i no només una incursió. Per la seua banda, malgrat que Ucraïna ha intentat aquests dies rebaixar la tensió, ha incrementat la instrucció militar de voluntaris civils a les denominades Defenses Territorials. Són homes i dones que treballen de dilluns a divendres i que, dissabte, s’entrenen pel que pugui passar

Creix la por entre els russos de l’increment de les sancions econòmiques occidentals al país

Per la seua part, les amenaces occidentals de sancions contra Rússia en cas que envaeixi Ucraïna posen a prova l’economia russa, els mercats de la qual reaccionen a qualsevol canvi de to en les declaracions dels actors polítics, mentre augmenta la preocupació de la població.

Al 63 per cent dels russos els preocupa, en una mesura o una altra, les sancions occidentals, segons una enquesta del centre d’estudis sociològics russa Levada.

Moscou es reforça a Bielorússia traslladant míssils antiaerisRússia va enviar ahir a Bielorússia un batalló de sistemes de míssils antiaeris Pantsir-S, de curt abast, per “posar a prova” les forces de resposta de l’Estat de la Unió, el tractat internacional entre Rússia i Bielorússia, segons va anunciar el ministeri de Defensa rus. Aquest departament va assegurar que es tracta d’una primera remesa de material militar a Bielorússia amb vista al desenvolupament d’un exercici conjunt a mitjans del mes que ve, en un anunci realitzat en plenes tensions internacionals sobre l’acumulació de tropes russes a la frontera amb Ucraïna.

Aquests míssils s’uneixen a diversos caces Sukhoi Su-35 que ja es troben al país.

La ultradreta europea, reunida a Madrid, culpa Putin de la crisiEls líders europeus ultraconservadors reunits ahir a la Cimera de Madrid van subscriure una declaració en la qual advoquen per la “cooperació” en matèria de defensa davant d’amenaces militars com la de Rússia sobre Ucraïna que han conduït Europa “al límit d’una guerra”. L’acte, organitzat per Vox, va reunir a Madrid una àmplia representació de líders europeus, entre els quals els primers ministres d’Hongria, Viktor Orbán; de Polònia, Mateusz Morawiecki, o la líder ultraconservadora francesa Marine Le Pen.

Així mateix, van reiterar la preocupació pels “atacs interns i externs” que rep la Unió Europea.