Russos i ucraïnesos pacten crear corredors humanitaris per evacuar civils

Ucraïna i Rússia van acordar ahir un alto el foc temporal així com l’establiment de corredors humanitaris, una mesura d’emergència forçada per la situació però que ni de bon tros no suposa el final de la guerra. La segona ronda de negociacions entre Rússia i Ucraïna va començar a la localitat de Belaveja, a la regió bielorussa de Brest, a prop de la frontera polonesa, va informar l’agència bielorussa BELTA.

L’assessor presidencial ucraïnès Mikhaïlo Podoliak va informar que s’havia assolit un acord amb la part russa per a un alto el foc temporal així com l’establiment de corredors humanitaris. No obstant, Podoliak va afegir que la delegació negociadora ucraïnesa “no va obtenir els resultats que esperava i continuarà el diàleg en una tercera ronda de converses”.El cap de la delegació russa, Vladímir Medinski, va dir que, “en general, hi va haver un enteniment a la taula de les negociacions”, però en certes qüestions “la part ucraïnesa va prendre un temps per a reflexions i consultes a Kíiv”.El president de Rússia, Vladímir Putin, va dir ahir al seu homòleg francès, Emmanuel Macron, que la seua ofensiva sobre Ucraïna va “segons les previsions” i s’agreujarà llevat que Kíiv accepti les seues condicions, entre les quals la de la desmilitarització, van indicar fonts de l’Elisi, que van assenyalar que el president gal va extreure d’aquest intercanvi telefònic que “el pitjor està per arribar”. Ucraïna va intentar ahir amb totes les seues forces retenir el control sobre el sud del país, on es troben els seus principals ports marítims, claus per al proveïment de la població.

Les seues tropes van aconseguir mantenir un dia més la seua bandera a Mariúpol, principal port a l’Azov, que Moscou vol convertir en un mar interior per garantir la seguretat de la base naval crimeana de Sebastòpol. Així, les forces russes es dirigeixen ara a Odessa i preparen un desembarcament en aquest port del Mar Negre una vegada presa la ciutat de Kherson, al nord de la península de Crimea.Per la seua banda, l’aviació russa va matar en un barri residencial de la ciutat septentrional de Txerníhiv almenys 33 persones i va destruir completament Iakovlivka, un poble de 600 habitants a la regió de Khàrkiv.En la vuitena jornada de la guerra, Kíiv reforçava les seues defenses a l’interior de la ciutat. La plaça de la Independència va ser presa pels militars, que van apostar soldats a cada cantonada i van instal·lar barreres antitancs a la mateixa calçada.

“Si Ucraïna cau, els països bàltics seran els següents”

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va advertir ahir que si el seu país desapareix, Letònia, Lituània i Estònia “seran les següents” per a Rússia. “Si ja no hi som, llavors, Déu no ho vulgui, Letònia, Lituània i Estònia seran les següents”, va indicar Zelenski en una roda de premsa. Els països esmentats pel president ucraïnès són part de l’OTAN, la qual cosa significa que si Rússia n’envaeix qualsevol, tota l’Aliança entrarà en guerra.El mandatari va afirmar que Ucraïna “no ataca Rússia i no planeja atacar” el país.

“Què vols de nosaltres? Surt del nostre país”, va demanar, mentre va insistir en un cara a cara entre ell i el líder rus, Vladímir Putin.Per la seua part, el president rus va assegurar que l’“operació especial” a Ucraïna va segons “el pla previst”. A més, va afirmar que els “nacionalistes ucraïnesos” han estat prenent com a “ostatges” civils estrangers, inclosos “milers d’estudiants”.