Rússia estreny el setge al voltant de Kíiv i intensifica l'ofensiva a tot el país

Els atacs de l’Exèrcit rus, que per primera vegada divendres es van estendre a poblacions de l’oest del país, pròximes a les fronteres amb la Unió Europea, es van intensificar ahir a tots els fronts amb dos objectius principals: el setge a la capital, Kíiv, de la qual es trobarien a uns 20 quilòmetres, i el setge a Mariúpol i la resta de la zona sud del país, en el seu camí cap a Odessa. Tot això, mentre Ucraïna va anunciar l’obertura de nous corredors humanitaris, encara que els atacs russos, van denunciar, continuaven caient sobre les zones on s’intentava evacuar civils. Els bombardejos van prosseguir sobre instal·lacions i poblacions de l’oest d’Ucraïna, sobretot amb ofensives aèries com la que va destruir per complet l’aeròdrom militar a Lutsk, proper a la frontera amb Polònia.

Les sirenes antiaèries van sonar també a Lviv, ciutat també pròxima a Polònia que no havia patit atacs fins ara i punt de trànsit dels ucraïnesos que busquen fugir.A la regió de Kíiv, on segons el govern ucraïnès les tropes russes estarien reagrupant-se per llançar un atac imminent contra la capital, un bombardeig aeri va incendiar una terminal petrolera a Vassilkiv. En aquesta regió, les forces russes també van disparar contra una columna de dones i nens que estaven sent evacuats i van matar set persones, entre elles un menor. A la ciutat de Kíiv autoritats i ciutadans ja fan provisió de medicaments i béns de primera necessitat davant de la possible invasió.D’altra banda, al sud del país, a Mariúpol, els russos van bombardejar una mesquita utilitzada per més de 80 adults i nens com a refugi antiaeri.

Malgrat el constant setge que pateix la ciutat, les autoritats ucraïneses van aconseguir obrir un corredor humanitari per portar aliments i medicines. A Lugansk, escenari de conflicte entre Ucraïna i l’autoproclamada república separatista prorussa des del 2014, les tropes russes ja controlarien el 70% del territori.Per la seua part, a Melitópol els ciutadans es van enfrontar a les tropes exigint que alliberessin el seu alcalde, detingut divendres.

Ucraïna admet 1.300 baixes militars i xifra en 12.000 les russes

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va informar ahir que 1.300 membres de les forces armades ucraïneses han mort des de l’inici de l’ofensiva militar russa el passat 24 de febrer, i va dir que per part russa han perdut 12.000 soldats.

Zelenski, que va titllar les pèrdues del bàndol rus de “colossals”, va explicar que no s’alegra d’aquestes morts “perquè ells també tenen pares” i que la majoria dels soldats no sabien res en general, que “van anar a Ucraïna perquè els van dir alguna cosa de lluitar contra el feixisme”. El ministeri de Defensa rus només ha ofert en aquests setze dies de guerra una xifra de baixes militars russes d’una mica menys de cinc-cents soldats. Respecte a les baixes civils, les Nacions Unides van xifrar en 579 els ucraïnesos morts i en 1.002 els ferits des de l’inici de la invasió, encara que les víctimes, apunten, podrien ser moltes més.

Entre elles, assenyala l’ONU, hi ha un total de 42 menors (entre ferits i morts). No obstant, Ucraïna va xifrar en 79 els nens que han perdut la vida pel conflicte.

Biden avisa d’una Tercera Guerra Mundial si Rússia ataca l’OTAN

El president dels Estats Units, Joe Biden, va tornar de nou divendres a descartar la possibilitat d’un enfrontament cara a cara del seu exèrcit o de qualsevol de l’OTAN amb les tropes russes en terra ucraïnès perquè això, va advertir, “desencadenaria la Tercera Guerra Mundial”.

El president nord-americà va assenyalar que un conflicte a gran escala, que involucri més potències, és precisament el que s’ha de prevenir. Malgrat això, Joe Biden va voler “ser clar” i va emfatitzar el compromís de Washington per defensar “cada centímetre del territori que conforma l’Aliança Atlàntica amb tot el nostre poder unit i forts”. “Continuem treballant amb Europa i els nostres socis, defensarem cada racó de l’OTAN amb tot el potencial de què disposem”, va remarcar Biden.El mandatari nord-americà, que va anunciar noves sancions contra Moscou, també va alertar el president rus, Vladímir Putin, que el seu país pagarà “un alt preu” si utilitza armes químiques o biològiques a Ucraïna.