Espanya deixa de ser "democràcia plena", segons l'índex de "The Economist"

Espanya ha deixat de ser una "democràcia "plena", després de baixar d’escalafó i situar-se com una "democràcia amb defectes" el 2021, d’acord amb l’últim Índex de Qualitat Democràtica que acaba de publicar la unitat d’intel·ligència de la revista "The Economist".

Espanya comparteix la segona categoria de l’índex amb països com els Estats Units, Xile -que també baixa de categoria- o Israel.

El descens d’Espanya es deu principalment, segons el parer de "The Economist", a la divisió política per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), l’òrgan de govern dels jutges, el mandat del qual va expirar el 2018 i que continua exercint de manera provisional.

També cita a l’informe els desafiaments per a la governança del país que impliquen la "creixent fragmentació política", la "successió d’escàndols de corrupció" i "el nacionalisme regional a l’alça a Catalunya".

Espanya, que és al lloc 24 d’un total 167 països avaluats quant a nivell democràtic, ha retrocedit 0,18 punts i s’ha situat en 7,94 punts el 2021, davant els 8,12 que tenia l’any anterior, d’acord amb la publicació britànica.

Aquest índex està dividit en quatre categories: democràcies plenes, amb defectes, híbrides i règims autoritaris.

La posició d’Espanya contrasta amb la de Noruega, que es col·loca al capdavant de l’índex, amb 9,37 punts, en la categoria de les democràcies plenes, en què també figuren països com Nova Zelanda, Finlàndia, Suècia, Islàndia, Dinamarca, Taiwan, Austràlia, Suïssa, Països Baixos, Canadà, Uruguai, Luxemburg o Alemanya.

Per ser considerada una democràcia plena, els països necessiten una nota que superi els 8 punts, però la democràcia a nivell global ha continuat el seu retrocés el 2021, segons la publicació, que per a l’anàlisi té en compte el pluralisme, el funcionament del govern, la participació política i les llibertats civils.

L’anàlisi ha observat que més d’una tercera part de la població mundial viu sota règims autoritaris, mentre que amb prou feines el 6,4 % gaudeix d’una democràcia plena.

La puntuació global va descendir de 5,37 a 5,28 punts, d’una escala de 10, indica "The Economist", i afegeix que, des del 2006, l’únic equivalent de retrocés va ser l’any 2010, quan es va produir la crisi financera global.

Per segon any consecutiu, la pandèmia va ser la principal font de problemes per a la llibertat a tot el món, ja que, a través de confinaments i restriccions de viatge, les llibertats civils van quedar suspeses tant en democràcies desenvolupades com en els règims autoritaris.