Borràs assegura que Juvillà encara era diputat el 3 de febrer i qüestiona els funcionaris
Demana als partits impulsar una llei que reguli la "sindicatura electoral catalana"
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha assegurat que l’exdiputat de la CUP per Lleida Pau Juvillà encara era diputat el 3 de febrer, quan es va celebrar un ple per votar un dictamen en defensa del seu escó i al que no va ser convocat, i ha qüestionat l’acció dels funcionaris de la Cambra. Ho ha dit aquest dilluns en una Junta de Portaveus pública, en la qual ha donat explicacions sobre la retirada de l’escó a l’exdiputat lleidatà Pau Juvillà, com havien sol·licitat els grups del PSC-Units, comuns i el PP, encara que fonts de Presidència de la Cambra han assegurat que ho ha fet a petició pròpia.
Borràs ha fet un repàs cronològic de tot l’ocorregut en la retirada de l’escó de Juvillà, en la que ha defensat que ella no va donar "ninguna indicació" perquè no es convoqués el diputat 'cupaire' al ple del 3 de febrer, en el qual no va estar convocat i tampoc no se li va admetre la delegació de vot demanada pel grup de la CUP. La presidenta ha explicat que després d’aquesta sessió plenària, la secretària del Parlament, Esther Andreu, va registrar un escrit a la Mesa en el qual deia que procedia a retirar l’acta de Juvillà per imperatiu legal i amb efectes retroactius, i Borràs ha concretat que l’òrgan rector havia de donar resposta a aquest escrit abans de les 11 hores del 4 de febrer. Ha criticat que es fes una actualització al web del Parlament i del Sistema d’Informació de l’Activitat Parlamentària (Siap) en què constava la baixa de Juvillà abans que la Mesa es reunís i veiés l’escrit d’Andreu: "No és admissible que s’executin decisions abans que la Mesa es reuneixi".
També ha retret que el compte de Twitter del Parlament publiqués un tuit a les 8.44 hores del 4 de febrer, abans de la reunió de la Mesa, indicant que el Butlletí Oficial del Parlament (Bopc) havia publicat la baixa de Juvillà, una cosa que considera "una altra anomalia" i ha defensat que no s’hauria d’haver fet abans que la Mesa hagués tractat el tema. Ha afirmat que li ha demanat a la secretària general que investigui la publicació d’aquest tuit, ja que ha defensat "no s’hauria d’haver produït en cap cas abans que es tractés la qüestió" i ho veu com una actuació totalment improcedent. "Es tracta d’una actuació improcedent per part del funcionament intern de la casa. Mai un tuit pot anunciar una cosa que encara no ha passat", ha afirmat Borràs.
DELEGACIÓ DE VOT
Ha explicat que després de la petició de la CUP de registrar la delegació de vot de Juvillà per al ple del 3 de febrer, es va produir "un bloqueig del Siap" i del sistema de vot electrònic, per la qual cosa es va haver de votar a mà alçada. Ha concretat que la petició de delegació de vot es va admetre a tràmit per part de la Presidència, però no s’autoritza per evitar una impugnació per conflicte d’interessos", i ha subratllat que això va generar confusió, ja que el Siap no diferenciava entre l’admissió a tràmit i l’autorització de la delegació de vot.
La presidenta ha afirmat que s’ha procedit a "corregir aquesta confusió" separant el tràmit de l’admissió o no de la delegació de vot i el tràmit de l’autorització del vot, que ella al·lega que no va autoritzar per conflicte d’interessos. També ha reconegut que es va confondre en una entrevista radiofònica, en la qual va dir que Juvillà no va votar el primer dictamen que defensava la seua acta. Ha concretat que en aquesta primera votació sí que va votar i va ser present a l’hemicicle, mentre que en la votació sobre la presentació d’un recursos i mesures cautelars per part del Parlament al Tribunal Suprem no va votar per conflicte d’interessos, i en la sessió del 3 de febrer no va ser present i no es va admetre la seua delegació de vot.
LLEI ELECTORAL CATALANA
També ha demanat aquest dilluns als partits que elaborin una llei que, com a mínim, reguli l’administració electoral que ha d’actuar en els processos electorals catalans, "una sindicatura electoral catalana". Ha demanat de traslladar a la comissió del reglament de la Cambra que estudiï la possibilitat d’introduir modificacions que ajudin a protegir la integritat de la institució, en les seues paraules, i que valorin la conveniència d’acordar al Congrés la modificació de la Llei Orgànica del Régimen Electoral General (Loreg) per garantir la "inviolabilitat" dels diputats electes.
"La posició d’aquesta institució en l’actual situació administrativa és d’una extrema debilitat i la seua sobirania està contínuament qüestionada. Crec que mentre hi hagi aquest marc jurídic cal fer tot el que estigui a la nostra mà per revertir aquesta situació", ha afirmat. A més, Borràs ha assegurat que és sorprenent que els 135 diputats del Parlament no estiguin d’acord en la defensa dels drets d’un dels seus diputats: "Hem de treballar en la recerca de solucions", ha reclamat. "La manera de fer front és amb unitat i sense retrets i refent les confiances trencades", ha conclòs la presidenta del Parlament, i ha afegit que situacions com aquesta instal·len la Cambra en una baralla entre els qui pateixen les conseqüències.