Rússia adverteix Bòsnia que si s'uneix a l'OTAN hi haurà una resposta de Moscou

L’ambaixador de Rússia a Bòsnia Hercegovina, Igor Kalbukhov, va advertir que Moscou es reserva una resposta en cas que el país balcànic decideixi unir-se a l’OTAN, una cosa que Sarajevo va condemnar com una "clara amenaça". "Si (Bòsnia i Hercegovina) decideix ser membre d’alguna cosa, és una cosa interna. Una altra cosa és la nostra reacció. En l’exemple d’Ucraïna hem mostrat el que esperem. Si hi ha amenaces, reaccionarem", va dir Kalbukhov en una entrevista a la televisió FTV.

Segons el representant rus, és Occident qui suposa una amenaça per a Bòsnia i menteix en acusar Moscou de voler immiscir-se en assumptes interns del país. "No tenim cap pla. Respondrem havent analitzat la situació estratègica i geopolítica", va dir l’ambaixador, que va recordar que el país està dividit sobre l’entrada a l’Aliança Atlàntica.

El president de torn de la prefectura col·legiada de Bòsnia, el croat Zeljko Komsic, va condemnar "de la forma més enèrgica" les paraules del diplomàtic rus. "El missatge de l’ambaixador rus sobre que hi hauria una reacció de Rússia, i mostra l’exemple d’Ucraïna, contra la qual Rússia sosté una agressió, és una amenaça sense ambigüitats i una cosa inadmissible per a Bòsnia Hercegovina", va dir Komsic. Segons Komsic, les paraules del representant rus suposen "no només una amenaça a Bòsnia Hercegovina, sinó per a la pau i l’estabilitat dels Balcans occidentals".

L’ambaixada dels EUA a Bòsnia també va criticar les paraules del diplomàtic rus per "perilloses, irresponsables i inacceptables" i va subratllar que "cap tercer país no té veu en els acords de seguretat entre l’OTAN i estats sobirans".

Bòsnia és un país dividit per línies ètniques i compta amb una presidència col·legiada en la qual hi ha representats un croat, un musulmà i un serbi. El complicat disseny administratiu de Bòsnia, sortit dels acords de pau de Dayton per posar fi a la guerra (1992-1995), dificulta la presa de decisions a causa de la debilitat de les autoritats centrals. La República Sèrbia de Bòsnia és una de les dos entitats constitutives de Bòsnia Hercegovina juntament amb la Federació musulmanocroata, al seu torn dividida en deu cantons.

El bloqueig polític ha impedit d’emprendre les reformes necessàries per atansar-se a la Unió Europea, mentre que les autoritats serbobosnianes han afirmat que bloquejaran tot acostament a l’OTAN, moviment que sí que defensen musulmans i croats. Les tensions polítiques a Bòsnia han augmentat en els últims mesos, sobretot arran dels plans secessionistes del líder serbobosnià, molt proper a Rússia, Milorad Dodik, que va amenaçar de retirar-se d’institucions pluriètniques com les forces armades.

El passat 10 de febrer, el Parlament de l’ens autònom serbi de Bòsnia va donar suport a la creació d’un sistema judicial propi, separat del central, en un pas anticonstitucional dins del pla separatista de Dodik.