Garriga diu al TSJC que les obres al CTTI abans de l'1-O s'han utilitzat en altres tasques
La responsable de Cultura està processada per l'obertura d'un 'call center' i la web del referèndum quan era a Economia
La consellera Natàlia Garriga a la seua arribada al passeig Lluís Companys, a les portes del TSJC .
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha assegurat aquest dilluns al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que la localització i condicionament d'una nau annexa al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per acollir un 'call center' abans de l'1-O també es va utilitzar per a les eleccions al Parlament del desembre del 2017 i els rastrejadors de covid durant la pandèmia. Per això, considera que no es van malversar fons públics per al referèndum. Garriga està processada per malversació i desobediència al Tribunal Constitucional quan era directora de serveis de Vicepresidència, Economia i Hisenda. Garriga només ha respost a la seva advocada.
La causa, que prové del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, s'ha acumulat a la ja oberta contra els diputats d'ERC Josep Lluís Salvadó i Josep Maria Jové, també ex alts càrrecs. Segons han explicat fonts jurídiques, Garriga ha explicat que aquell era un tipus d'espai del qual la Generalitat no disposava, molt tecnificat i preparat per rebre i gestionar moltes trucades i dades simultàniament. De fet, actualment acull el centre del telèfon 061.
El TSJC va rebutjar arxivar la causa, com demanava la defensa, i atribueix a Garriga els mateixos fets que ja li atribuïa la interlocutòria de processament del jutjat d'instrucció 13 l'abril del 2019, tot i que la fiscalia i el mateix TSJC pràcticament descarten el delicte de malversació. Garriga hauria signat l'adjudicació dels projectes bàsics i executius d'arquitectura i instal·lacions i direcció d'obres mitjançant quatre contractes menors al voltant dels 17.000 euros cadascun, fent un total de 70.390 euros més IVA. Les obres havien d'acabar el setembre del 2017. Les obres realitzades abans de l'1-O van costar 1,2 milions d'euros més IVA. A més, Garriga hauria aconseguit la cessió de diverses naus industrials per emmagatzemar documentació electoral, però sobre això no ha estat preguntada per la seva advocada.
L'actual consellera també hauria demanat a una altra persona la contrasenya d'accés a la web referèndum.cat i va fer gestions per eliminar d'aquest portal el requisit d'usuari i contrasenya per accedir-hi, per tal que hi pogués accedir tothom.
D'altra banda, Garriga també ha explicat que en cap moment va ser requerida pel Tribunal Constitucional (TC) per no tirar endavant iniciatives relacionades amb l'1-O. Per això, la seva defensa ha demanat a l'alt tribunal que certifiqui que no va enviar cap requeriment personal a l'ara consellera.
L'independentisme reivindica l'amnistia i el dret a l'autodeterminació
En arribar al TSJC han acompanyat Garriga els consellers Roger Torrent, Laura Vilagrà, Teresa Jordà i Tània Verge, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i representants de Junts, la CUP i Òmnium. Els membres del Govern i d'ERC, JxCat, la CUP i Òmnium han reivindicat l'amnistia i el dret a l'autodeterminació. La portaveu d'ERC, Marta Vilalta, ha afirmat que continuaran persistint en la defensa de "solucions polítiques" davant la "persecució obsessiva" de la justícia espanyola. La presidenta del Parlament i membre de JxCat, Laura Borràs, ha denunciat la "persecució política" que des de l'1-O "no s'atura". Dolors Sabater, de la CUP, ha defensat la solidaritat "antirepressiva" però alhora ha demanat no "estabilitzar" les relacions amb l'Estat.
El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha apuntat que cap tribunal impedirà exercir els drets individuals i col·lectius de l'independentisme. "La repressió és el mirall de la nostra força", ha assegurat.
