Rússia ataca Ucraïna per terra, mar i aire i l'Exèrcit es desplaça cap a Kíev

La guerra entre Rússia i Ucraïna va esclatar ahir després de setmanes de tensió a la frontera i que els intents d'Occident per resoldre el conflicte per la via diplomàtica fracassessin. De matinada, el president rus, Vladímir Putin, va començar la invasió de l'antiga regió de la Unió Soviètica llançant un atac massiu per terra, mar i aire.

El pitjor dels escenaris entorn del conflicte d’Ucraïna es va confirmar ahir a la matinada. El president rus, Vladímir Putin, va llançar un atac a gran escala sobre el país veí a través de terra, mar i aire.

Minuts abans que les bombes comencessin a sentir-se a l’est d’Ucraïna, el mandatari rus va anunciar en un discurs televisat el començament d’una operació militar al Donbass per protegir les persones dels “abusos i del genocidi” que el Govern ucraïnès comet des de fa vuit anys, va dir. En el seu discurs va instar les tropes ucraïneses a entregar les armes i retirar-se, assegurant que tota responsabilitat d’un bany de sang recaurà sobre el “règim de Kíev” i va amenaçar de respondre a qualsevol tipus d’atac d’un altre país. Poc després tropes russes van envair Ucraïna des de diversos fronts.

Amb bombardejos d’artilleria, equip pesant i armes lleugeres. Per terra, mar i aire. Per l’est, el sud i el nord, les tropes russes van llançar veloços i insistents atacs en diferents punts del país, incloent la capital, Kíev, a la qual ahir a la nit s’atansaven les tropes, la qual cosa fa suposar a Occident que l’objectiu de Rússia és aconseguir el control de les institucions ucraïneses i enderrocar el Govern.Les Forces Armades de Rússia van fer servir armes d’alta precisió contra infraestructures militars, bateries antiaèries i bases aèries militars, i encara que la Defensa russa va assegurar que no ataquen ciutats ni civils, a mitjanit el president, Volodímir Zelenski, va assegurar que van morir 137 ucraïnesos el primer dia d’atac rus i 316 van resultar ferits.

Els russos van poder assolir l’aeroport militar de Hostómel i el control de l’àrea d’exclusió de Txernòbil.Ucraïna, amb una força militar cinc vegades inferior a la russa, va imposar la llei marcial per provar de repel·lir l’atac, cridant a files tots els seus reservistes i va començar a repartir armes als civils. L’espai aeri del país es va tancar i a Kíev es va imposar el toc de queda. Zelenski va reclamar sancions per ofegar l’economia de Moscou i va demanar més suport militar avisant que de la resposta a la invasió russa no només depèn el futur del país, sinó també “la seguretat dels ciutadans d’Europa i el futur de l’ordre mundial”.L’atac no va tardar a provocar la condemna d’un substancial nombre de governs, que van demanar una retirada de les tropes russes.

El president francès, Emmanuel Macron, fins i tot va arribar a exigir-l’hi per telèfon. Així mateix els EUA i la UE van anunciar una resposta ferma en forma de brutals sancions. El president nord-americà, Joe Biden, va anunciar “severes” multes contra bancs russos i exportacions i, encara que va assegurar que aquestes no tindran efecte immediat a l’actual escenari bèl·lic, acabaran per convertir Putin en un “pària” en l’escena global i ofegant l’economia del país.

Biden va afirmar que no enviarà tropes a Ucraïna, però sí més efectius a Alemanya. El paquet nord-americà deixa fora per ara limitar l’accés al mecanisme SWIFT, que facilita les transaccions financeres. Per la seua part, els líders de la Unió Europea van donar en una reunió d’urgència llum verda a imposar enormes sancions que afecten el sector financer, l’energia, els béns de doble ús, el transport o els visats.

Aquestes hauran de ser aprovades avui pels ministres d’Exteriors. L’OTAN, que avui divendres farà una reunió d’urgència, reforçarà el seu desplegament a l’est d’Europa atès que els països bàltics veuen amenaçada la seua seguretat. L’Aliança opta d’aquesta manera per la dissuasió per provar de frenar l’atac rus, encara que ja va avançar que no té intenció de desplaçar tropes a Ucraïna.

Desesperació entre els ciutadans que fugen de l’horror de la guerraLa guerra iniciada per Rússia a Ucraïna ràpidament va provocar el caos i la desesperació als carrers de tot el país. Centenars de milers de ciutadans ucraïnesos, sobretot de les grans ciutats com Kíev, van fer ràpidament les maletes per provar d’escapar cap a zones rurals, on creuen que estaran més segurs, o d’arribar a les fronteres amb la Unió Europea, a països com Polònia o Hongria, on ja es preparen per rebre un gran nombre de refugiats.Encara que la població feia dies que estava en alerta, el panorama a la capital ucraïnesa va ser de màxima tensió des que de matinada van començar a sonar les alarmes antiaèries. Malgrat la crida del Govern ucraïnès a mantenir la calma, les cues van començar a formar-se en comerços d’alimentació, caixers automàtics (per la por que les targetes deixin de funcionar), gasolineres i carreteres, que es van inundar de ciutadans que provaven de fugir de les seues llars molt de pressa amb el pànic de no saber si hi podran tornar.

La carretera principal de sortida de Kíev cap a l’oest, on el trànsit habitualment ja és complicat, va quedar col·lapsada per un enorme embús. Molts civils van optar per tancar-se a casa o van córrer a fer-ho a les estacions de metro o en algun refugi antiaeri de l’antiga Unió Soviètica, només equipats amb subministrament d’aigua.Alguns dels que provaven d’escapar-se del país van afirmar que tornaran després de posar fora de perill les seues famílies per lluitar pel futur d’Ucraïna, mentre molts d’altres, sobretot joves, afirmaven que escapaven per por d’enfrontar-se contra la potència russa. I és que malgrat que el país ha declarat la llei marcial, en la qual tots els civils es converteixen en militars, la por de morir al camp de batalla els envaeix, ja que no tenen formació militar i mai han empunyat una arma de guerra.