Fracassa la negociació entre Moscou i Kíiv per acordar un alto el foc de vint-i-quatre hores

La reunió dels ministres d’Exteriors d’Ucraïna i Rússia, la trobada de més alt nivell des que va començar la invasió russa fa dos setmanes, va acabar ahir sense avanços per acordar un alto el foc de vint-i-quatre hores i corredors humanitaris, davant de la negativa de Moscou a ni tan sols abordar aquest tema. Després de tot just dos hores, el ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmitró Kuleba, i el de Rússia, Serguei Lavrov, van acabar la reunió, sense arribar a donar-se la mà, que van mantenir a la ciutat turca d’Antalya sense més acord que el de mantenir obert el diàleg.

Kuleba, que va assegurar que hi havia assistit per negociar especialment un passadís per evacuar la ciutat de Mariúpol, assetjada per les tropes russes, va atribuir el fracàs al fet que el seu interlocutor no tenia autoritat per assumir compromisos. “Parlem d’un alto el foc de vint-i-quatre hores per resoldre els assumptes humanitaris més urgents. No hem fet progressos perquè, pel que sembla, a Rússia hi ha altres persones que decideixen això”, va dir. “He vingut amb un propòsit humanitari, sortir de la reunió amb la decisió d’organitzar un corredor humanitari cap a i des de Mariúpol per als civils que volen fugir d’aquesta àrea. I un corredor humanitari per portar ajuda humanitària”, va explicar Kuleba.

Preguntat sobre si Rússia estaria disposada a un cessament de les hostilitats, amb un compromís d’Ucraïna de no entrar a l’OTAN i no reconèixer la independència de dos províncies prorusses a l’Est del país, Kuleba va afirmar que la seua sensació després de la reunió era que Moscou “no està en aquest moment en posició d’acordar un alto el foc”.

El ministre ucraïnès es va mostrar obert al fet que Ucraïna renunciï a entrar a l’OTAN, sempre que se li ofereixi un “sistema de garanties similar” al de l’Aliança que tingui el suport dels membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU, inclosa Rússia, i de tots els seus països veïns. Lavrov, per la seua part, va reiterar les condicions per parar la guerra: la desmilitarització i el que Rússia anomena la “desnazificació” d’Ucraïna, en la seua tesi que el Govern d’aquest país està format per nazis.

De fet, fins i tot va arribar a parlar d’una batalla “a vida o mort” per defensar “els drets dels russos”. “Hi ha una agressió cap a tot allò rus: la religió, la cultural, la llengua, la seguretat”, va dir Lavrov. A més, el ministre rus va negar que a l’hospital infantil de Mariúpol, que va ser atacat dimarts, hi hagués pacients sinó que estava en mans de grup nacionalistes com el denominat Azov.

Tres morts en l’atac a Mariúpol

Almenys tres persones van morir, entre les quals un nen, i disset més van resultar ferides com a conseqüència del bombardeig perpetrat aquest dimecres sobre un hospital maternoinfantil de Mariúpol, segons van informar ahir les autoritats ucraïneses, que van denunciar l’atac deliberat a instal·lacions civils.

Rússia abandona el Consell d’Europa

Rússia no tornarà a participar en el Consell d’Europa ja que –va argumentar– els països de la Unió Europea i l’OTAN, hostils a Moscou, “continuen el seu camí cap a la destrucció” d’aquesta institució i de l’espai humanitari i legal comú europeu”, va anunciar el ministeri d’Exteriors rus en comunicat.

Txernòbil torna a tenir electricitat

Les autoritats de Rússia van assegurar ahir que els “especialistes” enviats per Bielorússia a la central nuclear de Txernòbil, que es troba en mans de les tropes russes, van aconseguir restaurar el subministrament elèctric.

Les autoritats ucraïneses havien alertat del risc de fuita radioactiva per falta de subministrament elèctric.

Milers d’arrestats en protestes russes

Segons dades de l’ONG OVD-Info, prop de 13.800 manifestants han estat detinguts de forma arbitrària a Rússia durant les protestes registrades des del dia 24 de febrer en contra de la guerra. Aquesta xifra inclou 5.000 manifestants detinguts en unes setanta ciutats durant una sola jornada.