POLÍTICA ECONÒMICA
La justícia europea avala el bloqueig de fons a Hongria i Polònia
Sentencia que Brussel·les pot congelar els ajuts si detecta vulneracions de l'Estat de dret. Aquests dos països diuen que són víctimes d'“abús de poder”
El primer ministre hongarès, Viktor Orbán, amb el mandatari de Polònia, Mateusz Morawiecki.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea va avalar ahir el nou mecanisme que condiciona el desemborsament de fons europeus al compliment de l’Estat de dret, un sistema que Polònia i Hongria –els dos únics afectats– van recórrer per intentar anul·lar-lo. En dos sentències, la Gran Sala del tribunal va considerar que el mecanisme ha estat adoptat sobre una base jurídica adequada, és conforme amb altres procediments existents als Tractats i respecta, en particular, els límits de les competències atribuïdes a la Unió, en contra dels arguments esgrimits pels països afectats en els seus recursos per aquesta normativa. A efectes pràctics, aquesta sentència permet a la Comissió Europea (CE) congelar el pagament dels ajuts, inclosos els del fons de recuperació europeus, si es “vulneren els principis de l’Estat de dret en un país membre que amenaci” els interessos de la UE.
Després de conèixer-se la notícia, els eurodiputats responsables del mecanisme van defensar que l’activació d’aquest procés contra Polònia i Hongria hauria de ser una qüestió de “dies o poques setmanes”. “El reglament fa 14 mesos que està aprovat, i les violacions han succeït durant anys”, va afirmar la parlamentària socialista espanyola Eider Gardiazábal. De la mateixa manera, la decisió del TJUE també va comptar amb l’aprovació d’Amnistia Internacional i Human Rights Watch, que va instar Brussel·les a actuar “ràpidament” per posar-lo en pràctica contra països que, com Hongria i Polònia, contravenen l’Estat de dret. No obstant, malgrat que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, va celebrar la sentència, va avançar que analitzarà la situació abans de decidir si pren mesures contra els països.
Per la seua banda, la ministra de Justícia hongaresa, Judit Varga, va assegurar que es tracta d’una “decisió política” que demostra l’“abús de poder” de les institucions europees, i va vincular el dictamen amb les eleccions que el país celebrarà a l’abril. Per la seua part, el ministre polonès de Justícia, Zbigniew Ziobro, va dir que es tracta d’un exemple de “força bruta” i de com la fan servir els qui “volen exercir el seu poder a compte dels estats membre”.
