Putin atansa la guerra a la UE amb un atac que deixa 35 morts a 20 km de Polònia

Les tropes russes van llançar ahir a la matinada més de trenta míssils contra una base militar ucraïnesa a la regió de Lviv, a tan sols 20 quilòmetres de la frontera de Polònia. L’atac va deixar almenys 35 morts i 135 ferits, en una escalada de la guerra que l’atansa per primera vegada al territori de la Unió Europea des que va començar la invasió fa tres setmanes. Aquesta instal·lació havia estat escenari de maniobres militars conjuntes de l’exèrcit d’Ucraïna amb diferents països de l’OTAN.

En paral·lel, les tropes del Kremlin també van atacar l’aeroport d’Ivano-Frankvisk i prossegueixen el lent setge a Kíiv i altres ciutats del sud i sud-est, com la portuària de Mariúpol. El departament de Defensa dels Estats Units va indicar que aquest atac suposa una expansió dels objectius militars russos en la guerra. El portaveu del Pentàgon, John Kirby, va assegurar que la zona d’exclusió aèria que demana Ucraïna no hauria estat la manera de prevenir l’atac, ja que hauria portat a un enfrontament directe entre dos potències nuclears com són Rússia i els Estats Units. Així mateix, Kirby va reiterar el compromís del seu país amb els socis de l’OTAN i va assegurar que si un dels seus membres és atacat (per exemple, Polònia), tots els altres acudiran a ajudar-lo.

A més de l’atac contra la base a prop de Polònia, Ucraïna va acusar ahir les tropes russes d’abatre un periodista i documentalista nord-americà que anteriorment havia col·laborat amb The New York Times. Es tracta de Brent Renaud, que estava treballant en un projecte global sobre refugiats a Ucraïna. Amb ell són almenys deu els periodistes que han perdut la vida violentament al país des que es va iniciar la crisi del 2014 a Crimea i les províncies de Donetsk i Lugansk, a l’est del Donbass.

D’altra banda, el ministre d’Energia d’Ucraïna, German Galuixtxenko, va anunciar ahir que s’ha aconseguit restablir el subministrament elèctric a la central nuclear de Txernòbil. La central va caure en mans de l’exèrcit rus poc després de l’inici de la invasió i s’havia perdut el contacte amb els sistemes de seguretat arran de la falta de subministrament elèctric.

“Mai hauria pensat que ucraïnesos s’associaria amb refugiats”

Més de 250 persones es van concentrar ahir a la plaça Ricard Viñes de Lleida per mostrar suport al poble d’Ucraïna i als soldats que estan arriscant la vida per defensar el país. Molts eren ucraïnesos que ja porten diversos anys a Lleida i tenen familiars i amics a Ucraïna, encara que també n’hi havia altres que van fugir de la guerra i van arribar a Ponent fa pocs dies.

Tots compartien el mateix clam: “OTAN i Europa, ajudeu-nos!”. Oksana Ximanska, d’Iviv, va lamentar el fet que “s’associï la bandera d’Ucraïna a la guerra” i va assegurar que “els terroristes russos han robat la infància als nostres nens, ja que viuen amb por i han hagut de separar-se dels pares, que han hagut d’anar al capdavant de batalla”. “Això els marcarà psicològicament per a tota la vida”, va dir. Per la seua part, Svitlana Rebrik, nascuda a Ivano-Frankvisk, una de les ciutats que van ser atacades ahir per Rússia, va denunciar que “estem patint un genocidi” i va reclamar la necessitat de “tancar el cel d’Ucraïna” per aturar els bombardejos.

S’ha de destacar que els ucraïnesos que han fugit del país a conseqüència de la invasió russa ja s’eleven a 2,69 milions, segons les xifres que actualitza diàriament l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats.

Relatiu optimisme entre els equips negociadors

Mostra d’optimisme entre els equips negociadors de Rússia i Ucraïna. L’assessor del president ucraïnès Mikhaïlo Podoliak va assegurar ahir que “Rússia comença a parlar de manera constructiva” i confia a assolir “alguns resultats concrets” pròximament. El mateix Podoliak va revelar aquest dissabte que les reunions amb el Kremlin seguien per videoconferència mentre avançava la invasió. Per part dels russos, el representant de l’equip negociador Leonid Slutski va afirmar que espera que “en els propers dies” s’arribi a un acord, tot i que encara no han transcendit quines concessions comportaria.