Trapero dirigirà la divisió que avalua els operatius dels Mossos

L’excomissari en cap dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero dirigirà a partir de dilluns la Divisió d’Avaluació de Serveis (DAS) del cos policial a l’acceptar l’oferta proposada des de la conselleria d’Interior, que lidera Joan Ignasi Elena. La DAS és l’organisme intern que depèn de la Direcció General de la Policia (DGP) i que s’encarrega de supervisar la tècnica de l’organisme i d’avaluar si els operatius policials s’han realitzat correctament. En aquest sentit, es tracta d’una unitat paral·lela a la Divisió d’Assumptes Interns (DAI), que es dedica a analitzar el comportament dels agents.

D’aquesta manera, l’excomissari podrà estar en contacte directe amb les unitats operatives, encara que no directament “a peu de carrer” i al moment, sinó des d’una funció analítica i correctiva. Així ho va informar ahir El Periódico, que va avançar que Trapero estarà ubicat en un despatx de la comissaria de les Corts, juntament amb les altres divisions que depenen de la DGP, i manarà sobre una vintena d’agents. Dependrà de l’actual director general dels Mossos, Pere Ferrer. Josep Lluís Trapero va ser destituït com a major dels Mossos d’Esquadra el passat 20 de desembre, quan el conseller Elena va decidir substituir-lo pel comissari lleidatà Josep Maria Estela.

Trapero havia estat absolt per l’Audiència Nacional dels càrrecs de sedició pel seu paper en el procés. Després de la sentència, va demanar seguir al cos. Fins que no ha accedit a acceptar aquest nou càrrec, ha exercit provisionalment a la comissaria de l’Eixample de Barcelona.

Arran de la seua destitució, així com la degradació del cap de la Comissaria d’Investigació Criminal, Toni Rodríguez, els membres de l’oposició al Parlament van acusar Interior de realitzar una “purga” a les files dels Mossos i d’organitzar els canvis per tapar casos de corrupció per la connexió de Rodríguez amb les investigacions sobre Laura Borràs, Miquel Buch o la trama del 3%. No obstant, Elena, que fins i tot va acudir davant del Parlament per justificar-se, ha atribuït repetides vegades els canvis a un canvi d’etapa i a la “feminització del cos”.