L'avenç rus s'estanca a Ucraïna malgrat que creixen els bombardejos a tots els fronts

La resistència ucraïnesa davant de l’“operació militar especial” de Rússia va conforme al pla establert segons el Kremlin però registra pocs avenços segons Kíiv i Occident, cosa que obligaria Moscou a reforçar els seus soldats a Ucraïna i a reemplaçar els morts, segons el ministeri britànic de Defensa. “Rússia està redistribuint forces des de llocs tan llunyans com el seu Districte Militar Oriental (Sibèria), la Flota del Pacífic i Armènia. També busca cada vegada més explotar fonts irregulars, com companyies militars privades, mercenaris sirians i d’altres”, afirma Londres.

La incapacitat russa sobre el terreny per dominar els ucraïnesos es contraposa amb la brutalitat dels atacs aeris i els bombardejos sobre les ciutats. El vint-i-dosè dia d’invasió, les autoritats ucraïneses van assegurar que el refugi antiaeri de l’edifici del teatre de la ciutat de Mariúpol va aconseguir resistir el bombardeig rus malgrat que l’estructura del mateix edifici va quedar arrasada, sense causar víctimes. Centenars de dones i nens (més d’un miler segons algunes fonts) es trobaven refugiats a l’interior d’aquest teatre, que a l’exterior i per evitar un possible atac les persones que s’hi allotjaven van decidir escriure la paraula nens amb lletres gegants i en rus als dos costats de la construcció. Ahir, els equips de rescat intentaven arribar a l’interior del refugi “malgrat els continus bombardejos” a la zona.

Mariúpol, una ciutat de gairebé 450.000 habitants a la vora del mar interior d’Azov, està patint un bloqueig des de fa setze dies, i hi ha en el seu entorn entre 12.000 i 14.000 soldats russos. L’alcaldia de Mariúpol, urbs clau per al corredor terrestre que, segons Kíiv, Rússia vol construir des del Donbass a l’annexionada península de Crimea, va indicar que més de 350.000 residents continuen en una situació crítica en refugis, ja que “entre 50 i 100 bombes cauen cada dia sobre la ciutat”.

Menys sort van córrer els habitants de Txerníhiv, al nord d’Ucraïna, enclavament en el qual van morir almenys 53 persones. Així mateix, a la ciutat de Merefa, a prop de Khàrkiv (est del país), van morir almenys 21 persones més en “bombardejos sistèmics”, segons els ucraïnesos. A Kíiv, almenys una persona va morir i tres van resultar ferides després que les restes d’un míssil rus abatut per les defenses antiaèries impactessin en un edifici residencial de setze plantes. A més, les tropes russes van atacar ahir una infraestructura militar de la ciutat de Sarni, a la província de Rivne, situada a 200 quilòmetres de la frontera polonesa i a tan sols 60 de la de Bielorússia.

Les negociacions entre Moscou i Kíiv, estancades

Les negociacions per a una sortida a la invasió russa a Ucraïna tornen a estancar-se, 24 hores després que hi havia indicis d’una sortida del conflicte pactada. El ministre d’Exteriors d’Ucraïna, Dmitro Kuleba, va advertir ahir que l’esborrany de l’acord per aturar la invasió russa del seu país només reflecteix fins ara les demandes de Moscou i va demanar que Turquia sigui entre els països que garanteixin d’un eventual pacte entre ambdós països. Kuleba va assegurar que l’esborrany d’acord de 15 punts divulgat dimecres pel diari Financial Times, que incloïa l’alto el foc i la retirada de Rússia del país si Kíiv es declara neutral, renuncia a l’OTAN i accepta “límits” a les seues forces armades, només reflecteix la postura russa i que “en aquest moment no ha d’interpretar-se com a acceptat per Ucraïna”, va assenyalar.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va alertar ahir davant del Bundestag (Parlament alemany) sobre un nou mur “entre llibertat i falta de llibertat” que recorre Europa i va reclamar al canceller Olaf Scholz capacitat de lideratge per “enderrocar-lo”, en lloc de prioritzar “l’economia”. Zelenski no va estalviar retrets a la cúpula política alemanya –no només l’actual, sinó també la precedent– respecte al gasoducte Nord Stream, que va qualificar d’“arma”.

Biden anomena Putin “dictador assassí”

L’endemà que el president dels EUA, Joe Biden, descrigués el seu homòleg rus, Vladímir Putin, com a “criminal de guerra”, ahir el va titllar de “dictador assassí”.

Els refugiats ucraïnesos són ja 3,16 milions

Els ucraïnesos que han fugit del seu país ascendeixen ja a 3,16 milions i gairebé dos terços van sortir per la frontera amb Polònia, segons ACNUR.

Rússia aconsegueix salvar l’impagament del deute

Rússia ha aconseguit esquivar de moment el default (incompliment de pagaments), al fer front ahir al pagament del cupó dels seus eurobons per 117,2 milions de dòlars, el venciment dels quals estava fixat per dimecres i que, si no es realitzava a l’expirar el període de gràcia de trenta dies, suposaria el primer impagament del deute rus des del 1918.

Suport espanyol a l’enviament d’armes

El 70% dels espanyols creu que l’OTAN ha de proporcionar armes a Ucraïna per defensar-se de la invasió russa i fins i tot la meitat defensa que l’Aliança hauria d’intervenir militarment, segons el CIS.