La Moncloa afirma que la tornada de l'emèrit és una “decisió privada”

La tornada del rei emèrit a Espanya des dels Emirats Àrabs Units, on va marxar l’agost del 2020, està una mica més a prop després de la decisió de la Fiscalia del Tribunal Suprem d’arxivar les diligències obertes contra ell. Si bé des de la Moncloa apunten que es tracta d’una “decisió privada” que haurà de prendre la Casa Reial. No obstant, el silenci entorn dels plans de l’excap de l’Estat no donen lloc a conèixer quan i en quines condicions podria tornar.

La portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, va afirmar ahir que la tornada a Espanya del Juan Carlos I correspon a l’“àmbit privat”, que incumbeix tant l’emèrit com el seu fill, Felip VI. Va assenyalar que la situació creada entorn dels fets investigats sobre Joan Carles I i donats per prescrits no li agraden a l’Executiu. En aquesta línia, va considerar que en cas que tornés, requeririen una explicació per la seua part, tal com va assenyalar en el seu dia el president del Govern, Pedro Sánchez. No obstant, va dir que “cal respectar la decisió de la Fiscalia”, i va apuntar que l’Executiu no es posicionarà sobre el cas.

Més taxativa es va mostrar la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que va titllar l’arxivament de les causes de “gravíssim” i “incomprensible”. A la seua manera de veure, la interpretació de la Fiscalia sobre la inviolabilitat del monarca és “caduca”, especialment quan, va recordar, “les seues presumptes irregularitats se cenyeixen al seu àmbit privat”. “Sembla evident que no només no ha estat exemplar”, va dir, abans de criticar el que veu com “una vocació contumaç de no donar explicacions al seu país del que ha passat i ha fet”. No obstant, va afirmar que no la preocupa si “torna o no a Espanya”, i va coincidir amb Rodríguez al sentenciar que hauria “de retre comptes del que ha passat”.

D’altra banda, la portaveu del Partit Popular al Congrés, Cuca Gamarra, va avançar que les decisions que prengui la Casa Reial comptaran amb el “suport” i l’“absolut respecte” del seu partit, i va destacar el paper que l’excap d’Estat “ha tingut en la construcció de la democràcia” a Espanya. Els tècnics del ministeri d’Hisenda veuen “llacunes” en la resolució sobre les investigacions a Joan Carles, per la qual cosa van reclamar “explicacions” a la Fiscalia. Ha tancat les investigacions referides a presumptes comissions il·legals per l’adjudicació de l’AVE a la Meca, el suposat ús de targetes black sufragades per un empresari mexicà i la relativa a la fortuna que hauria ocultat a l’illa de Jersey. La Fiscalia del Suprem ha tancat les causes contra ell a l’haver prescrit els fets o haver succeït abans del 2014 –quan estava protegit per la inviolabilitat com a cap de l’Estat–, així com per les regularitzacions fiscals realitzades.

Iñaki Urdangarin ja gaudeix de la llibertat condicional

El Jutjat de Vigilància Penitenciària de Bilbao ha concedit la llibertat condicional al cunyat de Felip VI, Iñaki Urdangarin, de manera que ja no haurà d’acudir a controls presencials a la presó alabesa de Zaballa com feia fins ara. Va ser condemnat l’any 2018 a cinc anys i deu mesos de presó per malversació, prevaricació, frau a l’administració, dos delictes fiscals i tràfic d’influències en el cas Nóos, que també va portar a la banqueta Cristina de Borbó. L’encara cunyat de Felip VI va ingressar a la presó de Brieva el mes de juny del 2018.

El gener del 2021 se li va concedir el tercer grau i Institucions Penitenciàries va autoritzar el seu trasllat a la presó de Zaballa, a Àlaba, on se li va concedir el permís per dormir diàriament al domicili de la seua mare a Vitòria. Tanmateix, havia de passar controls telefònics i presencials i informar el centre cada vegada que volia abandonar la ciutat.