Rússia i Ucraïna no aconsegueixen assolir un alto el foc però continuaran negociant

Les delegacions negociadores de Rússia i Ucraïna van informar ahir que la primera ronda de negociacions va acabar amb el compromís de continuar amb el diàleg en els propers dies però sense acords clars. Vladímir Medinski, assistent del president de Rússia, Vladímir Putin, va detallar davant la premsa que la pròxima reunió tornarà a tenir lloc a la frontera entre Polònia i Bielorússia, per arribar a una solució al conflicte, va informar l’agència de notícies russa Interfax.

També després de les converses, que van durar unes sis hores, Mikhaïlo Podoliak, cap de l’oficina del president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va traslladar que les dos parts “han identificat una sèrie de temes prioritaris sobre els quals s’han perfilat determinades decisions”, segons va recollir l’agència Unian. Paral·lelament, el president de França, Emmanuel Macron, va mantenir una ronda de contactes amb els seus homòlegs d’Ucraïna i de Rússia en la qual Putin es va comprometre a no ordenar atacs sobre poblacions civils i va plantejar de nou peticions com el reconeixement de la sobirania russa sobre Crimea.Mentrestant, Zelenski va reclamar als EUA i a l’OTAN que imposin una “zona d’exclusió aèria” a Ucraïna per frenar els bombardejos russos, una cosa que Occident descarta ara per ara. Així mateix, el líder ucraïnès va apressar Brussel·les a moure fitxa mentre plasmava la seua firma a la sol·licitud per a l’entrada immediata del país a la UE.

“Els ucraïnesos han mostrat des de fa temps que som una part inalienable de la comunitat europea. Ha arribat l’hora de segellar-ho en paper”, va assenyalar. El Parlament Europeu demanarà avui agilitzar l’ingrés d’Ucraïna a la UE, com a mostra de suport al poble ucraïnès.

A milers de quilòmetres, l’Assemblea General de l’ONU va obrir ahir una sessió especial sobre Ucraïna, un tipus de reunió molt poc habitual en la qual els 193 estats membre discutiran la situació i una resolució que s’espera que es voti demà dimecres. Els Estats Units van minimitzar ahir el risc d’una guerra nuclear amb Rússia i van descartar un possible canvi en els nivells d’alerta de l’arsenal nord-americà.

Els combats segueixen malgrat les negociacions

Mentre les delegacions russa i ucraïnesa negociaven, les hostilitats no cessaven sobre el terreny. El ministeri de Defensa rus va informar que 1.114 instal·lacions militars ucraïneses, 31 de les quals posts de comandament i nusos de comunicacions, han estat atacades des de l’inici de la seua “operació especial”. Per la seua part, el Govern d’Ucraïna va assegurar que prop de 5.300 soldats de Rússia han mort en combat des de l’inici de la invasió del país, sense que les autoritats russes hagin donat fins ara un balanç precís de baixes. Així mateix, va denunciar que desenes de persones van morir ahir i centenars van resultar ferides en un atac rus amb míssils contra barris residencials de Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país.D’altra banda, al cap de gairebé dos dies de rigorós toc de queda, els kievites que encara no han fugit de la guerra es van llançar als supermercats i van deixar les prestatgeries de les botigues buides.

“Zelenski no és dels que s’amaguen en un cotxe”

L’alt representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell, va reivindicar ahir el valor del president ucraïnès, Volodímir Zelenski. Els ucraïnesos “estan resistint i gràcies a Déu Zelenski no és un líder que fugi amagat en un cotxe”.

Hongria bloqueja el pas d’equipament militar

Hongria no permetrà el pas d’equipament militar letal a Ucraïna a través del seu territori per temor a represàlies russes tot i que va donar el vistiplau al Fons Europeu per a la Pau.

Rússia pren la planta nuclear més gran d’Europa

Les autoritats de Rússia van assegurar haver pres el control de la central nuclear de Zaporíjia, la més gran a Europa, dies després d’ocupar les instal·lacions a Txernòbil.

Bielorússia garanteix que no participa en la guerra

El ministeri de Defensa de Bielorússia va garantir que les seues tropes no estan immerses en cap mena d’operació especial a Ucraïna.

Finlàndia també decideix enviar armament

Finlàndia enviarà armament a Ucraïna, com 2.500 fusells d’assalt, 150.000 cartutxos o 70.000 envasos d’aliments de combat, en una decisió “històrica”.

Suïssa pren partit i congela actius de Putin

El Govern suís ha acabat amb la seua tradicional neutralitat i congela amb efecte immediat els actius del president de Rússia, Vladímir Putin.

Detingut un periodista espanyol a Polònia

El periodista espanyol Pablo González ha estat detingut a Polònia, des d’on cobria la guerra a Ucraïna.