«Ucraïna demana ajuda militar però ningú envia els seus soldats a morir»

Era previsible un atac de Rússia contra Ucraïna?

Molt previsible. Rússia feia temps que amenaçava. Exigia que Ucraïna es proclamés país neutral i que no entrés mai a l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN). Va advertir que no acceptaria de cap manera l’adhesió d’Ucraïna a aquest organisme, i aquest fet finalment ha derivat en el que estem vivint aquests dies.

Quina valoració fa d’aquest conflicte?

Hi ha dos posicions incompatibles entre si. Rússia no acceptarà de cap manera que Ucraïna entri a formar part de l’OTAN. Per la seua banda, ni Ucraïna i ni tampoc l’OTAN ofereixen cap garantia al Govern rus que renuncien a l’adhesió.

Però aquestes incompatibilitats poden arribar a justificar una invasió militar com la que estem veient?

Una com la que està passant mai estarà justificada, però desgraciadament les grans potències actuen d’aquesta manera. Exemple d’això és l’actuació dels Estats Units amb el Vietnam i també durant la segona guerra de l’Iraq, quan van enganyar l’Organització de les Nacions Unides amb aquelles armes de destrucció massiva que en realitat no existien. Quan una gran potència pensa que els seus interessos estan en joc no va amb embuts i tira recte.

Què li sembla la resposta de la resta de països?

La condemna és una reacció lògica. És normal que tots s’oposin a una conducta que va en contra del dret internacional. Europa i els Estats Units estan aplicant sancions, encara que s’haurà de veure quin mal fan a Rússia. El seu efecte no es podrà comprovar fins d’aquí a uns mesos, quan la intervenció militar ja hagi finalitzat. Per la seua banda, el president d’Ucraïna demana ajuda militar perquè ningú està disposat a combatre per ells.

Hi haurà sancions, hi haurà condemnes i estan donant armes a Ucraïna, però cap país vol enviar-hi els seus soldats a morir. En canvi, Rússia sí que ho fa, envia els seus soldats a morir perquè ho considera un interès vital. A Amèrica o a Europa ens fa molt mal el que està passant, ho condemnem i imposem sancions econòmiques, però enviar els soldats a aturar els russos és una cosa que no fa ningú. Desgraciadament, és així.

Quin desenllaç pronostica davant d’aquesta situació?

En primer lloc, està clar que Rússia té molta més força militar que Ucraïna i els que li podrien prestar ajuda per compensar aquest desequilibri no hi intervenen militarment, de manera que Ucraïna té totes les de perdre en aquest terreny. Rússia vol imposar la seua posició i impedir l’adhesió d’Ucraïna a l’OTAN, però per ara Ucraïna i l’OTAN es neguen a acceptar-ho i deixen la porta oberta que el país hi acabi ingressant. De nou, són posicions incompatibles. Caldrà veure cap on van els esdeveniments però, de moment, des del punt de vista militar és evident que un bàndol té molta més força que l’altre.

En alguna ocasió, vostè s’ha mostrat crític amb les actuacions de l’OTAN dels últims anys. Han estat un detonant?

S’ha de tenir clar que aquí tots han comès equivocacions, i l’OTAN, amb les ampliacions que ha anat portant a terme durant els últims anys cap a l’est, encara més. Això ha estat el detonant, és evident. La gent més il·lustre i més decisiva de la política exterior americana ja ho alertava des de feia anys.

Deien que era perillós, que totes aquestes ampliacions eren perilloses perquè Rússia no ho acceptaria mai. Crec que a Rússia l’han tractat a puntades de peu. Quan Gorbatxov ho va regalar tot sense rebre res a canvi.

Si en el seu moment, trenta anys enrere, Gorbatxov hagués actuat com ho està fent ara Putin i hagués enviat els tancs a Varsòvia, com abans ho van fer a Txecoslovàquia o Hongria, el Pacte de Varsòvia encara existiria avui dia. Tanmateix, ell va preferir regalar-ho tot.