Rússia pren el control de la central nuclear europea més gran i encén l'alarma mundial

Les tropes russes van prendre ahir de matinada la central nuclear ucraïnesa de Zaporíjia, la més gran d’Europa i la tercera més gran del món, després de durs enfrontaments amb l’exèrcit ucraïnès. Els atacs del Kremlin van provocar un potent incendi a les instal·lacions, que va poder ser ràpidament sufocat sense que afectés cap dels seus sis reactors, però que va posar al món en suspens davant del temor a una potencial catàstrofe nuclear. L’Agència Internacional de l’Energia Atòmica va afirmar que el bombardeig no va produir fugues de material radioactiu.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va acusar Rússia de “terrorisme nuclear” i de voler repetir el desastre de la central de Txernòbil el 1986. “Europa s’ha de despertar ja!”, va alertar. Per la seua part, Moscou, que defensa que Kíiv vol restablir el seu potencial nuclear, va atribuir els combats a la instal·lació a una operació de sabotejadors ucraïnesos per provar de culpar el Kremlin. El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, va assegurar que aquest últim atac mostra la “temeritat” d’aquesta guerra i va augurar que el conflicte podria agreujar-se en les pròximes jornades.

“Els dies que venen seran pitjors, hi haurà més mort, més sofriment i més destrucció”, va asseverar. Amb tot, va tornar a insistir que cap avió aliat no sobrevolarà l’espai aeri d’Ucraïna ni entraran soldats en territori ucraïnès. “Això podria provocar una guerra total” a Europa, va advertir. A l’espera dels negociats corredors humanitaris, la guerra s’ha intensificat en diversos fronts i Rússia ha assetjat i bombardejat diverses ciutats, com Kíiv, Khàrkiv, Jitómir, Mariúpol, Txérnihiv o Mikolaiv.

Aquesta última, de 500.000 habitants, és al costat de la ja ocupada Kherson i a prop d’Odessa, on l’exèrcit ucraïnès es prepara davant de la possibilitat d’un atac rus amfibi des del mar. Després de la mort fa uns dies del general txetxè Mogamed Tuixaiev, ahir es va informar que un altre general rus, Andrei Sukhovetski, va ser abatut per un franctirador ucraïnès des de 1.500 metres.

Moscou, a la caça dels crítics amb el Govern

La Cambra Baixa de Rússia, la Duma, va aprovar ahir diverses esmenes d’un projecte de llei per defensar legislativament el país, enmig de la guerra contra Ucraïna. Aplicarà penes de fins a quinze anys de presó per a qui difongui “informació falsa” sobre l’exèrcit del país. La norma s’aplicarà tant a mitjans de comunicació com a la població en general. A més, la Duma també ha aprovat multar a les “crides a imposar sancions” contra Rússia.

El Kremlin assegura que l’objectiu és contraatacar la “guerra de la informació” contra Occident. La cambra també va donar llum verda a una llei d’amnistia per a la regularització d’aquells capitals no declarats a l’estranger que estarà en vigor des del proper 14 de març i fins al 28 de febrer del 2023. Així mateix, la Duma va aprovar un nou projecte de llei pressupostària així com un paquet d’assistència d’emergència per garantir l’estabilitat econòmica del país i sostenir els ciutadans i entitats específicament afectats per la bateria de sancions internacionals promulgades per la invasió d’Ucraïna.

Per la seua part, l’agència reguladora de comunicacions de Rússia va anunciar el bloqueig de l’accés a les xarxes socials Facebook i Twitter dins del territori rus com a resposta a suposats casos de “discriminació” contra mitjans de comunicació del país. D’altra banda, aquesta bateria de mesures va provocar que diversos mitjans com la BBC, l’agència Bloomberg, TV3 o Catalunya Ràdio abandonessin el país.