Mattarella repeteix com a president davant la falta de consens a Itàlia

Els principals partits italians van aconseguir ahir que l’actual president de la República, Sergio Mattarella, únic candidat possible per assumir el càrrec a partir del 3 de febrer, acceptés continuar al lloc tot i que era una hipòtesi que no era als seus plans. I és que Mattarella, de vuitanta anys, havia avançat que volia retirar-se per dedicar-se a la família. Els principals partits, excepte l’ultradretà Germans d’Itàlia, de Giorgia Meloni, van avançar que elegirien Mattarella en la vuitena sessió del procés per renovar la prefectura de l’Estat, que es va celebrar a la tarda, per desbloquejar la situació, després que les coalicions de la dreta i de l’esquerra no fossin capaces de trobar entesa en sis dies.

Els 387 vots que Mattarella va rebre al matí a la setena votació per elegir president al Parlament continuaven quedant lluny dels 505 necessaris però la xifra ja demostrava que el consens entorn del polític estava augmentant. Hores després va aconseguir 759 dels 505 vots necessaris.“Vull expressar un gran agraïment al president Mattarella per la seua elecció, que és una elecció de generositat cap al país i és fonamental, important i necessària avui. Crec que és un dia bonic per a Itàlia i important per a la política italiana”, va recalcar el líder del progressista Partit Demòcrata, Enrico Letta.La ministra d’Afers Regionals i membre de Forza Italia, Mariastella Gelmini, va lloar Mattarela i va opinar que la seua disponibilitat per a un segon mandat “certifica el seu sentit de responsabilitat i la seua afecció cap al país i les seues institucions”.Mattarella es convertirà en el segon cap de l’Estat a repetir en el càrrec, després de Giorgio Napolitano.

Aquest nou mandat facilitaria l’estada dels diputats fins a les eleccions generals del 2023 i Mario Draghi continuaria com a cap del Govern, amb la confiança d’un president les competències del qual són bàsicament cerimonials, si bé té la responsabilitat de nomenar els primers ministres i els seus gabinets. Mario Draghi s’havia postulat com a president, però no hi va haver consens al voltant de la seua figura i hi havia risc d’una altra crisi que desemboqués a les urnes.