Una dona valenciana transsexual aspira a presidir el Partit Popular

L’estudiant transsexual valenciana Alèxia Herranz, de 29 anys, ha informat aquest dijous de la seua intenció de sol·licitar els suports necessaris per presentar la seua candidatura a la presidència nacional del PP en el XX Congrés que se celebrarà a Sevilla els pròxims 1 i 2 d’abril.

Segons assegura, la seua candidatura ja té els avals necessaris per optar a la presidència del Partit Popular i està disposada a realitzar una campanya "emocionant i amb molt cor, en positiu, i sempre a prop dels afiliats".

Herranz milita en el PP des de 2017, i va decidir afiliar-se, segons explica, quan aquesta formació va votar en el parlament autonòmic "en contra de la Llei Valenciana per a la Lliure Autodeterminació i Identitat de Gènere".

"Aquesta proposta naix dels afiliats de base, no de cap càrrec o afiliat, sinó dels qui reparteixen fullets i enganxen cartells. És moment que la nostra veu sigui escoltada, no per fer front a ningú, sinó per sumar. Hem de fer veure que totes les orientacions estan representades, perquè ja som militants, cal trencar tabús i armaris dins del partit, i arribarem tan lluny com ens deixin", ha afegit.

La precandidata ha admès que realment la seua meta no és ser presidenta del PP, una cosa que li faria "molta il·lusió", sinó "aconseguir que es demostri que som persones lluitadores i potser en 20 anys persones LGTBI estiguin al capdavant del PP".

"No tinc por d’enfrontar-me a Feijóo, és un home valent i just, però el PP és la suma de tots el seu afiliats. Hi haurà gent més preparada que jo, però tinc unes vivències i un bagatge que potser d’altres no tenen i que són necessàries", ha insistit.

Respecte a l’última crisi viscuda al si del PP, assegura sentir-se "orgullosa d’Ayuso" i assumeix l’"autocrítica sobre el succeït, perquè el partit mai no ha de ser utilitzat per a l’autodestrucció".

Herranz ja va presentar el desembre de 2021 la seua intenció de buscar suports per presidir el PP de Gandia, la seua localitat, denunciant que no es veia representada per la formació i que s’havia sentit apartada de la mateixa, però no va aconseguir els avals necessaris si més no per disputar el lloc a Víctor Soler.