Ucraïna accepta negociar amb Rússia per aconseguir una sortida a la guerra

Ucraïna va acceptar ahir negociar amb Rússia per aturar la invasió, però la guerra segueix. Segons les autoritats, les tropes regulars russes no han pogut ni entrar ni assentar-se a cap ciutat important del país, sigui Kíev, Khàrkov, Odessa (mar Negre) o Mariúpol (mar d’Azov) en quatre dies d’ofensiva a tots els fronts. Però per evitar més sofriment a la població, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que es va negar que les negociacions es duguessin a terme en territori bielorús, “un país des d’on es llancen míssils a territori ucraïnès”, va acabar acceptant que se celebrin a la frontera amb aquest país.

Zelenski no és optimista al resoecte, però creu que, “encara que petites, són una oportunitat” per a la desescalada en l’ofensiva que porta a terme Moscou contra el seu país. El ministeri de l’Interior ucraïnès va informar ahir que des de l’inici de la invasió russa, el 24 de febrer, han perdut la vida 352 civils, entre els quals una desena de nens. A més, les autoritats ucraïneses van informar de 368.000 refugiats com a conseqüència de la guerra, una xifra que dobla la del dia anterior.

L’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) preveu que en els propers dies s’arribi fins als 5 milions.Per la seua banda, Rússia va reconèixer per primera vegada l’existència de víctimes mortals, ferits i presoners però sense especificar xifres. Al seu torn, el president de Rússia, Vladímir Putin, que es va impacientar ahir pels dubtes ucraïnesos d’entaular negociacions, va esgrimir el seu poder nuclear davant del ruixat de sancions occidentals i les “declaracions agressives” dels líders de l’OTAN. “Els més alts càrrecs dels principals països de l’OTAN es permeten declaracions agressives en contra del nostre país, per això ordeno al ministre de Defensa i al cap d’Estat Major posar les forces de dissuasió de l’Exèrcit rus en règim especial de servei”, va dir Putin.Paral·lelament, la Unió Europea va acordar concedir 450 milions d’euros per finançar l’aprovisionament d’equips militars letals a Ucraïna i cinquanta milions d’euros més per a equips no letals.

L’alt representant de la UE per a Afers Exteriors, Josep Borrell, va assegurar que amb aquest acord ha caigut el “tabú” que la UE no proporcionava armes durant un conflicte.

Alemanya augmenta la inversió en defensa fins al 2% del PIB

El canceller alemany, Olaf Scholz, va anunciar ahir que destinarà 100.000 milions d’euros addicionals a rearmar la Bundeswehr (Forces Armades) i invertirà més del 2% anual del producte interior brut en defensa per enfrontar el desafiament que representa una Rússia liderada per Vladímir Putin. Davant d’aquest “canvi d’era” que suposa l’agressió de Putin, “es farà el que calgui per garantir la pau a Europa”, i Alemanya serà solidària en la seua contribució, va dir Scholz, davant del Bundestag.A més, va justificar el canvi de doctrina i va defensar l’enviament d’armes a països en guerra, en aquest cas, armes antitancs i míssils terra-aire a Ucraïna.

Brussel·les planteja tancar l’espai aeri a Rússia

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va proposar ahir prohibir l’aterratge, enlairament o pas de qualsevol avió rus a l’espai aeri de la Unió Europea, quan fins a divuit països (inclosa Espanya) ja ho han fet. A més, la UE planeja prohibir les emissions de Russia Today i Sputnik en territori comunitari per frenar “la maquinària mediàtica del Kremlin”.

El preu de la llum supera avui els 277 euros/MWh

El preu mitjà de l’electricitat al mercat a l’engròs puja avui dilluns un 8,15% respecte a aquest diumenge, i supera els 277 euros per megawatt hora (MWh), el preu més alt en el que va del 2022.

Occident continua comprant gas rus

Malgrat l’anunci de la UE i els EUA de treure “determinats” bancs russos del sistema internacional Swift, els països occidentals continuen comprant el gas rus a Gazprom. Una tercera part del gas que consumeix Alemanya és rus.

Rússia destrueix l’avió més gran del món

L’avió més gran del món, l’AN-225 Mriya ucraïnès, va ser destruït en un atac aeri rus sobre l’aeroport de Hostómel, a prop de Kíev. L’avió, de 88 metres i que podia transportar gairebé 190 tones de càrrega d’una vegada, va quedar calcinat i s’estima que es tardarà més de 5 anys a recuperar-lo, amb un cost de 3.000 milions de dòlars.

Milers de detinguts per protestar contra la guerra

Un total de 4.892 persones van ser detingudes en diferents ciutats russes ahir en el quart dia de mobilitzacions contra la invasió d’Ucraïna.

Israel s’ofereix a mediar i Bolsonaro, amb cautela

El primer ministre israelià, Naftali Bennett, va parlar ahir amb Putin i es va oferir com a mediador al contenciós d’Ucraïna. El president del Brasil, Jair Bolsonaro, també va conversar amb el seu homòleg rus i va dir que la seua posició serà de “cautela”.

El Consell de Seguretat convoca tota l’ONU

El Consell de Seguretat de l’ONU va aprovar convocar una sessió urgent sobre Ucraïna a l’Assemblea General, l’òrgan en el qual s’asseuen els 193 estats membres de l’organització, que començarà avui.