Putin justifica la invasió d'Ucraïna davant d'un estadi ple de gom a gom

El president rus, Vladímir Putin, ha rebut avui el suport dels russos a la seua campanya militar a Ucraïna, que ha arribat avui per primera vegada la capital de l’oest del país, Lviv, propera a la frontera amb Polònia. "Veiem quant heroicament es comporten i combaten els nostres nois durant aquesta operació. Feia molt temps que no gaudim de tal unitat", va proclamar Putin durant un multitudinari acte patriòtic a l’estadi olímpic Luzhnikí de la capital russa.

Putin, que ha trencat en comptades ocasions l’aïllament en el qual es troba des de fa dos anys, veu com la seua popularitat no deixa de créixer des de l’inici de l’"operació militar especial" al país veí, condemnada unànimement per la comunitat internacional.

Bany de masses per a Putin

Davant de més de 200.000 persones, segons el Ministeri de l’Interior, Putin va lloar l’heroisme dels soldats russos durant la intervenció militar dirigida a evitar un "genocidi" contra la població de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk, la independència de les qual el cap del Kremlin va reconèixer tres dies abans de l’inici de l’ofensiva militar. Putin, que va citar la Bíblia per justificar la intervenció militar a Ucraïna, va considerar que la millor expressió de la unitat del poble rus és com combaten "espatlla amb espatlla" els soldats russos al país veí.

Va recordar que l’operació va arrancar el 24 de febrer, dia de naixement de l’almirall Fiódor Ushakov, que "durant la seua brillant carrera militar en els segles XVIII i XIX no va perdre ni una sola batalla". "Així va ser llavors. Així és avui. I així serà sempre", va assenyalar. La popularitat de Putin ha pujat fins el 79,6 % des del començament de l’"operació militar especial", segons els resultats d’un sondeig publicat avui per un centre demoscòpic proper al Kremlin.

També ha augmentat l’aprovació de la gestió del cap del Kremlin, des del 70,2 % al 77,2 %, entre l’inici de la campanya militar i mitjans de març.

'No' al nazisme

Putin va cridar els presents a felicitar els crimeans pel vuitè aniversari de l’annexió de la península ucraïnesa a través d’un referèndum separatista celebrat el 2014 amb presència militar russa. "Per un món sense nazisme!", "Pel president!" i "Per Rússia!", assenyalaven els eslògans que es podien llegir a l’escenari del Luzhnikí, que va acollir un concert i la intervenció del líder de Crimea, Serguéi Axiónov, i representants prorussos del Donbás, entre d’altres.

Alguns dels presentadors, cantants i assistents portaven el llaç de Sant Jordi en forma de Z, que s’ha convertit en símbol de la intervenció militar a Ucraïna. Els russos solen posar-se el llaç de Sant Jordi coincidint amb el 9 de maig, dia de la victòria sobre l’Alemanya nazi a la Segunda Guerra Mundial.

La guerra arriba a l'oest

L’Exèrcit rus va colpejar divendres per primera vegada la ciutat de Lviv, on va destruir un estacionament d’avions en una planta de reparació de l’aeroport, segons va informar el general Ígor Konashénkov, portaveu castrense. Amb tot, segons l’alcalde de la ciutat, Andriy Sadovy, no es van haver de lamentar ferits. Segons fonts militars ucraïneses, els míssils, dos dels quals van ser destruïts per les defenses antiaèries, es van llançar probablement des d’un submarí rus ubicat al mar Negre.

Lviv, una urbs vinculada estretament amb el nacionalisme ucraïnès, és la principal parada per als refugiats ucraïnesos que fugen de la guerra amb destinació a Polònia. Sobre això, l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) va advertir que l’atac podria provocar una nova onada de refugiats cap a la Unió Europea (UE), ja que Lviv era considerada fins ara un lloc segur. Dels 3,2 milions de refugiats, Polònia n'ha rebut més de dos milions, encara que molts d’ells no s'hi quedaran. 

La neutralitat ucraïnesa, més a prop 

Mentrestant, a la taula de negociacions ambdós bàndols han atansat "al màxim possible" la seua postura sobre l’estatus neutral d’Ucraïna respecte a l’OTAN, segons ha explicat avui el cap negociador de la delegació russa, Vladímir Medinski.

Medinski va afegir no obstant que existeixen "matisos" relacionats amb les garanties de seguretat que exigeix Ucraïna "en cas que renunciï a unir-se a l’Aliança" Atlàntica. Moscou i Kíev estan al seu torn "en algun punt a meitat de camí" en el tema de la desmilitarització d’Ucraïna, va afirmar.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va reconèixer dimarts obertament que el seu país no entrarà a l’OTAN, malgrat que Ucraïna ha consagrat la via euroatlàntica a la Constitució.