Els tribunals internacionals podrien considerar una condemna per a Putin i Rússia

El president de Rússia, Vladimir Putin, va llançar el passat 24 de febrer un atac a gran escala contra Ucraïna que va suposar l’esclat definitiu del conflicte armat iniciat el 2014 a la regió del Donbas entre l’Exèrcit ucraïnès i separatistes prorussos. La guerra ha assolit ja les dimensions necessàries per situar-se a la taula dels dos grans tribunals internacionals: la CIJ i el TPI, els dictàmens del qual podrien portar greus conseqüències per a Rússia i Putin.

"El que està clar és que no es pot engolir un Estat. No pot desaparèixer un Estat sencer perquè un altre ho digui. Això no es pot permetre", indica Araceli Mangas Martín, catedràtica de Dret Internacional de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), resumint així l’essència d’aquesta nova guerra al cor d’Europa.

El conflicte ucraïnès estava en el punt de mira del Tribunal Penal Internacional des de 2014, quan Ucraïna, que no forma part de l’Estatut de Roma (tractat fundacional del TPI) va autoritzar a aquesta cort de la Haia que identifiqués, perseguís i, en el seu cas, jutgés els qui cometessin crims de guerra o lesa humanitat al seu territori.

El permís concedit per Ucraïna va habilitar al TPI per investigar qualsevol possible crim internacional comès a terra ucraïnès des de novembre de 2013, la qual cosa incloïa fins ara la repressió de les protestes a la plaça Maidan que van propiciar la caiguda del Govern de Viktor Yanukovich i el conflicte a les regions separatistes de Lugansk i Donetsk entre les Forces Armades d’Ucraïna i les milícies avalades per Moscou.

El TPI va acabar el 2020 el seu examen preliminar sobre el cas ucraïnès, concloent que hi havia indicis que s’havien comès crims internacionals. Però no va ser fins el passat 28 de febrer quan el nou fiscal en cap del TPI, Karim Khan, va comunicar que havia decidit obrir una investigació oficial. I ho va fer anunciant que les seues indagacions inclourien també la recent invasió russa.

No obstant, va recordar que abans havia d’obtenir l’autorització expressa de la Cambra d’Avantjudici, lliscant que si els països que componen el TPI denunciaven directament la guerra a Ucraïna davant de la Fiscalia podria eludir aquest tràmit processal. Un total de 39 estats membre, Espanya inclosa, han atès el prec de Khan, pel que les indagacions ja estan en marxa.

Putin al banc dels acusats?

A falta del resultat que donin les indagacions en el TPI, l’Associació Espanyola de Professors de Dret Internacional i Relacions Internacionals (AEPDIRI) observa ja "violacions greus del Derecho Internacional Humanitario", que fixa les normes de la guerra, a causa dels atacs russos contra la població civil, segons assenyala en un comunicat.

Mangas Martín, membre de l’AEPDIRI, explica que als ulls del Dret Internacional només és legal atacar objectius militars. "Les infraestructures bàsiques per a la població civil", tals com hospitals, mercats o edificis d’habitatges, així com les imprescindibles per a la seua supervivència --ponts per transitar per la ciutat o escapar-se d’ella--, "no es poden bombardejar". "Són intocables i, quan es toquen, és un ròssec de crims de guerra", alerta.

L’experta adverteix a més que "atacar centrals nuclears alliberant les forces perilloses que contenen" podria ser considerat igualment un crim de guerra per les seues nefastes conseqüències sobre la població civil, un escenari no tan llunyà jutjant pels combats al voltant de la central de Txernòbil i els atacs sobre la de Zaporiyia.

Tanmateix, no s’ha d’oblidar que les responsabilitats penals --que són les que es ventilen en el TPI-- són individuals. És a dir, cal posar noms i cognoms als seus autors materials i buscar els seus autors intel·lectuals a la cadena de comandament provant que van ordenar o van autoritzar semblants actes o, com poc, els van conèixer i van consentir.

