SEGRE

POLÍTICA PROCÉS

Aragonès insta a 'rearmar' l'independentisme davant del “bloqueig” de la taula de diàleg

Culpa el Govern central de la paralització i adverteix de la deriva autoritària que podria comportar no resoldre el conflicte. Crida a enfortir la posició catalana amb consensos per pressionar l'Estat

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la conferència d’ahir, després d’un any del 14-F.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la conferència d’ahir, després d’un any del 14-F.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Un any després de les eleccions que van portar Pere Aragonès a convertir-se en president de la Generalitat, aquest va oferir una conferències al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en la qual va reconèixer que el procés de negociació amb l’Estat es troba en un punt de “bloqueig” i en va culpar el Govern espanyol, al qual va demanar propostes concretes per posar fi al conflicte català i evitar que Espanya continuï “lliscant cap a l’autoritarisme”. Però el republicà no només va tenir paraules per a l’Executiu de Pedro Sánchez, sinó també per als independentistes, a qui va reclamar abandonar tacticismes, retrets i desconfiances, després de les fortes disputes de les últimes setmanes, ja que aquestes, al seu parer, debiliten la posició negociadora de Catalunya i impedeixen escenaris de futur.

El president va fer una crida a recosir la unitat d’acció i a refer confiances per forçar l’Executiu central a moure’s, a fer una proposta per resoldre el conflicte i per fer inevitables l’amnistia i un referèndum d’autodeterminació. Segons la seua opinió, el sobiranisme, a més, ha d’estar cohesionat per ser capaços de buscar una via alternativa per assolir els seus objectius en cas que la taula de diàleg amb l’Estat, la que va demanar deixar de retardar, “descarrili”. Amb tot, no va detallar per quins camins haurien d’avançar aquestes alternatives.

Aposta pel diàleg

Aragonès, que malgrat tot està convençut que la resolució del conflicte polític passa per la negociació, va assenyalar que la part catalana ha de construir una proposta basada en els “grans consensos de país”. Per això va avançar que, al llarg de les properes setmanes, iniciarà un diàleg amb el conjunt d’institucions catalanes i amb els principals actors polítics, econòmics, socials, cívics i culturals “per compartir impressions i sobretot per traduir aquests consensos en accions polítiques concretes”.

A l’acte van assistir unes 400 persones i figures polítiques com el líder del PSC, Salvador Illa, encara que cap de la CUP, ja que els anticapitalistes mantenen discrepàncies amb el Govern.

L’oposició força Borràs a donar la cara

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va responsabilitzar ahir els funcionaris de la Cambra catalana de la retirada de l’escó del diputat de la CUP per Lleida, Pau Juvillà, i va negar haver donat “cap ordre” sobre això. Ho va fer durant una reunió de la Junta de Portaveus, que es va fer de manera pública després de les pressions dels partits de l’oposició.

Segons la dirigent juntista, els treballadors del Parlament van actuar de manera “improcedent” en el cas, tant en la retirada de l’escó com a no haver admès la delegació de vot del ja exdiputat en el ple en el qual s’havia de votar per defensar-ne l’acta. En aquest sentit, va carregar contra que actuessin per “imperatiu legal” sense que la Mesa tingués coneixement del que pretenien fer per ordre de la Junta Electoral Central. Borràs va lamentar la situació d’“extrema debilitat” en la qual es troba la Cambra després d’aquest cas.

Per això, per evitar que la sobirania del Parlament sigui “contínuament qüestionada per la JEC”, va proposar que es modifiqui el reglament de la Cambra, que es canviï la Llei Orgànica del Regim Electoral General (LOREG) –que regula els comicis– i que s’aprovi una llei que creï “l’administració electoral que ha de regular els processos electorals”. Les seues explicacions no van convèncer. Comuns, Vox, Cs i PP van demanar la dimissió de la presidenta, a qui van acusar de mentir en relació amb el cas i d’espolsar-se la culpa abocant-la sobre els treballadors de la cambra.

Per la seua part, des d’ERC van admetre una “ruptura de confiança” per la “falta de transparència” per les explicacions donades. Així mateix, la CUP va expressar que hi havia parts que no “els quadraven”. A la polèmica per l’exdiputat lleidatà ahir es va sumar la de la seua assistència dissabte a la manifestació de la Meridiana, prohibida per la conselleria d’Interior. L’oposició va demanar responsabilitats a Borràs, mentre que des d’ERC es van mostrar perplexos al manifestar-se la juntaire contra una decisió del mateix Executiu.

Els Mossos desallotgen el tall de la Meridiana per primer cop

Els Mossos d’Esquadra van desallotjar ahir per primera vegada els manifestants que van tallar l’avinguda Meridiana de Barcelona sense comptar amb l’autorització del departament d’Interior per tercer dia consecutiu. Els agents van fer un cordó policial que va anar avançant fins que va obligar el grup d’unes 50 persones que estava allà concentrat a apartar-se de la via. Durant el desallotjament no hi va haver incidents ni detencions.

Els manifestants, convocats per Meridiana Resisteix, es van quedar a la part del passeig Fabra i Puig i la circulació de vehicles es va poder reprendre poc després del que va ser el 669 dia consecutiu en què es tallava la via.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la conferència d’ahir, després d’un any del 14-F.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, durant la conferència d’ahir, després d’un any del 14-F.ACN

tracking