Un matrimoni espanyol viatja 7.500 km per salvar de la guerra a tres nenes ucraïneses

Juan Luis Escobar i la seua dona María Jesús Márquez, un matrimoni que resideix a Ciudad Real, han realitzat un viatge de més de 7.500 quilòmetres en només uns dies per recollir a Eslovàquia i salvar de la guerra a tres germanes ucraïneses, Liubava, Yesenia i Varya Fil, de 14, 12 i 10 anys respectivament.

Els cinc han acabat aquest dissabte el viatge que els ha portat des d’Ubla, ciutat de Eslovàquia en la qual se situa el pas fronterer amb Ucraïna, on van recollir les nenes després de sortir de Kíev, fins la capital manxega.

A Ciudad Real els esperaven familiars i amics amb qui s’han fos en una calorosa abraçada i han intercanviat les primeres impressions d’aquest llarg viatge.

María Jesús Márquez i Juan Luis Escobar, visiblement cansats, han explicat a Efe que el viatge ha estat esgotador, però alhora emocionant per poder portar a casa i fora de perill a aquestes tres nenes que "fugien desesperadament de la guerra injusta en la qual s’han vist immerses".

El matrimoni ha assegurat que no van dubtar ni un només moment en pujar-se al seu cotxe i emprendre el llarg viatge fins Eslovàquia quan Juliana, la germana gran de Yesenia, la nena que ells acullen cada estiu a Ciudad Real, els va escriure un missatge per Instagram en el que els deia: "Juan, María, si us plau, veniu a buscar les meues germanes que això està molt malament i és horrible".

Juan Luis i María Jesús han relatat que l’inici de la guerra els va portar a contemplar la possibilitat de viatjar fins la frontera amb Ucraïna en cas que el conflicte bèl·lic anés a més i la guerra posés en perill la vida d’aquestes joves.

Era un viatge complex per la logística i pel fet que María Jesús havia de córrer amb tota la responsabilitat de conduir el vehicle, ja que el seu marit no té carnet.

Tanmateix, la parella ha anat vencent totes les dificultades, gràcies en gran part, que la seua filla Andrea des d’Espanya els ha anat a tota hora ajudant amb l’itinerari, buscant-los hotels i fins i tot els llocs on menjar i descansar.

També han tingut el suport d’amics i membres de l’associació Ciudad Real en Ayuda al Niño (CREAN) amb què porten col·laborant per acollir nens ucraïnesos des de fa anys.

També han trobat una gran solidaritat i generositat per part de moltes altres persones en països com Polònia, Alemanya o França.

Juan Luis ha explicat que moltes famílies li han ajudat, com una família polonesa que els ha obert de bat a bat les portes de casa seua, o altres que han contactat amb ell a través de les xarxes socials per oferir-li allotjament, i fins i tot, en un restaurant "no ens van deixar pagar quan sabien que estàvem recollint a tres nenes ucraïneses que fugien de la guerra", ha dit als periodistes.

Ha reconegut que el moment més trist del viatge va ser quan la mare es va haver d’acomiadar de les seues quatre filles, unes de les quals no ha viatjat amb elles, la que és major d’edat, i s’ha quedat amb una altra família a Grosz, a Cracòvia (Polònia).

Malgrat ser un viatge complicat, el matrimoni ha reconegut que es porten darrere de si una experiència bonica i moments molt solidaris.

Sobre com han afrontat aquesta situació les tres nenes, Juan Luis ha aclarit que "no hem volgut parlar amb elles sobre aquest assumpte, perquè la més petita, el primer dia, va fer la temptativa de plorar i hem preferit evitar-ho".

De les tres nenes ucraïneses, que deixen a Kíev als seus pares i un germà de 21 anys que no pot abandonar el país, dos viuran amb el matrimoni que les ha portat a Espanya, les dos petites, i la més gran anirà amb una altra família d’acollida, però serà a prop de les seues germanes, a pocs quilòmetres, a la localitat de Miguelturra.

Yesenia, la mitjana de les germanes, no ha ocultat la seua alegria per haver arribat a Espanya i amb un graciós "hola" saludava els periodistes que els han rebut i ha dit que desitjava anar a casa de Juan Luis i María per prendre un gelat.

Una vegada a Espanya, aquest matrimoni d’acollida començarà a tramitar tota la "paperassa" que necessiten, començant pel que permeti a les nenes tenir assistència sanitària i escolarització.

Respecte al temps que podrien passar a Espanya, han dit de forma taxativa que serà tota la que necessitin i mentre la seua família vulgui. "Sabem que després de la guerra ve les postguerra i els moments de dificultats seran molts, però nosaltres estem disposats a afrontar-lo, són mostres filles", ha dit Juan Luis.