L'OTAN desplega la seua Força de Resposta per primera vegada per a defensa col·lectiva

L’OTAN ha anunciat aquest divendres que ha començat a desplegar elements de la seua Força de Resposta a la part est de l’Aliança, per primera vegada en el context de la defensa col·lectiva, després de la invasió russa d’Ucraïna.

"No hi ha d’haver lloc a malentesos: protegirem cada aliat i cada centímetre del territori de l’OTAN", va indicar el secretari general aliat, Jens Stoltenberg, al terme d’una cimera per videoconferència dels líders de l’Aliança, convocada d’urgència davant de l’agressió de Moscou al seu veí.

La cimera segueix la reunió de dijous a nivell d’ambaixadors del Consell de l’Atlàntic Nord, en què vuit països de l’est van invocar l’article 4 del tractat fundacional de l’Aliança, que contempla consultes quan algun dels aliats senti que la seua integritat territorial està amenaçada.

Els aliats van decidir llavors activar els plans de defensa de l’OTAN, la qual cosa els permet poder desplegar capacitats, inclosa la Força de Resposta, on sigui necessari.

"Hem de prendre’ns això seriosament i això és exactament el que estem fent. I ara anem desplegar les forces de resposta de l’OTAN per primera vegada en una defensa col·lectiva. I parlem de milers d’efectius, parlem de capacitats aèries i marítimes. Tots són en realitat part dels grups habilitats permanents", va explicar Stoltenberg, que va afegir que es tracta de tropes nord-americanes i europees, sobretot França i Alemanya.

"Hem d’estar a punt per fer més. Fins i tot si això significa que hem de pagar un preu. Perquè estem en això a llarg termini", va comentar, en relació amb les fortes sancions econòmiques que els aliats i la Unió Europea van imposant a Rússia pel seu comportament.

Els líders aliats han aprovat a més una declaració avui en la que van advertir que la decisió del president rus, Vladímir Putin, d’envair Ucraïna, és un "terrible error estratègic" pel qual el seu país pagarà "durant anys un estricte preu", tant econòmicament com políticament.

Van assegurar que continuaran realitzant "els desplegaments necessaris" per garantir una dissuasió i defensa forts i creïbles en tota l’Aliança, "ara i en el futur".

Stoltenberg va alertar que "els objectius del Kremlin no s’aturen a Ucraïna", i va recordar que Moscou havia demanat garanties vinculants que l’Aliança no continués expandint-se i tornés les seues tropes i armament a les seues fronteres de 1997, moment en què es van unir diversos països exsoviètics.

A la cimera d’avui hi va haver convidats els presidents de les institucions de la Unió Europea, així com Finlàndia i Suècia, perquè "aquesta crisi ens afecta tots", va subratllar Stoltenberg.