EDUCACIÓ NORMATIVA
El castellà no serà llengua vehicular a l'escola balear
El Govern recula i canvia la llei després de protestar el sector || Dona marge als centres per elaborar els projectes lingüístics
El CEIP Aina Moll de Palma en una foto d’arxiu.
La nova llei d’educació de les Balears, que es debatrà i es votarà avui al Parlament de les illes, no inclourà el castellà com a llengua vehicular, tal com estava previst al principi. Tot això després que els partits del Govern, PSOE, Més per Mallorca i Podem, arribessin a un acord per retirar el punt de l’article que es referia a les llengües cooficials, és a dir català i castellà, com les d’ensenyament i aprenentatge del sistema educatiu. Per tant, com a llengües vehiculars.
D’aquesta manera, el català tampoc serà llengua vehicular, encara que continuarà protegit pel denominat Decret de Mínims, que estableix que com a poc es faci servir el català en la meitat de l’horari lectiu. Aquesta última norma la va impulsar el PP fa 25 anys amb l’acord unànime de tots els partits polítics. Amb l’eliminació d’aquest punt es vol optar per donar l’autonomia als centres educatius perquè elaborin els seus propis projectes lingüístics.
Partit Popular i Ciutadans volien salvaguardar el castellà a les aules en aquesta llei, considerant-la juntament amb el català com a llengua vehicular i garantir així un mínim de classes en aquesta llengua. Així ho havien sol·licitat i juntament al PSOE en comissió parlamentària. No obstant, l’última setmana, sindicats educatius, entitats de l’àmbit del català i els seus socis de Més havien aixecat la veu contra la norma educativa. Per aquesta raó i davant del fet que el PP va anunciar que votarà en contra de la part lingüística al Pacte es va decidir suprimir que el castellà sigui llengua vehicular.
Des del Partit Popular i Ciutadans van criticar que els socialistes hagin reculat i els van acusar de “trair el consens”. Aquests, per la seua banda, van afirmar que els partits del Pacte de Govern no “faran cap instrumentalització” de la llengua catalana i van lamentar que els populars hagin “trencat” el consens en qüestions relacionades amb el model lingüístic. En un sentit similar es van pronunciar també des de Més per Mallorca i des de Podem.
