Ucraïna rebutja corredors humanitaris que només vagin a territori de Rússia o Bielorússia

El Govern ucraïnès va admetre ahir “petits avenços” en les negociacions amb Rússia per obrir corredors humanitaris, després que els últims tres intents d’evacuar la població civil hagin acabat en fracàs per la persistència dels bombardejos russos. El dotzè dia de la invasió, delegacions d’Ucraïna i Rússia van celebrar una tercera ronda de negociacions a Bielorússia, a prop de la frontera amb Polònia, sobre diferents aspectes polítics, militars i humanitaris, inclosos els fallits intents de treure civils de localitats assetjades com Kíiv, Mariúpol o Khàrkiv. Hi ha petits avenços en “la millora de la logística dels corredors humanitaris”, va indicar al final de la trobada l’assessor de l’Oficina del President ucraïnès, Mikhaïlo Podoliak, mentre el cap negociador rus, Vladímir Medinski, va afirmar que Moscou espera que els corredors humanitaris comencin a funcionar avui.

El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va resumir per la seua part les reclamacions de Rússia per poder posar fi a la invasió: Ucraïna ha d’esmenar la seua Constitució per renunciar al seu ingrés en “qualsevol bloc”, reconèixer Crimea com a territori rus i acceptar oficialment la independència de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk.

Ahir, les evacuacions previstes no van poder dur-se a terme a causa de la violació de l’alto el foc temporal que hi havia anunciat, de l’incompliment del qual es van culpar les parts mútuament. En aquesta ocasió, a més, el pla rus incloïa sis rutes, algunes de les quals acabarien en ciutats russes com Rostov del Don i Bélgorod i territori de Bielorússia (Hòmel i Gden), amb posterior transport aeri a Rússia. La viceprimera ministra ucraïnesa, Irina Veresxuk, va qualificar aquestes rutes d’“absurdes, cíniques i inacceptables”. Sobre aquest fet, l’ONU va defensar que els civils evacuats de zones d’Ucraïna afectades pels combats han de poder decidir el seu lloc de destinació.

Ahir el govern ucraïnès va rebre almenys una bona notícia: els països de la Unió Europea van acordar iniciar el procés perquè Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia es puguin convertir, en un futur, en membres del club comunitari, després de la petició que aquests tres països van fer a Brussel·les la setmana passada. L’Executiu comunitari elaborarà ara un informe en el qual valorarà si Kíiv, Chisinau i Tbilisi compleixen els criteris per poder convertir-se en països candidats a entrar a la Unió Europea, entre els quals el respecte als valors fonamentals de la Unió, l’existència d’institucions estables que garanteixin la democràcia, així com una economia de mercat. Quan Brussel·les acabi la seua valoració –la qual cosa suposa el primer pas d’un procés que sol durar anys– els països de la UE ho hauran d’aprovar per unanimitat i només llavors podrien començar les negociacions d’adhesió.

Rússia segueix bombardejant Odessa, Khàrkiv i Kíiv

Les forces russes van continuar ahir el seu setge amb míssils i artilleria contra diverses ciutats i regions d’Ucraïna, especialment a Khàrkiv (est), la segona ciutat més gran, i les regions de Sumi (nord-est) i Odessa (sud). El ministeri d’Infraestructures d’Ucraïna va confirmar que les tropes russes van dur a terme un atac contra el port d’Òlbia, a l’oest de la península de Crimea, al sud del país. Segons les Forces Armades d’Ucraïna, un vaixell de guerra de l’Armada russa va ser enfonsat al mar Negre.

D’altra banda, els combats entre les tropes russes i les milícies ucraïneses es van intensificar en les últimes hores als voltants de Kíiv, segons va informar l’alcalde de la capital ucraïnesa, Vitali Klitxkó. A Khàrkiv, a causa de les bombes, incendis a gran escala van cremar 21 edificis a la part central de la ciutat: 11 edificis van ser destruïts totalment o parcialment. En els atacs van morir almenys 8 persones.

L’ONU confirma ja més de 400 civils morts

L’oficina de l’ONU per als Drets Humans té registrats ja més de 400 civils morts des que Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna el passat 24 de febrer, una estimació de víctimes que la mateixa organització assumeix que serà “considerablement major”, ateses les dificultats per verificar les informacions que arriben des de terreny.

Més de 900 localitats sense llum, aigua i calefacció

Des que va començar la invasió de Rússia a Ucraïna, els atacs de les forces russes han deixat sense electricitat, aigua i calefacció més de 900 localitats ucraïneses, segons el govern ucraïnès.

Rússia aprova un llistat de països “hostils”

El govern de Rússia va aprovar ahir una llista d’Estats i territoris que han dut a terme “accions hostils” contra Rússia, a petició del president, Vladímir Putin, i que inclou tots els països de la Unió Europea, els Estats Units, el Japó i Corea del Sud, entre altres.

La Xina assegura que està mediant en el conflicte

La Xina va defensar ahir el seu paper com a mediador entre Rússia i Ucraïna però va advertir que la invasió russa no variarà la seua “relació estratègica” amb Moscou, va afirmar el ministre d’Exteriors xinès en la seua roda de premsa anual a Pequín.

Polònia no enviarà caces ni pilots al país envaït

El primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, va afirmar que Varsòvia no planeja enviar pel seu compte avions de combat ni pilots militars a Ucraïna. Morawiecki va desmentir que Polònia vulgui cedir a les Forces Aèries ucraïneses alguns dels seus caces de fabricació russa a canvi de rebre avions F-16 dels Estats Units.