Les tropes russes han entrat a Kíev i estrenyen el setge sobre el Govern

Les tropes russes van entrar ahir a la capital d’Ucraïna, Kíev, on van arribar en una operació llampec el segon dia de la invasió ordenada pel líder rus, Vladímir Putin, penetrant pel nord, a través del districte d’Obolon, a quinze minuts del centre de la ciutat, del palau presidencial i del Parlament. Per la seua banda, el ministeri de Defensa ucraïnès va demanar a la ciutadania informar sobre qualsevol moviment d’equipament bèl·lic de l’enemic i preparar còctels molotov per “neutralitzar l’ocupant”.

A més, va fer una crida als civils a la precaució i evitar sortir de les seues llars sense necessitat. L’Exèrcit d’Ucraïna va informar que s’enfrontava a la localitat d’Ivanki, a vuitanta quilòmetres de Kíev, a tancs russos que avancen cap a la capital des de les regions veïnes a l’antiga central nuclear de Txernòbil, presa el dia anterior per tropes russes. Per la seua banda, les autoritats de Lviv i Odessa van imposar un toc de queda nocturn, davant de la imminència dels atacs russos per prendre-les.Ucraïna va xifrar en fins a 2.800 els efectius russos morts en el segon dia de l’ofensiva militar.

D’altra banda, va mantenir en 137 els ucraïnesos que han perdut la vida, ja sigui en combat o pels bombardejos.Tant els EUA com Ucraïna creuen que l’objectiu de Putin és prendre Kíev i capturar el Govern, en especial el president, Volodímir Zelenski. El mandatari ucraïnès va lamentar que la comunitat internacional els hagi “deixat sols” davant l’agressió russa i va demanar a Putin que cessi les hostilitats i negociï. El ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va dir que Rússia està disposada a tornar a la diplomàcia si les forces ucraïneses entreguen les armes.

Lavrov es va negar a reconèixer el Govern ucraïnès com a democràtic a defensar l’operació militar.Per la seua part, el president rus va fer una crida als militars ucraïnesos a adjudicar-se el poder a Kíev per posar fi a la guerra llançada per Rússia a Ucraïna. “Preneu el poder a les vostres mans! Pel que sembla amb vosaltres serà més fàcil arribar a un acord que amb aquesta banda de drogoaddictes i neonazis que s’ha assentat a Kíev i tenen segrestat tot el poble ucraïnès”, va declarar Putin. Per la seua part, el secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va informar que l’Aliança Atlàntica enviarà “milers de tropes” a l’est d’Europa “ràpidament”.

Segons va indicar Stoltenberg, és la primera vegada que activen aquestes forces especials, amb prop de 40.000 tropes. “Putin ha comès un terrible error estratègic”, va dir Stoltenberg.Paral·lelament, els països de la Unió Europea van aprovar un nou paquet de sancions contra Rússia per l’atac a gran escala contra Ucraïna, en una bateria que inclou restriccions a bancs, energia, finances, exportacions, transport i política de visats, a banda de mesures personals contra Putin i Serguei Lavrov que també prendrà els Estats Units. “I no parem aquí.

Hem adoptat una proposta per sancionar a tots els que donen suport significatiu al règim rus”, va recalcar l’Alt Representant de la UE per a Política Exterior, Josep Borrell, amb la qual cosa va posar en relleu que la UE castiga per primera vegada oligarques russos. En concret, vint-i-sis individus que donen suport i es beneficien del règim rus. Pel que fa a la possibilitat de desconnectar Rússia del sistema de transferències SWIFT, Borrell es va obrir a adoptar aquesta mesura més endavant, encara que va assenyalar que no es pot esperar una nova tanda de sancions en qüestió de dies.

Uns 100.000 civils han fugit per ara de la guerra

El flux de persones que abandonen Ucraïna pels passos terrestres que connecten amb països veïns és constant i, tenint en compte les xifres que van oferir ahir els diferents governs, ja serien prop de 100.000 els refugiats des de l’inici dijous de l’ofensiva militar russa.Les Nacions Unides preveuen que l’èxode d’ucraïnesos arribi a assolir els cinc milions, en funció de com evolucionin els esdeveniments sobre el terreny en els pròxims dies.Per la seua banda, milers de civils ucraïnesos aguanten a les ciutats tancats a casa o en refugis antiaeris.Governs com els de Catalunya, Aragó, Extremadura, Múrcia, Astúries o Castella-la Manxa, i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) s’han ofert per acollir refugiats ucraïnesos. Tot plegat mentre Espanya s’ha mobilitzat per posar fora de perill un centenar d’espanyols, entre els quals la mateixa ambaixadora d’Espanya a Kíev, que havien demanat sortir d’Ucraïna amb un comboi amb destinació a la frontera amb Polònia.El ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va assegurar que queden “uns cent espanyols a Ucraïna” i que han decidit “per voluntat pròpia” quedar-s’hi “malgrat les greus circumstàncies”.

Moscou adverteix ara finlandesos i suecs

Rússia va amenaçar ahir que una possible adhesió de Finlàndia i Suècia a l’OTAN tindria repercussions polítiques i militars “greus”.

Rússia veta que l’ONU condemni la invasió

Rússia va exercir ahir el seu poder de veto per bloquejar la petició de resolució al Consell de Seguretat de l’ONU elevada pels EUA per condemnar l’atac rus i exigir la retirada immediata de tropes en terra ucraïnès. Hi va haver 11 vots a favor, un en contra i tres abstencions, entre les quals la de la Xina.

La invasió, complicada d’investigar per la Haia

La Cort Penal Internacional té les mans lligades en el “crim d’agressió” de Rússia a Ucraïna perquè cap dels 2 n’és membre.

Sí que podria jutjar per crims de guerra ucraïnesos prorussos que participin en la invasió.

Més de 1.800 detinguts a les protestes a Rússia

Més de 500 persones van ser detingudes ahir en la segona jornada de manifestacions en diverses ciutats de Rússia en rebuig de la invasió d’Ucraïna. Dijous van ser almenys 1.836 els detinguts a les protestes.

Protestes al davant d’ambaixades i consolats

Barcelona va acollir diverses concentracions de rebuig a l’atac militar que Rússia va llançar dijous contra Ucraïna. Aquestes protestes es van repetir en diversos punts de l’Estat, com la protagonitzada davant l’ambaixada russa a Madrid.

Dos ferits en un atac a un vaixell de càrrega moldau

L’Agència Naval de Moldàvia va denunciar l’impacte d’un projectil d’origen desconegut contra el vaixell de càrrega Millenium Spirit, de bandera moldava, en aigües neutrals del mar Negre.