El testimoni dels espanyols repatriats d'Ucraïna: "Mai vaig imaginar que fugiria per una guerra"

"Mai no vaig poder imaginar que al segle XXI, a Europa, anàvem a sortir fugint d’una guerra", assegura la Julia, una ucraïnesa de 29 anys que, al costat de la seva parella espanyola, han arribat a la matinada d’aquest dilluns a Espanya com a part del grup d’espanyols i ucraïnesos repatriats gràcies a una operació organitzada pel Ministeri d’Afers Estrangers.

Són 106 persones que mai no van pensar que viurien bombardejos, sirenes i refugis antibombes, ni que haurien de sumar-se un comboi d’"exfiltració" - com diuen en Exteriors " per sortir del país: empresaris, estudiants, quatre religioses dedicades a cuidar nens ucraïnesos, una parella que anava a recollir el seu nadó nascut per gestació subrogada... Tots han arribat aquesta matinada a Barajas acompanyats de diversos diplomàtics i una vintena de GEO que han garantit la seua seguretat al llarg de les més de 36 hores de viatge a través d’un país en guerra.

Esgotada pel viatge i la por, Julia explica que la seua família ha quedat tota a Ucraïna perquè "lluitaran"; "faran tot el necessari perquè el nostre país sigui nostre país i no Rússia", explica emocionada, abans d’apuntar que ni la capital, Kíev, ni la resta del país no és segur, i no només per les bombes. "Hi ha russos per tot arreu, alguns vestits de policia ucraïnesa; et poden matar sense preguntar res", comenta pensant en el seu pare, que s’ha unit als grups de Defensa Territorial de Civils, sense més armes que els còctels molotov que està fent i amb els quals pretenen frenar en la mesura possible l’avenç rus. "Espero que el món ajudarà el meu país a lluitar contra el país més gran del món", s’acomiada.

La determinació i audàcia dels ucraïnesos en defensa de la seua nació és precisament una de les coses que més ha impressionat José Antonio, un murcià casat amb una ucraïnesa que no va dubtar a viatjar a Kíev per ajudar a la seua dona i el fill adolescent d’ella a tornar a Múrcia. "Els va sorprendre la guerra quan van ser de visita per la mort d’un familiar", explica impactat per la sang freda dels ucraïnesos, que estan disposats a morir en defensa del seu país. "Són capaços de parar-se davant d’un tanc per tirar-li un còctel molotov sense pensar en el perill. I si han de morir, es mor", diu impressionat, convençut que la resistència dels ucraïnesos davant de les tropes invasores serà "històrica i esgarrifós". José Antonio explica com l’ambaixada li va donar una hora per recollir tot i presentar-se a unir-se al comboi que sortia en direcció a Polònia, 36 hores de viatge en què els van donar l’alto quatre cinc vegades controls ucraïnesos, que paraven tots els homes de 18 a 60 anys perquè s’unissin a les forces de resistència.

En arribar a la frontera els esperaven més de 30 quilòmetres de cotxes esperant creuar, molts d’ells abandonats per gent que havia decidit fer l’últim tram de la seua fugida a peu, explica un altre espanyol "exfiltrat", Gorka Barrigón, que ha viatjat amb el seu fill de quatre anys. Quan va veure la situació a la frontera, la mare del nen va preferir quedar-se "per ajudar en el que pugui", explica Barrigón, empresari i aventurer que per "coses de la vida" va tenir un fill a Ucraïna i va quedar ja vinculat per sempre a aquest país, i el pla del qual és deixar al nen a Donosti amb la seua família i tornar a Ucraïna "a ajudar".

Altres que han viatjat amb nens són la Marina i l'Antonio, de Màlaga, a qui la guerra els va agafar recollint a una nadó de dies nascuda per gestació subrogada i amb el seu altre fill de cinc anys. "La van donar d’alta a l’hospital un dia, i al següent ens van despertar les sirenes que avisaven de les bombes, ara ja és impossible entrar i impossible sortir", explica la Marina, angoixada per la situació d’un altre matrimoni espanyol que estava també esperant que naixés el seu nadó quan va esclatar la guerra. El pare, l'Antonio, explica que estava buscant llet per al nadó de farmàcia en farmàcia quan el va trucar l’ambaixada: "Ens van donar una hora per presentar-nos amb 10 quilos d’equipatge per persona, i quan un viatja amb dos nens això no és res", diu assenyalant les tres petites motxilles que conformen tot el seu equipatge.

Són desenes d’històries de 106 persones que mai no van pensar que els tocaria viure una guerra i que, a la seua arribada a Barajas han agraït amb un gran aplaudiment a una vintena de GEO que els han escortat tot el camí des de Kíev fins Cracòvia (Polònia) per garantir la seua seguretat.