SEGRE

POLÍTICA INSTITUCIONS

Nou escàndol al Parlament pel pagament de triennis al personal

Fins a 43 treballadors perceben més per l'antiguitat que pel seu salari base || ERC, PSC i Junts avalen l'actual sistema de càlcul, reformat al novembre

Els diputats del Parlament durant el ple del passat 22 de febrer.

Els diputats del Parlament durant el ple del passat 22 de febrer.EUROPA PRESS/DAVID ZORRAKINO

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Les condicions i els privilegis laborals dels treballadors del Parlament van tornar a situar-se ahir en el punt de mira. Després de destapar-se al gener les xifres sobre les llicències d’edat –que permetien a funcionaris que portessin més de 15 anys exercint a la Cambra i que en tinguessin més de 60 cobrar sense treballar–, ACN va revelar que un total de 43 treballadors estan cobrant més diners corresponents a triennis que al seu sou base, que no inclou els complements i que com a mínim és de 1.463 euros mensuals. Els treballadors cobren dos suplements, que varien segons la categoria de l’empleat i poden anar des de 860 euros mensuals fins a 4.987.

Són dades facilitades pel Parlament a partir d’una petició d’informació pública del 16 de febrer, per la qual cosa són posteriors a la reforma que va entrar en vigor el passat 1 de novembre sobre el mètode de càlcul de les bonificacions. Amb aquesta modificació es manté que cada trienni suposa un augment del 5% del sou, però ara es calcula segons la categoria que es tenia en cada moment i no sobre el salari actual, com es feia anteriorment. Segons la Cambra, el treballador que té més triennis n’acumula catorze. Amb tot, el 2021 el Parlament va destinar 4,4 milions d’euros a pagar els complements per antiguitat dels seus 324 empleats, la qual cosa va suposar una despesa del 23 per cent del total que destina als salaris.

La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, va defensar l’actual sistema de triennis i va assegurar que “és millor ara”. També des del PSC van avalar el mètode i van defensar que no es poden modificar els “drets adquirits” pels treballadors, però van reclamar “transparència i bona gestió dels fons públics” a la Cambra. Per la seua part, la portaveu de Junts, Elsa Artadi, va assegurar que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, “va liderar” la reforma de la bonificació i es va sumar a la defensa de l’actual sistema.

Així mateix, des de Cs van denunciar l’“opacitat” al voltant de les condicions laborals a la Cambra, i el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va dir que demanaran explicacions a la Mesa i a Borràs. “No podem permetre ni un escàndol més”, va sostenir.

tracking