Així és Zaporiyia, la central nuclear bombardejada pels russos

La central nuclear de Zaporiyia, que ha suportat un incendi en un dels seus edificis i ha estat posteriorment presa per l’Exèrcit rus, és la més gran d’Europa i una de les més grans del món.

Ahir a la nit es va produir un atac rus contra aquesta central nuclear i l’incendi d’un dels seus edificis, que ha pogut ser sufocat pels bombers aquest divendres a les 06.20 hores, després d’unes hores d’incertesa. La central ha estat finalment presa per l’exèrcit invasor. El director general de l’agència nuclear de l’ONU, l’argentí Rafael Grossi, ha criticat avui que la seguretat s’hagi vist compromesa per un atac rus, però, per "sort", no es van produir fuites radioactives.

Dotada de sis reactors tipus WWER-1000 i una potència total de 6000 MW, és la principal proveïdora d’electricitat a Ucraïna amb una generació d’entre 40.000 i 42.000 milions de kWh d’electricitat, la qual cosa representa una cinquena part de la producció anual del país i la meitat de tota producció de les quatre centrals nuclears ucraïneses.

Situada a la zona estepària d’Ucraïna, a la vora de l’embassament de Kakhovka, el 1981 va començar la seua construcció que es va fer per etapes. Entre 1984 i 1987 es van posar en marxa quatre unitats de potència. La cinquena va començar a operar el 1989 i la sisena el 1995 després de l’aixecament de la moratòria sobre la construcció d’instal·lacions nuclears a Ucraïna, segons informació de la pagina web de la central.

El 2000, la central nuclear de Zaporiyia va ser reconeguda com una de les tres millors centrals nuclears del món, el que compleix plenament amb els requisits de l’AIEA. Va ser la primera de les centrals ucraïneses proveïda d’una instal·lació en sec de combustible gastat in situ. Compta amb 80 contenidors, encara que el seu disseny està realitzat per allotjar-ne 380 amb capacitat per emmagatzemar els elements combustibles irradiats durant tota la vida útil de la central. La central també està dissenyada amb el sistema d’informació i mesurament "Anell", amb un sistema de vigilància que inclou un radi de 30 quilòmetres.

Quatre centrals nuclears a Ucraïna

Segons dades de l’Organisme Internacional per a l’Energia Atòmica (AIEA), Ucraïna té 4 centrals nuclears situades a Rovno, al nord-oest, Jmelnitski i Zaporiyia, ambdues al sud-est del país, i una altra denominada Ucraïna del Sud. En el seu conjunt disposen de 15 reactors amb una capacitat per produir 13. 835 megawatts. La planta de Rovno té 4 reactors nuclears, la de Zaporiyia 6, la d’Ucraïna del Sud 3 i la de Jmelnitski 2.

Ucraïna extreu urani, però no té tecnologies d’enriquiment i rep de Rússia combustible per a les seues plantes atòmiques, a les quals correspon més de la meitat de l’electricitat que produeix el país. El programa nuclear ucraïnès es va iniciar a la dècada dels anys 50. El 1962 es va crear el ministeri d’Energia i Electricitat d’Ucraïna, llavors pertanyent a la Unió Soviètica i tres anys després es va establir el sistema únic d’energia d’Ucraïna.

El record de Txernòbil

El 1977 va entrar en funcionament la central de Txernòbil, primera planta atòmica construïda a Ucraïna i que el 1986 va provocar la catàstrofe nuclear més important de la història. El 26 d’abril de 1986 l’explosió del reactor número quatre de la central de Txernòbil va desencadenar un accident nuclear que va donar a l’atmosfera una radioactivitat equivalent a entre 100 i 500 bombes atòmiques com la d’Hiroshima. Segons càlculs d’experts ucraïnesos, l’accident va segar la vida de més de 100.000 persones.

El 1994 Ucraïna es va adherir a la Convenció sobre Seguretat Nuclear i un any després es va aprovar la llei sobre l’Ús de l’Energia Nuclear i la Seguretat sobre Radiació, i que va ratificar el 1997. El 1996 es va crear el"Energoatom", l’empresa estatal que gestiona les centrals nuclears d’Ucraïna que proveeixen en un 50% d’electricitat el país.