Famílies espanyoles i ucraïneses refugiades sota el mateix sostre

Famílies espanyoles s’ofereixen a acollir altres famílies o nens ucraïnesos que fugen del terror de la guerra. Però, com poden fer-ho? La invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha despertat una onada de solidaritat, encara que les ONG que treballen en l’acolliment adverteixen: "No tot val, no es pot repartir sense control".

Als grups de WhatsApp de pares arriben missatges organitzant llistes de persones disposades a obrir la seua casa als nens i les seues mares que han aconseguit sortir del país i que busquen protecció a Europa. També als ajuntaments, entitats veïnals, ONG i comunitats autònomes que aquests dies organitzen el dispositiu d’acollida dels refugiats que arribaran a Espanya.

"Hi ha moltíssimes famílies, no serà un problema la falta de llars, però no es pot estar repartint nens sense control; venen d’una situació de desprotecció i cal fer les coses bé per garantir la seua seguretat també a Espanya", explica la presidenta de l’Associació Estatal d’Acolliment Familiar (Aseaf), María Arauz de Robles.

En el cas de l’acolliment de nens, és necessari seguir un procediment per avaluar la idoneïtat de les famílies acollidores i garantir que van a un entorn protector. "Els nens no poden anar a qualsevol lloc que s’ofereixi, imagino que escurçaran els terminis per realitzar aquests procediments, però és necessari una regulació legal". Desde Aldeas Infantiles fan una "crida a la calma" davant d’aquesta solidaritat perquè no s’estengui la idea que qualsevol pot acollir.

"Com ONG de protecció de la infància ens preocupa que es frivolitzi amb l’acolliment; estem rebent un munt de trucades de gent que diu que vol acollir famílies, però cal aclarir que s’han de seguir tots els mecanismes de control i els canals per assegurar que es compleix amb el protocol d’acollida", que ha aprovat aquest dijous la Comissió Europea, assenyala Laura Prados, portaveu de Llogarets Infantils SOS.

El Govern ultima un pla logístic d’acollida als refugiats que arribaran en els propers dies, en col·laboració amb les comunitats autònomes, per coordinar els recursos socials i de protecció estatals i autonòmics. Aquests refugiats tindran dret a un permís de residència d’almenys un any, la possibilitat de treballar i l’accés a sanitat, educació, suport social i ajut econòmic. Per als menors no acompanyats, la directiva sobre protecció temporal de la UE inclou el dret a la tutela legal, recorda la portaveu d’Aldeas.

Les associacions d’acolliment mantindran una reunió la propera setmana en el Ministeri de Drets Socials per analitzar i coordinar l’acollida dels menors. "No se sap el temps que durarà l’acolliment, no se sap quan podran retornar, són procediments més oberts que els habituals; la disposició de les famílies és total, però hem de fer bé les coses", insisteix María Arauz de Robles.

Ja en camí un grup de famílies des d'Ucraïna

Organitzacions d’acollida de menors ucraïnesos, com a Fundació Junts per la Vida, Infància de Nad o Expoacción, que des de fa diversos anys realitzen programes amb nens de Txernòbil han estat les primeres en mobilitzar-se.

Fins i tot, la Fundació Junts per la Vida s’ha desplaçat a la frontera amb Polònia. Des d’aquest dimarts es troba en aquest país organitzant l’arribada, recepció i trasllat València de famílies que tenen vincles amb aquesta ciutat per aquests programes d’acollida.

Ja estan arribant famílies a la frontera i la intenció és que vagin sortint autobusos en els propers dies. La Fundació ha decidit no evacuar-ne menors sols per evitar problemes a les fronteres i per tant els nens vindran acompanyats de les seues mares i àvies. "Seria desolador separar les mares dels seus fills", assegura la seua presidenta, Clara Arnal.

Al rescat de 98.000 nens que estan sols

Para Aldeas Infantiles, és urgent localitzar i evacuar més de 98.000 menors que vivien tutelats en centres d’estat ucraïnès al començament del conflicte. "Molts d’ells estan ara pràcticament abandonats; són en refugis improvisats sense llum, en soterranis on romanen establerts i s’amaguen de les bombes." L’ONG ha aconseguit desplaçar-ne alguns dels menors tutelats a Aldeas a Polònia, però assenyala que és cada vegada més complicat mantenir el contacte amb les famílies d’acollida i els treballadors socials que treballaven amb els menors.

Sobre la possibilitat de portar-los a Espanya, la responsable d’Aldeas explica que la prioritat és mantenir-los el més a prop del seu país, igual com a les famílies que també estan ajudant. "A Ucraïna es queden pares i altres membres de la família i a més prioritzem que els països pròxims tenen una cultura més semblant i són a prop de les seues arrels". "Els comiats de les dones i els nens del membre familiar que es queda estan sent dramàtics; per a elles és important, mentre dura el conflicte, no ser lluny dels seus marits", conclou.