Rússia i Ucraïna mantenen les negociacions malgrat la recrudescència de l'ofensiva russa

Les delegacions negociadores de Rússia i Ucraïna van reprendre ahir les negociacions, aquesta vegada per videoconferència, malgrat que es van aturar poques hores després per emplaçar-se a continuar-les avui. La quarta ronda de negociacions es va efectuar mentre els bombardejos seguien arreu del país. Les forces militars russes van tornar a bombardejar el centre de Kíiv després de dies sense fer-ho.

Les autoritats de la capital van denunciar que un bombardeig contra habitatges va causar almenys dos morts. Una altra persona va morir a l’assolir un projectil un troleibús en ple carrer. Així mateix, un atac de l’exèrcit de Rússia hauria provocat un total de nou morts i nou ferits quan dos míssils van impactar contra una torre de televisió a la població de Rivne, a l’oest d’Ucraïna. El responsable militar de la ciutat de Kíiv, el general Mikola Zhirnov, va assegurar que la capital ucraïnesa no ha estat assetjada per les forces russes, després de la sèrie d’ofensives llançades per Moscou. Més de 12.000 soldats russos haurien mort des de l’inici de la invasió d’Ucraïna, segons va afirmar el primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, en una compareixença per vídeo davant de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa.

Segons els seus comptes, les tropes russes haurien perdut 389 carros de combat, 1.249 vehicles blindats d’infanteria, 77 avions de combat i 90 helicòpters, va afegir, per destacar la intensitat de la “guerra oberta” que pateix el seu país mentre Moscou insisteix a parlar d’una “operació militar especial”.

Per la seua part, l’autoproclamada república popular de Donetsk va denunciar que almenys 23 persones van morir i una vintena van resultar ferides en un atac ucraïnès sobre la regió separatista, a l’est d’Ucraïna. Segons aquestes fonts, en aquest atac va morir almenys un nen a causa d’un míssil que contenia una càrrega de carràs, submunició prohibida per diversos tractats internacionals. Des de Moscou, el ministeri de Defensa rus va anunciar que està preparant atacs “quirúrgics” contra “mercenaris” estrangers desplaçats a Ucraïna, com el realitzat aquest cap de setmana passat contra el centre d’entrenament de Iàvoriv, a solament 20 quilòmetres de la frontera d’Ucraïna amb Polònia, en el qual van morir almenys 35 persones.

El secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken, va condemnar aquest atac rus, que va tenir lloc contra la base de l’anomenat Centre Internacional per a Operacions de Pau i Seguretat, conegut en el seu dia com el centre d’entrenament militar de Iàvoriv en el qual assessors dels Estats Units, Polònia, Lituània, el Regne Unit, el Canadà i altres països entrenaven forces ucraïneses. L’OTAN va evitar valorar aquest atac, assegurant que no compta amb personal a Ucraïna. Per la seua banda, el viceministre d’Exteriors de Polònia, Marcin Przydacz, va alertar que l’atac perpetrat a prop de la seua frontera és un missatge per a “tota l’OTAN”

Ucraïna continua culpant Rússia de bloquejar l’evacuació de civils de les ciutats assetjades

Els refugiats que han fugit d’Ucraïna des de l’esclat de la guerra el 24 de febrer ascendeixen a 2,8 milions, dels quals més de la meitat (1,7 milions) van arribar a la veïna Polònia, segons les xifres que actualitza diàriament l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR).

La resta de països veïns d’Ucraïna també continuen rebent aquest flux de refugiats: 255.000 van arribar a Hongria, 204.000 a Eslovàquia, 131.000 a Rússia, 106.000 a Moldàvia, 84.000 a Romania i 1.200 a Bielorússia.Altres països europeus sense frontera amb Ucraïna ja acullen 304.000 refugiats per aquest conflicte, que també ha causat més de dos milions de desplaçats interns, segons ACNUR. L’agència de Nacions Unides preveu que de continuar aquest conflicte armat el nombre de refugiats podria superar els quatre milions, i el de desplaçats interns podria assolir els 6,7 milions. A més, Nacions Unides ja té registrada la mort d’almenys 636 civils a Ucraïna, entre els quals 46 nens, pels combats, malgrat que tem que en puguin ser molts més.

Per un altre costat, les autoritats ucraïneses estimen que més de 2.500 persones ja han mort en el setge rus a la ciutat de Mariúpol.El Govern ucraïnès va insistir que Rússia continua bloquejant l’evacuació de civils, si bé ahir sí que van poder abandonar Mariúpol diverses desenes de vehicles.

Txernòbil es queda un altre cop sense electricitat

L’antiga central nuclear de Txernòbil es va quedar ahir de nou sense subministrament elèctric, segons l’empresa Ukrenergo, que va atribuir aquest tall a nous atacs perpetrats als voltants per les forces russes, que ja dominen la zona.

Embarguen un iot d’un oligarca a Barcelona

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que s’ha immobilitzat a Barcelona un iot d’un oligarca rus pel seu suport a Vladímir Putin. El president del Govern central va afegir que es tracta d’una nau amb un valor de 140 milions de dòlars i 85 metres d’eslora.

Estònia dona suport a una zona d’exclusió aèria

El Parlament d’Estònia va aprovar ahir un document en el qual, entre altres aspectes, demana als estats membres de l’ONU prendre les mesures necessàries per establir una zona d’exclusió aèria a Ucraïna per protegir la vida dels civils, convertint-se en el primer país a donar suport públicament a aquesta mesura.

Maniobres militars de 27 països a Noruega

Al voltant de 30.000 soldats de 27 països de l’OTAN i associats van començar ahir a Noruega unes maniobres rutinàries de l’Aliança, que coincideixen amb el conflicte a Ucraïna. Entre els participants figuren Suècia i Finlàndia, països amenaçats per Rússia.

Alemanya compra caces d’última generació

El Govern alemany ha confirmat avui que modernitzarà la Força Aèria amb 35 caces d’última generació, els F-35 dels Estats Units, per substituir l’obsoleta flota de Tornados. La decisió segueix l’anunci d’augmentar la despesa en Defensa al 2% del PIB alemany.