El 'nou' CIS augmenta l'avantatge del PSOE, reforça Vox i enfonsa Podemos

El CIS augmenta la distància entre el PSOE i el PP, reforça les expectatives electorals de Vox en ple procés de renovació en els populars i enfonsa Unidas Podemos enmig del debat sobre el lideratge de Yolanda Díaz, segons el seu últim baròmetre en el qual estrena nova metodologia per a l’estimació de vot. El president de l’organisme, José Félix Tezanos, va reconèixer aquest dimecres al Congrés que els últims baròmetres havien subestimat Vox per culpa de l’anomenat "vot ocult" i va defensar aquest canvi a la "cuina" de les seues enquestes.

Segons el sondeig, el treball de camp del qual es va dur a terme entre l’1 i 11 de març, coneguda ja la marxa de Pablo Casado i el desembarcament de Alberto Núñez Feijóo al PP, el PSOE obtindria un 31,5 per cent dels vots –2,9 punts més que al febrer– i el PP un 23,8 per cent, 2,5 punts més, amb el que els socialistes augmentarien la seua distància amb els populars fins els 7,7 punts.

Vox s’assenta fermament com a tercera força política d’Espanya, amb el 16,3 per cent, un punt i mig més que a l’anterior enquesta, mentre Unidas Podemos es deixa gairebé dos punts, i passa del 13,6 per cent de febrer, a l’11,8 de març. Ciutadans, que en alguna enquesta prèvia havia recuperat una mica de força, no s’aprofita de la crisi del PP i s’estimba fins el 3,2 per cent dels sufragis davant el 4,8 de l’anterior sondeig. Amb aquest panorama, la suma del PP i Vox assoliria el 40,1 per cent dels vots, tres punts per sota del 43,3 per cent que obtindrien PSOE i Unides Podemos.

La important pujada del PSOE, PP i Vox, no només s’explica per la caiguda d’Unidas Podemos i Cs, sinó perquè la nova metodologia del CIS afecta també a l’apartat d’"abstenció (No votaria)" que passa del 9,4 per cent de febrer al 8,5 de març, i al "no sap" que cau gairebé quatre punts en només un mes, des del 15,3 per cent a l’11,7 d’aquest sondeig.

Les expectatives electorals dels principals partits tenen també cert reflex en la nota que els ciutadans posen als seus líders. Yolanda Díaz continua sent la política més valorada i fins i tot aquesta vegada supera l’aprovat, amb un 5,23 sobre deu, per sobre del 4,79 de Pedro Sánchez, que encara així puja tres dècimes; En la seua marxa, l’encara president del PP, Pablo Casado, s’ha d’acontentar amb un 3,48 sobre deu.

Díaz és la líder més valorada, però no és la preferida per ser la presidenta del Govern espanyol. De fet, si al febrer un 19 per cent dels enquestats la preferia com a cap de l’Executiu, ara és només el 10 per cent, davant el 26 per cent que prefereix a Sánchez, sis punts més que en l’anterior sondeig. Alberto Núñez Feijóo, per qui el CIS pregunta en aquest sondeig per primera vegada, és esmentat com el president més desitjat per l’11,7 per cent dels ciutadans.

Més enllà dels partits i la política, el baròmetre pregunta als espanyols per assumptes d’actualitat, com la guerra a Ucraïna.

Els espanyols estan molt preocupats per la invasió i les seues conseqüències econòmiques i recolzen aclaparadorament ajudar als ucraïnesos i acollir a refugiats, i el 70,9 per cent recolza enviar armes des de l’OTAN perquè es defensin. A més, els ciutadans avaluen el paper que han exercit en aquesta crisi els líders mundials, concedint la màxima nota al president d’Ucraïna, Volodomir Zelenski (7,35) i la mínima al rus Vladímir Putin (1,35), el cap del Govern espanyol, Pedro Sánchez, es queda en setè lloc amb un 5,39, només per davant del xinès Xi Jinping (3,44) i del propi Putin.

L’enquesta, en la qual no es demana l’opinió sobre la decisió del Govern espanyol d’enviar armes directament a la resistència ucraïnesa, sí planteja si l’OTAN hauria d’intervenir militarment en ajuda d’Ucraïna si Rússia no es retira, una cosa que veu amb bons ulls el 51,9 per cent davant un 35,4 que confessa no estar d’acord. L’estudi del CIS apunta que la preocupació dels espanyols per la guerra d’Ucraïna és enorme, almenys així ho confessa un 86,4 per cent dels enquestats que asseguren estar "molt" o "bastant" preocupats. I es manté aquesta preocupació en interrogar-los si creuen possible que Rússia envaeixi altres països de l’Est, perquè ho corrobora el 75,3 per cent.

Convençuts que el que està passant a Ucraïna concerneix la UE (així ho admet el 95,7 per cent) i Espanya (82,7), els espanyols temen que les conseqüències de la invasió siguin "moltes" o "bastants" en el preu dels carburants (94 per cent), així com en la seua situació econòmica (84,5 per cent) i en el preu i subministrament de productes agrícoles (82,1).