Puigdemont crida el Consell per la República a liderar el procés sense dependre de partits

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont va afirmar ahir que els seus plans per culminar el procés independentista passen per liderar-lo des del Consell per la República (CxRep), “reduint la seua dependència” dels partits, en al·lusió a Junts, ERC i la CUP, “incapaços” de consensuar un full de ruta. Ho va dir en la sessió celebrada a Canet de Rosselló, a França, per l’assemblea de representants del Consell, que va servir per reelegir-lo com a líder d’aquest espai. Carles Puigdemont, alçant-se amb una victòria que es donava per segura, va aconseguir obtenir el 86,44% de suports (102 vots) dels 121 membres de l’assemblea de representants, per sobre dels 7 obtinguts pel candidat alternatiu, Joan Ramon Gomà.

En el seu discurs per presentar el pla de govern, Puigdemont va reivindicar la figura del Consell, un òrgan que genera grans recels en ERC i la CUP perquè el veuen mediatitzat per Junts, com un “element clau” per culminar amb el procés que es va iniciar l’1-O. L’expresident va deixar clara la seua voluntat de comptar amb els partits polítics, però va advertir que no en dependran. “Els partits són imprescindibles per al procés i l’estratègia que el Consell defineixi hi ha de comptar, per això serem molt més exigents.

Però hem de prendre la iniciativa des del CxRep sense esperar un consens previ entre partits, perquè ja hem vist que això no es donarà”, va asseverar el també líder de Junts.En aquest sentit, va lamentar que els partits hagin estat “incapaços de definir una estratègia per culminar la independència” i que ni tan sols no s’hagin posat d’acord per “construir un espai unitari on prendre les decisions”.El visible malestar de Carles Puigdemont amb els partits deriva del fet que, en el pacte d’investidura de Pere Aragonès, l’any passat, ERC i Junts van acordar crear una direcció estratègica de l’independentisme on poder consensuar un nou full de ruta.D’aquesta manera, per a ell, el Consell per la República “té prou força per liderar i aplicar una proposta que sigui el resultat, no de les conciliacions partidistes, sinó del consens majoritari entre els independentistes que voten a tots els partits”.El seu full de ruta per culminar el procés és el document anomenat Preparem-nos, un pla per aconseguir la independència a través de la confrontació i el “desbordament democràtic” de l’Estat. El seu “pla de govern” per al Consell preveu “reforçar l’estructura tècnica” i la base tecnològica d’aquest espai, amb un “equip de govern” que contempli “carteres concretes” assignades a especialistes per a aquestes responsabilitats.Durant la seua intervenció, Puigdemont va carregar també en diverses ocasions contra la taula de diàleg i va assenyalar que “el regne d’Espanya encara no té cap proposta per a Catalunya”. “La taula no naix com una estratègia definida ni representa el conjunt de l’independentisme”, va criticar.Carles Puigdemont va iniciar la seua intervenció amb unes paraules de “solidaritat amb les víctimes” de la guerra a Ucraïna i ironitzat sobre l’alt representant de la Unió Europea per a la política exterior, el lleidatà Josep Borrell, i la seua “cara, que sembla que vagi restret des de fa dies”.

Pressions perquè l’expresident deixi el seu càrrec dins de Junts

En la celebració de l’assemblea del Consell per la República van ser algunes les intervencions de representants de l’entitat que van convidar Carles Puigdemont a renunciar a la presidència de Junts perquè no hi hagi dubtes del seu compromís “institucional” amb aquest organisme parapolític. No obstant, el dirigent juntista va evitar comprometre’s a deixar de moment els càrrecs dins del partit, tot i que va assegurar que si es dona una contradicció “que sigui irresoluble”, prendrà una decisió que “prioritzarà el Consell”. Una de les intervencions que pretenien posar-lo en un compromís la va protagonitzar l’exconsellera i eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, que li va demanar posicionar-se davant de “les actuacions del seu partit” i les del Govern, del qual forma parteix, en relació amb la candidatura olímpica del Pirineu, la “repressió” des de la conselleria d’Interior o l’“ofensiva contra la immersió lingüística”.