Rússia bombardeja un hospital infantil a Mariúpol i deixa almenys disset ferits

Les autoritats ucraïneses van acusar ahir Rússia de bombardejar diverses instal·lacions mèdiques de la ciutat de Mariúpol, que es troba al sud-est d’Ucraïna i la conquesta de la qual és clau per a les aspiracions de Rússia d’unir la península de Crimea amb els territoris rebels del Donbass. Pavló Kirilenko, de l’administració militar regional de Donetsk, va indicar que un hospital de maternitat, un centre mèdic, així com altres instal·lacions sanitàries, van ser atacades pels bombardejos russos a la zona, segons va assenyalar en un comunicat difós a través de Facebook, que a més va celebrar que, de moment, no s’hagin lamentat morts, si bé la xifra de ferits se situava en almenys disset persones.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va condemnar els atacs aeris i va qualificar la situació d’“atrocitat”. “Hi ha gent, nens, sota la runa. Quant temps més seguirà el món sent còmplice i ignorant el terror? Declareu ara mateix la zona d’exclusió aèria!”, va exhortar la comunitat internacional al seu compte de Twitter. Mariúpol, amb unes 400.000 persones a l’interior, es troba assetjada per les tropes russes. A més, les autoritats de la ciutat van assenyalar que només queda menjar per a un període d’entre tres i cinc dies.Aproximadament 1.300 habitants d’aquesta ciutat han perdut la vida per bombardejos i atacs des del començament de la invasió fa dos setmanes, segons va declarar ahir el vicealcalde de l’urbs, Piotr Andriústxenko.

En la jornada d’ahir, Ucraïna va obrir sis corredors humanitaris per a l’evacuació de civils després d’aconseguir un alto el foc en aquestes zones amb el Govern rus. Les àrees en les quals s’havien d’aturar els atacs són entre Enerhodar i Zaporíjia; Sumi, en direcció a la ciutat de Poltava; Mariúpol i Zaporije; Volnovakha amb Pokrovsk; i entre Pasas i Lozovà (a la regió de Khàrkiv).

El sisè corredor afectaria la regió de Kíiv i inclou un recorregut que arriba a Vórzel, Butxa, Borodianka, Hostómel i Irpín, a més de Stoianka i Belgorodka. L’Alt Representant de la UE per a Política Exterior, Josep Borrell, va demanar ahir un esforç col·lectiu als ciutadans d’Europa per abaixar la calefacció a casa i tallar els llaços econòmics amb Rússia en represàlia per l’ofensiva militar empresa per Vladímir Putin contra Ucraïna. Va demanar extreure lliçons de la crisi del coronavirus i apostar per esforços col·lectius a nivell europeu en la “croada política” contra Rússia, començant per limitar al màxim la dependència energètica. “Talleu el gas a casa vostra, disminuïu la dependència de qui ataca Ucraïna i comprometem-nos més en una defensa col·lectiva”, va resumir.

Paral·lelament, els països de la Unió Europea (UE) van aprovar ahir la imposició de noves sancions, discutides divendres passat pels ministres d’Exteriors dels Vint-i-set, en resposta a la invasió russa d’Ucraïna, entre les quals s’inclouen afegir més oligarques, polítics russos i els seus familiars a la llista negra i desconnectar tres bancs bielorussos del sistema internacional de comunicació Swift.

Alerten de risc de fuita radioactiva a Txernòbil

La companyia nuclear estatal d’Ucraïna, Energoatom, va alertar ahir que les substàncies radioactives de la planta nuclear de Txernòbil, en poder rus, podrien alliberar-se perquè no pot refredar el combustible nuclear gastat al tallar-se la connexió elèctrica.

L’AIEA va dir que no suposa un “impacte crític en la seguretat”.

EUA no veu “sostenible” la proposta sobre els MiG

Els Estats Units van reconèixer ahir que no veuen “sostenible” la proposta de Polònia de traslladar a Alemanya tots els caces MiG-29 per posar-los a disposició de les forces nord-americanes i que fossin utilitzats pels ucraïnesos contra Rússia.

Rússia imposa un corralito de retirada de divises

El Banc Central de Rússia ha fixat un límit màxim de 10.000 dòlars per a les retirades en efectiu dels dipòsits en divises que mantenen els ciutadans del país, mentre que les quantitats que excedeixin aquest llindar seran abonades en rubles al tipus de canvi corresponent.

Schröder, demandat per crims de guerra

L’excanceller alemany Gerhard Schröder, que presideix el consell d’administració del gasoducte germanorus Nord Stream, ha quedat inclòs en una demanda presentada a la Fiscalia alemanya per crims de guerra relacionada amb la invasió d’Ucraïna.

Moscou i Kíiv es reuneixen per negociar avui

Les autoritats de Rússia i Ucraïna van confirmar que els seus ministres d’Exteriors, Serguei Lavrov i Dmitró Kuleba, respectivament, mantindran avui una reunió tripartida a Turquia en el marc dels esforços per aconseguir un acord per posar fi a la guerra.