PP i PSOE se la juguen a Castella i Lleó

Un total de 2.094.490 castellanolleonesos estan cridats avui a les urnes per als primers comicis a la història de la comunitat que es desenvolupen de forma anticipada i en què es podrà optar per un centenar de candidatures. Després de dos setmanes de campanya electoral, els ciutadans van viure ahir la jornada de reflexió prèvia a les eleccions, per a les quals els sondejos preveuen una disputada batalla entre esquerra i dreta que dificultarà la governabilitat de la Junta. A escasses vint-i-quatre hores perquè s’obrissin els col·legis electorals, l’avantatge del PP sobre el PSOE se seguia estrenyent segons les enquestes, al situar-se a 11 escons de la majoria absoluta (fixada en 41 procuradors), per la qual cosa el candidat popular, Alfonso Fernández Mañueco, necessitaria Vox per revalidar la presidència de la Junta de Castella i Lleó.A més, la majoria conservadora s’ha vist en aturada des del principi de la campanya electoral en la comunitat; les dos formacions sumen ara 42 diputats, quan al principi de la sèrie de prediccions en sumaven 45.

Respecte a l’esquerra, el PSOE de Luis Tudanca, que va guanyar les eleccions el 2019, retrocediria de forma significativa i no tindria manera de formar un govern alternatiu per si sol.En aquest escenari, i a falta de saber la representació que obtindran Ciutadans i Unides Podem –considerades la tercera i quarta força política–, es preveuen claus els escons que puguin aconseguir partits com Sòria Ja, Unió del Poble Lleonès i Per Àvila, la projecció dels quals s’ha vist en augment després de les reivindicacions de la denominada Espanya buidada.De tota manera, la situació política actual a la comunitat es veu reflectida a les enquestes, que durant la campanya han passat per una infinitat de canvis. Si bé inicialment es preveia una nova majoria absoluta de Fernández Mañueco, el seu retrocés respecte al PSOE i el possible repartiment de vots entre grups trenca el full de ruta que la cúpula del PP preveia.Després de l’èxit del grup a Madrid el maig del 2021 –quan Isabel Díaz Ayuso va guanyar els comicis a l’Assemblea de la capital–, el líder, Pablo Casado, va fer que Mañueco trenqués la seua relació a la Junta amb Ciutadans i convoqués eleccions anticipades per reafirmar el seu lideratge a la comunitat i utilitzar-ho com a catapulta cap a la Moncloa. També s’entreveu la voluntat de diluir l’efecte Ayuso amb el mandat d’un altre líder popular en una comunitat per “evitar personalismes”, per la qual cosa el fracàs a les urnes de Fernández Mañueco es veuria com una doble clatellada al Partit Popular.