Els sondejos rebutgen una majoria absoluta del PP a Castella i Lleó

Castella i Lleó celebrarà demà, 13 de febrer, les cinquenes eleccions autonòmiques en pandèmia a l’Estat, en el que suposa la fi d’una campanya que ha captat l’interès nacional. Enmig d’un context polític convuls, el president del Govern, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Pablo Casado, mesuraran demà les seues forces per al 2023 en uns comicis imprevisibles. Els dos líders han multiplicat la seua presència en aquest territori en suport als respectius candidats, Luis Tudanca i Alfonso Fernández Mañueco, que han comptat, també amb el desembarcament d’altres pesos pesants dels seus grups.

L’evolució de les enquestes ha alimentat aquesta mobilització així que ha anat avançant la campanya electoral, ja que els auguris inicials, que apuntaven a un nou mandat de Fernández Mañueco amb una majoria absoluta del PP, han derivat en altres sondejos que pronostiquen que el grup “popular” només podria guanyar pactant amb Vox. L’últim vaticini del CIS, en canvi, apunta que els socialistes serien la força guanyadora, amb una intenció de vot del 30,8%. El PP es quedaria en segona posició, amb el 29,8%.En aquest escenari, i amb la incògnita de la representació que obtindrien Ciutadans i Unides Podem –considerades la tercera i quarta força política–, serien essencials els procuradors que podrien aconseguir partits com Sòria Ja, Unió del Poble Lleonès i Per Àvila, la projecció dels quals s’ha vist en auge després de les reivindicacions de la denominada Espanya buidada.Precisament, els possibles pactes després del 13-F van ser l’eix de l’últim debat protagonitzat dimecres per Fernández Mañueco, Tudanca i el candidat de Ciutadans, Francisco Igea, després que els taronges preguntessin a l’actual president si està disposat a anar de la mà de Vox.

Mañueco va sortir del pas i va recalcar que busca “un pacte amb les persones” per tenir un “Govern centrat”. A les files socialistes adverteixen que un fracàs del Partit Popular seria també una clatellada per a Casado, ja que suposaria un revés en el full de ruta que la cúpula del grup preveu per als comicis del 2023 i per diluir l’efecte Ayuso amb el mandat d’un altre líder popular en una comunitat autònoma per “evitar personalismes”.La campanya del 13-F ha estat farcida de debats en clau nacional, com el que va provocar el ministre de Consum, Alberto Garzón, amb les seues declaracions sobre les macrogranges, així com la croada del PP contra el Govern central pel repartiment de fons europeus i el PERTE per al sector agroalimentari.