Els EUA i la UE acusen Rússia d'usar l'energia com a “arma” geopolítica

Els Estats Units i la Unió Europea (UE) van criticar ahir Rússia per utilitzar el subministrament d’energia a Europa com “una arma” geopolítica, per la qual cosa es van comprometre a intensificar la cooperació enmig de les tensions amb Moscou per la concentració de tropes a la frontera amb Ucraïna. Així ho van indicar el secretari d’Estat, Antony Blinken, i l’alt representant de la UE per a la Política Exterior i de Seguretat, Josep Borrell, a l’inici del Consell d’Energia bilateral a Washington. “Aquesta és veritablement una discussió fonamental i una que no podria ser més oportuna”, va indicar Blinken al discurs d’obertura.

Va reiterar, en aquest sentit, el compromís de Washington per assegurar el subministrament energètic a Europa. Borrell va lamentar que Rússia “no dubta a utilitzar” l’energia com “una arma per a beneficis geopolítics” en un moment d’escassetat mundial de manera que la col·laboració “estratègica” amb Washington és clau.Per la seua part, el president de França, Emmanuel Macron, va cridar al seu homòleg rus, Vladímir Putin, a trobar una resposta col·lectiva per evitar una guerra a Europa a causa de les tensions militars a la frontera amb Ucraïna. Al començament de la reunió amb Putin al Kremlin, va expressar la seua confiança a “trobar una resposta útil i col·lectiva per a Rússia i per a tot Europa [...] que permeti evitar una guerra i forjar una estabilitat i confiança per a tots”.

Putin, per la seua part, va destacar els esforços realitzats per Macron per aconseguir una solució a la crisi. Per la seua part, el president nord-americà, Joe Biden, va assegurar al rebre a la Casa Blanca el canceller alemany, Olaf Scholz, que tots dos actuen com un “front unit” pel que fa a la crisi a Ucraïna. La trobada al Despatx Oval va ser la primera entre Biden i el nou canceller alemany.

Paral·lelament, el secretari general de l’Aliança Atlàntica, Jens Stoltenberg, va assegurar que els aliats mantenen consultes per augmentar la seua presència a l’est d’Europa, en un intent d’enfortir “a llarg termini” la capacitat de defensa i dissuasió de l’organització militar davant l’amenaça que representa Rússia com és el cas d’Ucraïna.