Lleida, clam contra la guerra

Prop de 200 persones, la majoria de la comunitat ucraïnesa de Lleida ciutat, es van concentrar ahir a l’església de la Sang del carrer Sant Antoni per donar suport a Ucraïna. Abillats amb banderes del país i amb cartells contra la guerra i Putin, alguns dels assistents van mostrar el seu dolor pel que està passant i van explicar que els seus familiars i amics no volen abandonar Ucraïna i que a molts ja els han cridat a files. “Estem en estat de xoc des de dijous, és el pitjor escenari imaginable i als meus cosins els han cridat a files”, va assenyalar la Mariya, una lleidatana de 16 anys d’ascendència ucraïnesa.

L’Svetlana, de 43, va afirmar que està desesperada i que “els vaig dir a la meua família que vinguessin a Lleida, però no volen abandonar la seua terra, són molt patriotes, estem molt tristos i amb por”. Per la seua part, l’Arsen, de 21 anys, diu que “estem ajudant com podem des d’aquí recaptant diners i la gent no vol abandonar casa seua malgrat la guerra”. La Marta, de 20, diu que al seu poble “les sirenes no paren de sonar, portem vuit anys de guerra però no a una escala tan gran com ara”.

Demà a les 12.30 hi haurà una concentració contra la guerra a Ricard Viñes.

El Govern ofereix quatre albergs a ucraïnesos i 17 sol·liciten allotjament

“El meu fill i jo hem caminat vint-i-cinc quilòmetres, hem estat tota la nit al costat de la frontera per intentar passar i hi ha una cua d’uns cinquanta quilòmetres de vehicles”. Així explicava ahir al migdia la situació que es viu entre la frontera d’Ucraïna i Polònia Taras Kogut, resident a Guissona des de fa sis anys i que és el sacerdot de la comunitat ucraïnesa ortodoxa a Lleida.

Kogut va assenyalar que era a Ucraïna de vacances amb el seu fill de vint anys i que, després de l’inici dels bombardejos russos, dijous a la tarda van sortir cap a la frontera amb Polònia, on van arribar a la nit. Ahir a la tarda, encara seguien a l’espera de creuar-la per poder seguir fins a Cracòvia i agafar un vol fins a Girona. Kogut té la dona i la seua altra filla a la Segarra, però deixa la mare a Ucraïna.

“Té setanta anys, però diu que està gran i que no vol anar-se’n de la seua casa al camp”, va manifestar.La conselleria de Drets Socials, que dirigeix la lleidatana Violant Cervera, ha ofert els albergs de la Xarxa Jove d’Albergs per acollir famílies ucraïneses que són a Catalunya i no poden tornar al país. En concret, ha ofert els de Barcelona, Coma-ruga, Vic i l’Espluga de Francolí, i un total de disset persones han manifestat la seua intenció d’allotjar-s’hi. La consellera d’Acció Exterior, Victòria Alsina, visitarà demà Guissona i assistirà a la missa ortodoxa amb la comunitat ucraïnesa del municipi, que amb més d’un miler de membres és la més gran de Catalunya, que acull prop de 24.000 persones originàries d’aquest país.

Posteriorment, es reunirà amb els seus representants a l’ajuntament i els informarà de les accions del Govern en matèria d’acollida de refugiats. D’altra banda, representants d’aquest col·lectiu van demanar ahir a l’ajuntament que faci una crida a la donació de walkie-talkies per fer-los d’arribar als seus familiars a Ucraïna.El balaguerí Lluís Cortés, seleccionador de futbol femení d’Ucraïna, seguia ahir l’odissea per tornar a Catalunya amb el preparador físic, l’andorrà Jordi Escura. Dimecres al migdia van sortir de Kíev i després de dinou hores de llarg i tortuós viatge van arribar a la ciutat de Lviv.

“Hem passat la nit en un hotel i ens han dit que cap a les onze de la nit [d’ahir] ens vindran a buscar. La idea és sortir per la frontera polonesa i buscar un aeroport, però ja ens han dit que hi ha molta gent a la frontera i les cues són llarguíssimes”, explicava. Després de descansar durant el dia i fer un petit passeig per una ciutat “tranquil·la, encara que al matí han sonat les sirenes d’alarma”, a les onze, hora local, va escriure: “Hem sortit de l’hotel però no sabem on anem.

Sento no poder informar-vos de més detalls però no sabem res més.” Lluís ha anat penjant vídeos a Twitter sobre el seu periple.