Rússia intensifica els seus atacs a Khàrkiv i avança per l'est i sud d'Ucraïna

L’Exèrcit rus va avançar ahir amb intensos atacs al sud d’Ucraïna, on va afirmar haver pres el control de Kherson, i pràcticament bloquejava ja Mariúpol, com a l’est, zona en què va assegurar haver-se apoderat en bona mesura de la costa del mar d’Azov. Al nord-est, el centre de Kharkiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna, va ser objecte d’atacs russos des de primera hora del matí després del desembarcament de tropes aerotransportades amb míssils que van impactar en diversos edificis estatals i una universitat.

El bombardeig va provocar quatre morts i nou ferits, segons Kíiv.Per primera vegada en set dies d’ofensiva militar, Moscou va admetre la mort de 498 soldats russos en la guerra, a banda de 1.597 militars ferits, segons el portaveu del ministeri de Defensa, Igor Konaixénkov. La viceministra ucraïnesa de Defensa, Hanna Maliar, va dir que, segons dades preliminars de Kíiv, fins al moment han mort 5.840 soldats russos. D’acord amb les dades de Rússia, les baixes entre les forces ucraïneses ascendeixen a 2.870 morts i els ferits a 3.700.Així mateix, l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha elevat a 874.000 el nombre d’ucraïnesos que han fugit de la guerra i Save the Children alerta que la guerra podria posar en risc de fam milers de nens

Espanya enviarà 1.370 llançagranades contracarro i 700.000 cartutxos demà a Ucraïna

Per la seua part, el president dels EUA, Joe Biden, va acusar la nit de dimarts el president rus, Vladímir Putin, de voler enderrocar “els fonaments del món lliure” amb la invasió d’Ucraïna, però va remarcar que “la llibertat sempre vencerà sobre la tirania”.En el seu primer discurs sobre l’estat de la Unió davant de les dos cambres del Congrés dels EUA, va dir que és possible que el seu homòleg Putin “envolti amb tancs Kíiv, però mai es guanyarà els cors i les ànimes del poble ucraïnès”.

Tanmateix, va insistir que les forces del seu país no busquen enfrontar-se als soldats russos a Ucraïna, malgrat el seu desplegament de milers de militars nord-americans en països del flanc est de l’Aliança Atlàntica.

Pedro Sánchez decideix enviar armes a Ucraïna i divideix Unides Podem

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va rectificar ahir i va informar al Congrés dels Diputats que ha decidit finalment que Espanya enviï de forma directa material militar ofensiu a Ucraïna, una mesura que va adoptar amb el rebuig de Podem i que ha provocat al seu torn una divisió interna en la part morada de la coalició. Continua pensant Sánchez que l’acció coordinada de la Unió Europea és el millor camí per ajudar Ucraïna, però, davant dels retrets d’algunes formacions que posaven en qüestió el compromís del Govern espanyol, és quan ha decidit que Espanya “entregarà a la resistència ucraïnesa material militar ofensiu”.

La rectificació va ser aplaudida pel PP, però comporta el rebuig i la divisió a Podem. La vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, i el ministre d’Universitats, Joan Subirats (comuns), van donar suport a Sánchez, mentre que les ministres Ione Belarra i Irene Montero van rebutjar la postura del president. El portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, veu legítim el dret a l’autodefensa i que de vegades cal donar prioritat als interessos del país per sobre de les seues conviccions.

JxCat i el PDeCAT van donar suport a la decisió de Sánchez igual que el PNB.La ministra de Defensa, Margarita Robles, va anunciar ahir a la nit que Espanya enviarà demà divendres a Ucraïna dos avions amb material ofensiu en el qual està previst que vagin un total de 1.370 llançagranades contracarro i 700.000 cartutxos de fusells i metralladores, a part de metralladores lleugeres.