Ucraïna veu petits avenços després de 3 intents fallits d'evacuar civils

El Govern ucraïnès va admetre aquest dilluns "petits avenços" en les negociacions amb Rússia per obrir corredors humanitaris, després que els últims tres intents d’evacuar la població civil hagin acabat en fracàs per la persistència dels bombardejos russos. El dotzè dia de la invasió, delegacions d’Ucraïna i Rússia van celebrar una tercera ronda de negociacions a Bielorússia, a prop de la frontera amb Polònia, sobre aspectes polítics, militars i humanitaris, inclosos els fallits intents de treure civils de localitats assetjades com Kíiv, Mariúpol o Khàrkiv.

Hi ha petits avenços en "la millora de la logística dels corredors humanitaris", va indicar al final de la trobada l’assessor de l’Oficina del President ucraïnès, Mykhailo Podolyak, mentre el cap negociador rus, Vladímir Medinski, va afirmar que Moscou espera que els corredors humanitaris comencin a funcionar aquest dimarts."Les nostres expectatives de les converses no es van materialitzar, però esperem que la pròxima vegada aconseguim avançar de manera més significativa. Les converses continuaran", va dir el cap negociador rus, segons l’agència russa TASS.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha resumit avui les reclamacions de Rússia per posar fi a la invasió: Ucraïna ha d’esmenar la seua Constitució per renunciar al seu ingrés en "qualsevol bloc", reconèixer Crimea com a territori rus i acceptar oficialment la independència de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk

Augmenten les víctimes civils 

A les zones assetjades la població civil s’ha convertit en objectiu dels míssils i artilleria russos, que en els dotze dies de guerra han deixat ja a més de 900 localitats ucraïneses sense aigua, electricitat i calefacció al ple hivern, d’acord amb les autoritats del país. "Bàrbars del segle XXI. La Federació Russa ha destruït o danyat 202 escoles, 34 hospitals, més d’1.500 edificis residencials. i més de 900 de les nostres localitats manquen totalment d’electricitat, aigua i calefacció," ha escrit avui en el seu compte de Twitter Mykhailo Podolyak, assessor de l’Oficina del President d’Ucraïna.

Les autoritats ucraïneses han informat també avui que tretze persones van morir a causa d’un bombardeig rus sobre una antiga fleca a prop a la regió de Kíev i que almenys cinc civils i quatre militars van morir diumenge en un aeroport a l’oest d’Ucraïna en el qual van impactar vuit míssils russos.

"Inacceptable" pla rus d'evacuació 

Abans de la conclusió de les negociacions, aquest dilluns va tornar a fracassar l’últim intent d’evacuar població civil de les regions ucraïneses de Kíiv, Khàrkiv, Donetsk i Kherson. El Ministeri d’Exteriors d’Ucraïna va indicar en un comunicat que les Forces Armades de Rússia "continuen amb els bombardejos i atacs amb coets" a Kíiv, Mariúpol (sud-est), Volnovakha (sud-est), Sumi (nord-est), Mikolaiv (sud), Khàrkiv (est) i altres ciutats, pobles i llogarets". "Això impossibilita la sortida segura dels combois humanitaris que transporten ciutadans ucraïnesos i estrangers, i l’entrega de medicaments i aliments", va agregar. És la tercera vegada consecutiva que les evacuacions previstes no han pogut dur-se a terme a causa de la violació de l’alto el foc temporal anunciat, de l’incompliment del qual es culpen les parts mútuament.

Rússia afirma per la seua part que va activar l’alto el foc i que va vigilar amb drons els corredors, però van ser sabotejats per "nacionalistes ucraïnesos". En aquesta ocasió, a més, el pla rus incloïa sis rutes, algunes de les quals acabarien en ciutats russes com Rostov del Don i Bélgorod i territori de Bielorússia (Gómel i Gden), amb posterior transport aeri a Rússia. La vice-primera ministra ucraïnesa, Iryna Vereshchuk, va qualificar aquestes rutes d’"absurdes, cíniques i inacceptables".

Prop de milions de refugiats

La crisi humanitària creada per la invasió d’Ucraïna augmenta dia a dia el nombre de refugiats, que superen ja els 1,73 milions, més de la meitat d’ells a Polònia, segons l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Polònia ha rebut el 60 % d’aquests refugiats, més d’un milió de persones. Hongria ha rebut 180.000 refugiats ucraïnesos, Eslovàquia 128.000, Moldàvia 82.000 i Romania 79.000, als quals cal sumar uns 53.000 que han fugit a Rússia, segons les estadístiques que actualitza ACNUR diàriament.

Boicot al petroli rus

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski creu que cal incrementar encara més la pressió sobre Rússia i donar-li on més li dol, amb un boicot internacional a la compra de petroli i derivats del cru, una mica de moment sense aparences de prendre forma. "El pots anomenar embargament o un acte moral quan et negues a donar diners a terroristes", va indicar Zelenski en un nou videomissatge. Ucraïna demana a Occident que no compri més petroli a Rússia, amb els ingressos de la qual finança en bona mesura el seu pressupost, a fi de no permetre que recorri a aquests diners per finançar la invasió d’Ucraïna, però els Estats Units i actors com la Unió Europea (UE) encara no han pres una decisió.

Els primers ministres del Regne Unit, Boris Johnson, i els Països Baixos, Mark Rutte, van coincidir aquest dilluns que la reducció de la dependència dels hidrocarburs russos s’ha de fer "pas a pas", en lloc d’amb un veto immediat a totes les importacions, en una roda de premsa conjunta a Londres.

L’esperança d'un futur a la UE

Aquesta jornada el Govern ucraïnès va rebre almenys una bona notícia: els països de la Unió Europea van acordar iniciar el procés perquè Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia es puguin convertir, en un futur, en membres del club comunitari, després de la petició que aquests tres països van fer a Brussel·les la setmana passada.

L’Executiu comunitari elaborarà ara un informe en el que valorarà si Kíev, Chisinau i Tbilissi compleixen els criteris per convertir-se en països candidats a entrar a la UE, entre ells el respecte als valors fonamentals de la Unió, l’existència d’institucions estables que garanteixin la democràcia, així com d’una economia de mercat. Quan Brussel·les acabi la seua valoració -la qual cosa suposa el primer pas d’un procés que sol durar anys- els països de la UE ho hauran d’aprovar per unanimitat i només entonis podrien començar les negociacions d’adhesió.