En el cas de Putin, la professora universitària apunta al crim d’agressió, definit a l’Estatut de Roma com la comesa "quan, estant en condicions de controlar o dirigir efectivament l’acció política o militar d’un Estat, l’esmentada persona planifica, prepara, inicia o realitza un acte d’agressió que per les seues característiques, gravetat i escala constitueixi una violació manifesta de la Carta de Nacions Unides".

L’AEPDIRI afirma que l’ofensiva russa sobre Ucraïna "constitueix una violació de la prohibició de l’ús de la força", recollida a l’article 2.4 de la Carta de Nacions Unides, recordant que "les úniques excepcions" admeses són la legítima defensa, que requereix un atac previ, i l’autorització del Consell de Seguretat de l’ONU. "I cap de les preteses justificacions adduïdes per Rússia no poden enquadrar-se en aquestes excepcions", afegeix.

Malgrat el suport jurídic que pogués tenir una acusació penal contra Putin i els seus lloctinents, Mangas Martín admet que "no serà fàcil" que acabi amb el president rus detingut, jutjat i condemnat en el TPI. No per la immunitat que té com a cap d’Estat, que decau automàticament quan es tracta de crims internacionals, sinó per la dificultat d’enxampar-lo.

Omar Hasán al Bashir va ser acusat pel TPI a causa dels crims perpetrats en el conflicte a la regió sudanesa de Darfur (2003) quan encara era president del país africà. Les primeres ordres de detenció internacionals es van lliurar el 2009 i, encara que el nou Govern del Sudan s’ha compromès a entregar-lo a la Haia, encara no ho ha fet.

La partida a la CIJ

De forma simultània, Rússia i Ucraïna s’enfronten en el Tribunal Internacional de Justícia (CIJ), un tribunal de l’ONU on es dirimeixen disputes entre estats per violacions dels tractats subscrits.

En aquesta seu, Kíev acusa Moscou de violar la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Genocidi (1948), ratificada per ambdues nacions. L’Estat ucraïnès al·lega que Rússia ha utilitzat en fals el terme genocidi en denunciar que les forces ucraïneses n’han materialitzat un a Donbas, la qual cosa, de ser cert, justificaria la irrupció de tropes russes per frenar-lo.

Ucraïna no només "nega emfàticament" un genocidi a Lugansk i Donetsk, demanant en conseqüència a la CIJ que declari que "Rússia no té base legal per emprendre accions" contra el país veí, sinó que acusa a la potència euroasiàtica de "planejar actes de genocidi" per tal com "intencionadament està matant i infligint un greu dany als nacionals ucraïnesos".

D’entrada, la CIJ s’ha declarat competent per resoldre sobre les mesures cautelars plantejades per l’Executiu de Volodimir Zelenski, que consisteixen bàsicament a aturar les operacions militars llançades per Rússia en "un descarat abús" de l’esmentada convenció. Les parts estan convocades a una vista oral que se celebrarà entre dilluns i dimarts per exposar els seus arguments.

Mangas Martín avança que una eventual condemna en la CIJ suposaria que "un tribunal de l’ONU determini que hi ha hagut una agressió, que no hi havia cap justificació, que no hi havia legítima defensa per aturar un genocidi o un procés de 'nazificació', com va dir Putin."

Rússia seria assenyalada formalment com un infractor del Dret Internacional, "i, després d’això, amb una condemna, es poden demanar reparacions de guerra", una cosa que Ucraïna ja anticipa en el seu escrit.

La catedràtica de l’UCM veu com a alguna cosa positiu que el conflicte a Ucraïna s’abordi des del prisma del Dret Internacional, un dels pilars de la convivència global, perquè, encara que pot resultar "lenta", sobretot quan "el que interessa és aturar el sacrifici de vides humanes", una cosa en la qual entén que poden ser més efectives les sancions econòmiques, la seua resposta "acaba arribant".