Els MIR, mà d'obra barata en primera línia davant la covid

A Espanya, els MIR (Metge Intern Resident) ho tenen més difícil que en la majoria dels països de l’entorn. Uns sous gairebé mileuristes (1.100-1.400 euros) els converteix en mà d’obra barata malgrat que la covid els ha situat en primera línia en els moments més àlgids de la crisi sanitària.

Segons el vicepresident de l’Associació MIR Espanya, Alex Mayer, les reunions amb Sanitat per regular les condicions de treball no avancen al ritme que els agradaria amb mesures concretes a curt o mig termini i, encara que ara estiguin en fase de converses, si els temes no prosperen no descarten mesures de pressió com la vaga.

Qui sí que ha pres iniciativa és el PdeCat, que ha registrat una Proposició no de Llei en el Congrés per la que s’insta al Govern a dur a terme millores retributives en el col·lectiu de metges residents.

El PdeCat considera "inacceptable" la precarietat laboral dels futurs metges especialistes "amb sous de poc més d’1.000 euros bruts al mes" i una pèrdua progressiva de poder adquisitiu, ja que "el 2007 el seu sou era el doble del salari mínim interprofessional i en l’actualitat amb prou feines està un 26% per sobre".

Formació Insuficient, sous mileuristes i guàrdies extenuants

Des de l’Associació MIR Espanya, el seu vicepresident insisteix que els seus contractes haurien de ser formatius, però amb unes plantilles tensades, el treball passa a ser assistencial per "tirar endavant la tasca".

I això es va agreujar amb la covid. En els moments més àlgids de la pandèmia, els MIR, la part més jove de la plantilla i amb una formació més transversal, va ser molt útil en les urgències, però després de dos anys de crisi sanitària, aquest col·lectiu tem que aquesta minvi en la formació repercuteixi de forma negativa en el seu futur.

Tot això amanit amb unes guàrdies obligatòries per a la majoria dels itineraris, que van de les 15:00 hores fins les 8:00 de l’endemà en jornada ordinària i de 24 hores en caps de setmana i dies festius.

A Espanya ser metge especialista significa recórrer un llarg camí. Onze i dotze anys de formació superior i una edat de 29 i 30 anys per exercir una especialitat, nivell d’exigència que no casa amb les condicions laborals que s’ofereixen.

Respecte al salari mensual, el sou mitjà d’un MIR de primer any sense guàrdies en 1.245 euros bruts que es queden en 1.057 nets mentre que el de cinquè percep 1.702 bruts o un net d’1.353 euros. Aquestes xifres són molt lluny d’altres països europeus. A Alemanya els residents de primer guanyen fins 4.600 euros mensuals i 5.700 si estan l’últim any.

Els MIR no són estudiants són metges que han fet una oposició

El coordinador del Centre d’Estudis del Sindicat Mèdic de Granada, Vicente Matas, deixa clar que els MIR "no són estudiants, són metges que han estat sis anys a la Facultat i un any preparant l’oposició" i, per això, els correspondria un sou més elevat, ja que "sense guàrdies es queda en poc més d’1.000 euros".

Matas ha recordat que encara que tenen un contracte mixt i s’estan formant fan "una immensa tasca assistencial" i en la pandèmia "sense els MIR, els hospitals no funcionarien".

I sobre les guàrdies, assegura que de mitjana realitzen fins sis i set al mes, la qual cosa en suposa més d’una a la setmana, però el preu que els paguen per aquestes jornades és extremadament baix".

Fuga de talent: els metges se'n van d'Espanya

I són aquestes penoses condicions laborals el que anima als MIR a demanar el certificat d’idoneïtat quan acaben la residència per treballar fora d’Espanya, igual que altres metges ja veterans.

El 2021, segons l’últim informe del Consell General de Col·legis Oficials de Metges (CGCOM), les peticions d’aquest certificat, requerit per col·legiar-se en països comunitaris i extracomunitaris, ha reprès la tendència a l’alça que existia des de 2011 i que es va veure interrompuda el 2020 a causa de la pandèmia.

L’any passat es van expedir 4.130 certificats, el valor històric mes alt, i es va fer per a 2.504 facultatius, dels quals 395 van causar baixa en els seus respectius col·legis pel que les seues possibilitats de retorn són mínimes.

Segons el CGCOM, el 73 % dels certificats són per treballar l’estranger, un 16,3 % per tràmits administratius, un 5,4 % per a projectes de cooperació, un 3,8 % per raons acadèmiques i un 1,5 % restant per altres raons.